“D’aquí no-res, si no tens alguna titulació, pràcticament no podràs treballar de res. Per exemple ara hi ha gent de 50 anys que no va acabar el BUP, que ha estat tota la vida treballant i ara els diuen: ‘O en 2 anys certifiques que tens un títol, o te’n vas al carrer.’ Així ho assegura l’avaluador de competències professionals Enric Sala, que veu com el nou sistema d’acreditació on-line ha permès que molta més gent pugui accedir al servei i això li acabi repercutint en la seva estabilitat i/o progressió laboral. “El cos de docents d’FP i els professionals experts s’haurien d’animar més a ser assessors o avaluadors de competències, perquè ajudes les persones a aconseguir el document oficial que no van poder aconseguir en el seu moment, i així ells ho poden utilitzar en la seva vida laboral”, exhorta.
Més de 8.500 persones van inscriure’s al nou sistema d’acreditació de competències durant els seus primers sis mesos de vida. Ara se’ls ha de donar resposta, cas per cas, i cal una major implicació del professorat d’FP i de personal expert –paletes, experts en comptabilitat, en imatge i so…– perquè puguin actuar com a assessors o bé com a integrants de les comissions avaluadores. Per fer-ho, han de seguir un curs on-line de 15 hores de durada, que els habilita per poder dur a terme la tasca correctament. Una tasca retribuïda en tant que procediment oficial, per bé que de moment la informació no ha acabat d’arribar a múltiples agents que podrien implicar-s’hi.
Tasca d’acompanyament
L’acreditació de competències consta de dues fases: després que el ciutadà s’hagi inscrit i hagi adjuntat el seu CV a l’aplicació, un assessor ho avalua tot plegat, analitza la seva vida laboral, li fa una entrevista i li recomana quines són les competències professionals a les quals podria optar. “Molta gent s’adona de les capacitats que té quan parles amb ella directament. Per exemple, els poses en valor que porten 20 anys treballant en aquella empresa! I que aquella experiència serveix de molt! O per exemple, a d’altres els dius que per molt que ara estiguin a l’atur que això no vol dir que no puguin aspirar a tenir a tenir una titulació i una nova feina!”, ressalta.
Quan el ciutadà ha decidit quines competències professionals vol intentar acreditar en base a l’informe de l’assessor, passa a la fase pròpiament d’acreditació a càrrec d’una comissió avaluadora. Sala, secretari d’una comissió avaluadora de la família professional d’Administració i gestió, exposa: “No els fem preguntes de classe, sinó preguntes relacionades amb el seu àmbit de treball. Si per exemple es tracta d’un administratiu que vol certificar que coneix aspectes de comptabilitat, li preguntarem: ‘Som a 26 octubre i contracto una assegurança d’un any. La puc imputar íntegrament a aquest exercici 2022?’ Si ha treballat en un departament comptable, hauria de saber la resposta.”
Mitjançant aquestes proves pràctiques, la comissió avaluadora pot determinar si el ciutadà realment compta amb aquella competència professional o no, i emet un certificat de les unitats de competència demostrades, així com una proposta de continuïtat formativa. “Amb aquest document, per exemple podran certificar l’experiència d’un 80% del grau superior d’Administració i gestió, i podran llavors cursar el 20% concret que els falti per exemple a l’Institut Obert de Catalunya. I això els repercutirà positivament en la seva feina”, exposa.
En un context d’escassedat d’assessors i avaluadors, Sala ressalta la importància d’aquest rol: “Estem aportant el nostre granet de sorra a la societat, perquè actualment hi ha molta gent no formada, i com a societat l’hem de poder canalitzar cap a que tinguin un nivell 1 o 2 de formació. I això és el que els permet l’acreditació de competències. És una feina molt bonica, perquè habilites gent que no té cap estudi formal finalitzat perquè puguin acreditar-l’ho i assolir-l’ho.”
Ressalta que hi ha multitud de perfils que necessiten acreditar els seus coneixements: “Des de joves que van haver de deixar els seus estudis per problemes familiars, a gent de 55-60 anys a qui els reclamen un títol, passant per gent que diu que ara té ganes d’estudiar, i que necessita l’acreditació per fer el salt a l’institut.” I conclou: “Escoltant-los i orientant-los, pots fer molt per ells.”
Diari de l’FP, 2024
2 comentaris
Esbrineu perquè manquen.
Espero que per una banda, trobeu la resposta i per alta, que la publiqueu, vaja si ho teniu a bé publicar-la.
El sistema educatiu fa aigues per tot arreu.
Inclosa l’FP, tot i que sigui postobligatòria.
Si fos la retribució tant bona com jo dic, tu de passada fas esment. hi hauria bufetades per entrar al sistema i fer el curs que t’habilitat com a experta, amb una gran expertesa.
Les empreses privades amb o sense ànim de lucres, entenent com empreses qualsevol organització que deu sobreviure amb els ingressos que genera o bé, les subvencions que l’atorguen patirian una fugida enorme de treballadores i treballadors per anar a habilitar.