La IV edició dels Premis FPCAT van tornar a servir aquest dijous per posar de relleu la qualitat dels múltiples agents que conformen la xarxa de formació professionalitzadora existent al país. Els guardons van reconèixer un total de 14 centres formatius, empreses i entitats implicades en tot l’engranatge, així com també el mediàtic Gerard Romero, creador del canal de Twitch Jijantes, que en el seu moment va estudiar un Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) d’Imatge i So al Sant Ignasi de Barcelona. A partir d’aquí, va fer les pràctiques a RAC1, va passar per la secció d’esports de la SER, va tornar a RAC1 i el 2021 va acabar fundant el canal que l’ha propulsat a la fama. El Consell de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (CFPCAT) el va guardonar en la categoria de “Bones pràctiques de la persona usuària de centres de formació professional”.
El president del Consell, Fabian Mohedano, va ressaltar: “Els premis són la cita anual per reconèixer les bones pràctiques i trajectòries individuals de la Xarxa del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, que està constituït per una diversitat de centres de formació professional, punts d’informació i orientació, empreses compromeses amb la formació dual i unes extraordinàries persones professionals que ho fan possible”.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va remarcar: “Tenim uns reptes que canviaran per sempre la formació professional a Catalunya. Estem treballant per millorar la qualificació de la ciutadania amb l’acreditació de competències professionals, tenir una xarxa d’orientació professional única i planificar els recursos disponibles gràcies a l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 que estem preparant”. Així mateix, va fer referència a la creació dels Centres de Formació Professional integrada: ”El Govern aprovarà en breu el Decret de Centres de Formació professional integrada, que ajudarà a enfortir els 2.200 centres de la Xarxa del Sistema”.
Al seu torn, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va destacar: “Estem davant de l’oferta més alta en FP d’aquest país, hem incrementat les places de manera sostinguda i creixent els tres darrers anys, i aquest increment s’ha adaptat a les necessitats del mercat laboral”.
Relació de premiats:
Bones pràctiques a les trajectòries individuals:
Núria Carbonell Alart
Docent a la formació professional de l’àmbit de l’educació, però també a la formació professional continuada, on va exercir durant dos cursos acadèmics (2005-2006 i 2006-2007) impartint formació als tècnics dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Per la seva preocupació a impartir una FP de qualitat va aconseguir la integració del món empresarial dins de la formació, de manera que el contacte amb les empreses ha estat pràcticament diari. Un altre exemple d’aquesta integració empresarial és la seva participació en l’elaboració de les Jornades Tècniques des de l’any 2000 fins al dia d’avui, en què participen professionals del sector, membres d’institucions, directius de RENFE, els directors generals de Transports i membres de l’Administració de Transports com el president de les Juntes Arbitrals del Transport de Catalunya i el sotsdirector de Transports.
També va integrar l’FP dual implementant-la a la família de Comerç i Màrqueting el curs 2013-2014, amb l’empresa Nestlé, on va col·laborar en la realització de l’organització curricular adaptada a les funcions i tasques que l’alumnat ha de dur a terme a l’empresa.
Josep Formentí Silvestre
Des del 1977 ha estat vinculat a la formació professional com a formador, i sempre ha tingut present que cal formar d’acord amb les necessitats dels sectors industrials i que a l’alumnat cal formar-lo tant tècnicament com en valors.
Ha estat pioner en la incorporació de mitjans informàtics: en una època en què encara no existien les plataformes docents actuals, ell ja tenia la seva web personal en la qual l’alumnat tenia tota la informació sobre les assignatures (programació, apunts, enllaços d’interès, consulta de notes personalitzat amb contrasenya, etc.).
Ha editat quatre llibres tècnics relacionats amb la preimpressió digital, amb la qual cosa el seu alumnat (i el d’altres moltes escoles) tenien una referència. Un d’aquests llibres, en el seu moment, va ser reconegut pel Ministeri d’Educació i Ciència com a llibre de text.
Ha posat molt en valor les qualificacions com a nucli central de la formació professional i ha estat col·laborador de l’Institut Català de les Qualificacions Professionals per a la família d’arts gràfiques, i celebra que els nous títols marquin les correspondències i deixin oberta la porta al pas entre títols i certificats de professionalitat.
