Un centre integrat de Formació Professional ofereix els serveis bàsics del sistema d’una manera integrada. A diferència d’un institut d’ESO o batxillerat té la possibilitat de constituir els Consells de Formació i Empresa, que són els òrgans de participació i col·laboració amb els sectors productius del territori. La llei 10/2015 de 19 de juny determina que els integrants del sistema “són la xarxa de centres de formació, que impartiran formació professional inicial i formació professional per a l’ocupació i els punts d’informació i assessorament. Aquesta xarxa ha d’incorporar la connexió i la interrelació amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, principalment per mitjà de les oficines de treball”.
Els centres integrats serveixen, doncs, per apropar la realitat del territori, de les empreses i de les persones a la formació necessària al llarg de tota la nostra vida laboral. Tot això expressat clarament i detalladament en la carta de serveis de cada centre.
A més, entenem que és una bona opció per visualitzar i dinamitzar el servei d’orientació professional, tan necessari per les persones treballadores en la situació laboral actual.
Autonomia pedagògica i de gestió
La Llei de formació i qualificacions de 2015 diu també que els centres de formació professional integrada disposen d’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió econòmica i de personal.
Aquests centres poden, en el marc de llur autonomia, desenvolupar acords i convenis amb empreses, institucions i entitats per oferir serveis de formació i per un aprofitament millor de llurs infraestructures i recursos disponibles o d’altres accions que contribueixin a assolir els seus objectius. Així doncs, els consells de formació i empresa podrien treballar, braç a braç, amb el teixit productiu i amb els consells territorials.
Centres integrats i territori
Una societat en contínua evolució necessita un sistema integrat d’aprenentatge al llarg de la vida de les persones que estableixi, informi i orienti de forma eficaç sobre els vincles entre la formació professional inicial, la formació per a l’ocupació, el reconeixement o validació de l’experiència laboral, la formació no formal o informal i l’ensenyament universitari.
Des de l’UGT de Catalunya considerem que hem de ser ambiciosos a l’hora de definir el sistema de formació professional i la seva xarxa de centres. Hem d’aprofitar l’ocasió per remodelar l’esquema territorial de la formació. L’objectiu principal ha de ser dissenyar-ne un de nou, àgil, dinàmic, curricularment més flexible i proper a les necessitats sectorials i de les persones. Volem que serveixi per apropar els centres formatius a les empreses, a les persones i al territori, aprofitant les estructures existents, millorant-les quan calgui i dissenyant les necessitats formatives reals que necessita el teixit productiu territorial.
Els agents socials i les administracions implicades en la formació professional haurem de tractar en profunditat quina ha de ser l’organització territorial. Pensem que poden crear-se sinergies interessants i complementàries i alhora podríem evitar possibles duplicitats i augmentar l’eficiència del sistema, desterrant la bicefàlia que li resta operativitat. Entre altres idees, suggerim aprofitar aquells organismes que puguin ser utilitzats com a complementaris amb les zones educatives o si volem ser realment integradors, podríem utilitzar un nou concepte de “zona formativa”.
En aquest tipus d’ens i donada la seva composició heterogènia, es pot plantejar treballar i millorar de forma transversal totes aquelles polítiques que tinguin incidència en la formació de la zona a la qual representen. Això és possible si existeix una veritable coordinació dels diferents agents que hi intervenen i la voluntat política necessària.
Fem una reivindicació dels consells de formació i empresa: l’article 26 de la llei 10/2015 d’FP, faculta els consells de formació i empresa a col·laborar i coordinar-se amb altres òrgans, consells o àmbits de participació sectorial o local existents i establerts per la normativa vigent. Com a país, no podem, al nostre entendre, perdre oportunitats de dinamitzar la formació per la manca de desplegament normatiu dels centres integrats o per l’escassa integració real dels dos subsistemes!
Els centres integrats han de ser el referent de la qualificació i requalificació de les persones
Els centres integrats poden ser, en definitiva, un exemple de síntesi, d’integració, de la superació de la dualitat Treball/Educació. Al capdavall, del que es tracta és de dotar el sistema d’una millor adequació de l’organització i planificació territorial de l’oferta formativa integrada d’FP a les necessitats identificades pel teixit productiu.
Els centres integrats han de ser el referent de la qualificació i requalificació de les persones i per tant capaços de desenvolupar programes corresponents a la formació professional inicial, cicles formatius, i a la formació professional per l’ocupació, unitats de competència i certificats de professionalitat.
El món de l’FP aposta clarament per l’excel·lència formativa. Una mostra d’això són els centres integrats, fruit de l’obligació d’integrar tots els sistemes de Formació Professional (Reglada, Ocupacional i Contínua).
Diari de l’FP, 2024
No hi ha comentaris
De moment els Centres Integrats són només una idea, la política actual és: FP, BAT, ESO i formació Contínua i d’això en diuen integrat. Creant monstres-centres difícils de gestionar i sense espai. Que arreglin la ESO d’una vegada i deixin centres integrats o de post-obligatori.
L’ESO, aquella “idea” que no ha funcionat mai i de la que tots anem a remolc