Pere Dot Padrós
Les contribucions de Pere Dot a l’FP han estat les d’un treball constant com a docent, dedicat exclusivament a l’ensenyament de formació professional. Sempre ha combinat la tasca docent amb l’impuls i l’esforç per prestigiar l’FP, empoderant l’alumnat perquè siguin conscients en tot moment de les seves capacitats i potencialitats.
A més, ha treballat vinculat al territori, també en moviments socials, apropant el coneixement de l’FP a espais aliens del món educatiu. D’aquesta manera, ha contribuït a la projecció de l’FP fora del món pròpiament educatiu. També ha treballat en xarxa amb altres entitats i moviments socials del territori, perquè sempre ha entès que l’FP ha de sortir de les aules i que l’alumnat ha de conèixer molt bé el món que hi ha fora del centre.
Joan-Lluís Espinós Espinós
Ha estat professor, director d’Institut, inspector d’Educació, inspector especialista en formació professional, president d’oposicions a professorat d’ensenyament secundari (formació professional), subdirector general de Planificació i Organització de la Formació Professional i director general de Formació Professional de l’àmbit educatiu i Ensenyaments del Règim Especial. També ha destacat en tasques com coordinador de la Inspecció al Sector de Sabadell, president de la comissió de garanties de la Formació Professional, corresponsable del Pla d’Absentisme Escolar entre Ajuntament-Generalitat a Sabadell.
A la UAB ha estat professor associat a la Facultat de Ciències econòmiques, amb tasques de supervisió educativa, formació professional, formació al professorat d’educació secundària.
Sota la seva direcció es van iniciar d’una manera més contundent les relacions amb les empreses i va obrir una línia de treball en què l’empresa tenia un paper important dins de la formació professional. També ha estat el precursor de la formació en alternança i dual al llarg de la seva vida professional.
Com a director general d’FPIERE, ha impulsat l’FP integrada, concretament amb la signatura de dos convenis amb el SOC que han permès impartir cursos per obtenir certificats professionals en Instituts del Departament d’Educació, origen del que ha de ser l’oferta d’FP integrada en els futurs centres de formació professional integrada.
Bones pràctiques als centres formatius:
CETT – Barcelona School of Tourism, Hospitality and Gastronomy
El CETT és un centre internacional de formació, investigació i transferència de coneixement en turisme, hoteleria i gastronomia. Adscrit a la Universitat de Barcelona (UB) i autoritzat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ofereix tots els nivells de formació universitària, formació professional de l’àmbit educatiu, formació professional de l’àmbit de l’ocupació, formació contínua i a mida per a empreses i professionals, de forma presencial, semipresencial i en línia.
Amb 52 anys de trajectòria durant els quals ha contribuït a la professionalització i del sector, disposa d’un campus universitari amb empreses pròpies d’aplicació: l’Hotel Alimara i la residència universitària Àgora Barcelona.
Compta amb una metodologia de formació pròpia, creada a partir d’una interacció amb els centres d’aplicació i de l’Aula Restaurant i Fòrum que, juntament amb l’equip de docents amb experiència professional en el sector, ofereix a l’alumnat un model de creació i transmissió del coneixement basat en el rigor, la innovació i l’experiència.
Fundació Eduard Soler
La Fundació Eduard Soler (FES) de Ripoll és un centre integrat d’FP que té la voluntat d’oferir ensenyaments tecnològics especialitzats a través de CFGS (cicles formatius de grau superior), formació contínua i a mida per esdevenir un vector de transferència i innovació, responent a les necessitats actuals del teixit empresarial.
El projecte educatiu del centre aposta per oferir una atenció personalitzada en grups reduïts i una formació de qualitat amb aprenentatge pràctic a partir de la formació 100% dual (basada en el propi model del centre “Estudia i Treballa”), que proporciona un perfil professional adaptat a les necessitats actuals i altament valorat per les empreses.
La Fundació Eduard Soler ha estat pionera en els seus plans d’estudis, metodologia i sistema dual. Així, va participar en el desenvolupament d’adaptacions curriculars com en el cas de la mecatrònica, que ha acabat esdevenint un cicle de grau superior. El FES va participar activament en la redacció del seu currículum en el grup de treball de la Direcció General de Programes del Departament d’Educació. També ha participat en els programes de 3×2 en què l’estudiant obté en només 3 anys una doble titulació de grau superior. Així mateix, ha incorporat matèries no curriculars per complementar el currículum oficial amb l’objectiu de complementar les competències professionals dels estudiants o incorporar coneixements de noves tecnologies i indústria 4.0, com la fabricació additiva, el bessó digital o l’enginyeria inversa.
Des del 2010 ha implementat un programa innovador d’internacionalització dels estudiants d’FP, que es manté avui dia i que s’ha acompanyat d’una formació en anglès tècnic i de negocis com a centre homologat Cambridge, per facilitar l’adaptació dels estudiants a les pràctiques internacionals.
Actualment, ha esdevingut pioner en la implementació d’un postgrau en FP amb titulació oficial d’especialització en fabricació intel·ligent, al qual s’accedeix des d’un CFGS o un grau universitari, impartit per professorat expert i en actiu en el sector industrial i amb una metodologia pràctica basada en casos, a més del desenvolupament d’un projecte aplicat, tot organitzat amb un horari que facilita la conciliació laboral.
Ha esdevingut centre pioner en la implementació de l’FP en alternança dual i es manté com un dels pocs centres on tots els estudiants passen per aquest procés d’aprenentatge pràctic amb insercions laborals que voregen el 100% i amb òptimes valoracions de l’empresariat.
Institut d’Aran
L’Institut d’Aran de Vielha e Mijaran té una trajectòria consolidada de més de 50 anys en el camp de la formació professional. Ofereix cicles formatius de les famílies d’Esports i Administració i Gestió. El centre ha treballat sempre introduint fórmules innovadores, que han permès assolir millors resultats d’aprenentatge. En aquest sentit, la seva proposta educativa aposta per fer un ús intensiu del medi obert, especialment en aquells ensenyaments relacionats amb la família d’Esports, per poder assolir un millor resultat, sortint de les aules i aplicant la formació directament en relació amb el medi obert. Aquest és un tret distintiu d’aquest centre, que, gràcies a la seva ubicació privilegiada, pot oferir aquest element diferencial, que el fa ser innovador amb relació a la formació tradicional.
D’altra banda, el centre té vocació de projectar-se al territori on està ubicat i per això fa un gran esforç perquè es conegui l’oferta formativa del centre arreu del territori i per teixir complicitats i sinergies amb altres institucions i centres del territori. Des de la direcció del centre s’interpreta que el centre és una peça més del sistema educatiu del territori i no pot quedar aïllat de la resta de peces de l’ecosistema formatiu, sinó que ha de ser permeable i recollir propostes, col·laborar sempre que sigui possible i buscar la complementarietat i la utilitat allí on sigui possible.
Un dels trets diferencials, i que suposa un element clarament innovador, és l’aposta per l’ús de l’aranès com a llengua vehicular de l’ensenyament. Aquesta aposta lingüística és rellevant i fa destacar aquest centre amb relació a altres i fa que formi part fonamental de la missió del centre.
Fundació Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca – PRODIS
La fundació Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca -PRODIS-, és una entitat d’iniciativa social amb més de 60 anys d’història, sense ànim de lucre, destinada a l’assistència i la promoció integral de les persones adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral, legalment reconeguda, centrada prioritàriament en l’àmbit territorial de Terrassa i la seva comarca natural. PRODIS va assumir el 15 de gener del 1997 tota l’activitat econòmica i social que des del 1960 realitzava l’Associació Terrassenca Prodisminuïts. La trajectòria de l’entitat va ser reconeguda mitjançant la distinció de la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 2020, coincidint amb la celebració del 60è aniversari de l’entitat.
L’any 2019 es crea un departament de formació, que el 2021 es converteix en una direcció de l’entitat, amb l’objectiu que la formació professionalitzadora sigui un element central i transversal per a les persones, i que millori les seves oportunitats sociolaborals. La formació professional té una especial rellevància per a les persones amb DI/TM. Són persones que habitualment venen de fracàs escolar i de males experiències en l’entorn educatiu.
Actualment, PRODIS ofereix 5 itineraris formatius de 4 famílies professionals diferents. En només 4 anys, i amb una situació de pandèmia pel mig, amb especial incidència en el col·lectiu de persones amb DI/TM per la seva vulnerabilitat, han aconseguit tenir presència en la majoria dels àmbits del sistema FPCAT.
Pel que fa als aspectes innovadors, la seva metodologia es basa en l’ABP (Aprenentatge Basat en Projectes), en utilitzar entorns d’aprenentatge tan reals com sigui possible i en la creació d’un Espai Segur. L’Espai Segur permet als participants disposar de la figura d’un psicòleg que atén les seves necessitats extraformatives.
Categoria Recerca en el camp de l’FP:
Institut Comte de Rius
Els laboratoris del departament de química de l’Institut Comte de Rius a Tarragona fa 6 cursos que duen a terme un canvi de 360 graus en la gestió integral, utilitzant una eina molt potent que l’alumnat té a les seves mans: els dispositius mòbils. Amb aquests dispositius, des del núvol, es poden controlar reactius, equipaments i formar-nos des de la realitat virtual, les rutes i la seguretat mitjançant l’ús d’una xarxa social dinàmica. Han portat la creativitat i la innovació a la gestió dels laboratoris del nostre centre educatiu, amb aprenentatges reals, competencials i aplicables al món empresarial 4.0.
El projecte ha anat creixent curs rere curs, i han inclòs la realitat virtual com a eina de capacitació de l’alumnat en manteniment industrial, la seguretat mitjançant un canal TikTok creat per l’alumnat, o fins i tot la gestió intel·ligent de residus, proposant millores amb sistemes sostenibles i autogestionables per part de l’alumnat.
El projecte del Laboratori pels núvols fomenta el treball cooperatiu, dona resposta als Objectius de Desenvolupament Sostenible i és totalment clonable a qualsevol centre educatiu o empresa del sector.
Bones pràctiques a les empreses i altres entitats:
Catalana de Perforacions, SA
És una empresa fundada l’any 1968, especialitzada en perforacions verticals per a la captació d’aigües subterrànies i la perforació horitzontal dirigida. Des dels seus orígens, l’empresa ha investigat i desenvolupat les tècniques més punteres en el sector, s’ha especialitzat en obres amb un elevat grau de dificultat tècnica i ha evolucionat fins a convertir-se en una organització referent a nivell mundial en l’aprofitament sostenible dels recursos naturals i hídrics.
Actualment presta els seus serveis a les indústries petroliera, minera, agrícola, química i de la construcció, proveint els seus clients d’un ampli rang de solucions integrals en matèria d’enginyeria mediambiental. En els últims anys, l’empresa ha iniciat un ferm procés d’internacionalització, obrint mercat principalment a la resta de països europeus, Amèrica Central i Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia i el Pròxim Orient.
Catalana de Perforacions ofereix a tots/es els/les estudiants dels CFGM d’Excavacions i Sondatges tant de l’Institut Mollerussa com de l’Institut Mig-Món la possibilitat d’incorporar-se a la seva empresa.
Centre d’Iniciatives per a la Reinseció (CIRE)
L’objecte del CIRE és facilitar la reinserció sociolaboral de les persones internes en centres penitenciaris i educatius de justícia juvenil de Catalunya, mitjançant la creació, l’aplicació i el desenvolupament de programes formatius, la creació de llocs de treball adaptats a les seves necessitats i l’execució de les actuacions encaminades a aconseguir-ne la reinserció.
A través del CIRE es capacita les persones internes en oficis amb demanda en el mercat laboral i es disposa de tallers a tots els centres penitenciaris i educatius de justícia juvenil del territori català, als quals empreses de diversos sectors confien part de la seva producció. A més, també disposa d’una borsa de treball que connecta directament amb el teixit empresarial.
Per assolir l’objecte descrit anteriorment, des de l’any 2016 el CIRE ha obert la possibilitat de cursar certificats de professionalitat als centres penitenciaris i educatius de justícia juvenil. D’aquesta manera, les persones que s’hi formen surten amb una qualificació reconeguda que no només els facilita l’accés a una feina, sinó que també els permet poder convalidar les unitats formatives cursades en el cas que vulguin seguir la seva formació a través d’un cicle formatiu.
Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya
El Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya ha contribuït històricament a la formació professional de nous tècnics i tècniques d’ascensors aportant els continguts teòrics i pràctics necessaris per al desenvolupament de l’ofici i creant una línia de formació especialitzada en muntatge i en manteniment d’ascensors que ha permès, al llarg dels anys, cobrir una part important de la demanda de persones professionals.
La formació va orientada tant a integrar en el sector professionals provinents dels cursos de formació professional en l’àmbit de l’ocupació així com a donar sortida professional de qualitat a persones disposades a formar-se i treballar en un sector estable.
Fundació CARES
La missió de la Fundació CARES és ser referent en inserció laboral a l’empresa ordinària mitjançant un projecte innovador, sostenible i sense ànim de lucre, que combina la capacitació teòrica i l’especialització laboral adquirida en els serveis d’externalització d’activitats logístiques i industrials.
La fundació dóna prioritat a la formació dels seus treballadors i treballadores i una de les grans apostes dels últims anys és la formació professional dual. L’entitat es troba certificada amb el segell d’Acreditació de Qualitat en l’FP Dual atorgada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i APPLUS.
L’experiència com a entitat col·laboradora amb la formació de joves de formació professional dual es va iniciar el 2019 i un dels objectius del pla de formació és continuar acollint estudiants d’especialitats relacionades amb la nostra activitat i promoure nous projectes, com són la incorporació d’alumnat de CFGS Logística i Transport a tots els seus centres de treball per formar-se com a monitors de producció, en tasques d’acompanyament i suport a les persones amb discapacitat i risc d’exclusió; la incorporació d’alumnat de CFGS d’Administració i Finances, i la incorporació d’alumnat de CFGS Mecatrònica Industrial i/o CFGS Automatització i Robòtica per al seu servei del sorting.
Bones pràctiques de la persona usuària de centres d’FP:
Gerard Romero Galindo
Gerard Romero i Galindo (1985) va estudiar ESO i batxillerat a l’Institut de Vilanova i la Geltrú. Als 17 anys volia estudiar periodisme, però la nota de tall va ser massa alta. Aleshores va decidir estudiar un cicle formatiu de grau superior d’Imatge i So al Sant Ignasi de Barcelona. Les pràctiques professionals del cicle les va fer a la redacció de la ràdio RAC1, que li va proposar un contracte de treball tot just finalitzar el cicle. Després d’una primera etapa al Grup Godó, va passar a fer els partits del Barça a la Cadena SER Catalunya i posteriorment va tornar per presentar el ‘Fricandó matiner’ de RAC105 durant quatre mesos. Més tard es va reincorporar al departament d’esports de RAC1. El 16 de setembre del 2021 va anunciar que abandonava RAC1 després de 14 anys per dedicar-se en exclusiva al seu canal de Twitch Jijantes FC.
Gerard Romero està revolucionant el periodisme esportiu amb el canal Jijantes a la plataforma Twitch. Jijantes emet gairebé cada dia al migdia i al vespre, a més de fer especials dels partits del Barça i del mercat de fitxatges. Romero destaca que aquest estiu va guanyar 2.500 subscripcions en 45 minuts. Fins i tot li van trucar des de Twitch “per preguntar què passava al meu canal, perquè no era normal”. El seu canal de Twitch acumula més de 330.000 seguidors.
Gerard Romero ha sigut nominat en els premis Globe Soccer com a millor periodista 2022. Els premis de Globe Soccer abasten tota la comunitat del futbol mundial, des de jugadors i jugadores fins a periodistes, passant per clubs, presidents i directors esportius, entre d’altres.
Fa un parell d’anys Gerard Romero va posar en marxa un canal de Twitch i ha aconseguit fer de la informació esportiva un espectacle en una plataforma que fins ara semblava reservada per a gamers. Ha esdevingut un clar referent en la plataforma Twitch i es va situar com a Top 10 mundial durant les retransmissions de l’estiu del 2022 pel seu contingut basat en informació esportiva. El rècord d’audiència el va batre el 2 de setembre, amb 150.000 espectadors.
Diari de l’FP, 2024