La llei orgànica 3/2022 estableix que tota l’oferta de cicles formatius d’FP ha de ser dual a partir d’aquest mateix curs 24/25. Malgrat la llei, la realitat del teixit educatiu, formatiu i productiu del país està lluny d’aquest horitzó. Segons que ressalta l’últim informe (PDF) del Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB), l’alumnat que el curs 22-23 es va matricular d’inici d’FP Dual arreu de Catalunya va ser de 14.119 d’un total de 212.722. I si es té en compte el percentatge que s’acaba graduant en Dual després de cursar el primer curs ordinari, el percentatge acaba sent del 26% respecte del total de graduats. El grup de treball encarregat d’elaborar l’informe assegura que “es mostra preocupat davant la possibilitat que no hi hagi prou empreses per absorbir la demanda d’alumnat a la qual caldrà fer front”.
“La implementació de l’FP Dual duta a terme des del 2012 ha sigut una mesura progressiva i d’èxit, però també insuficient, tant per a l’alumnat com per a l’empresa”, sosté el Grup de Treball d’FP Dual del Consell. “No hi ha dubte que el balanç de deu anys d’FP dual és positiu, tot i que la seva implementació ha estat discreta respecte a la resta de països europeus”, valora.
Entre els signants de l’informe hi consten José Luis Duran, llavors representant de l’Institut Escola del Treball i actualment director de l’Agència FPCAT, i Gemma Verdés, llavors representant del Consorci d’Educació de Barcelona i actualment directora general d’Alumnat del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat, entre d’altres.
L’FP Dual és la modalitat en la qual l’estudiant esdevé aprenent i combina la formació en el centre educatiu amb la formació a l’empresa. Les dades posen de manifest que millora tant la qualificació de l’alumnat com la seva inserció laboral, i de fet a Alemanya gaudeix de gran prestigi. Des d’allí és des d’on s’ha anat implementant arreu del continent.
“En aquells països amb un teixit empresarial fort i amb empreses grans i mitjanes, les persones titulades d’FP transiten més fàcilment cap al mercat laboral”, reconeix el grup de treball, que alhora avisa: “Aquesta situació és diferent a l’Estat espanyol, ja que l’entramat empresarial està caracteritzat per tenir més empreses petites o microempreses que no pas grans empreses”.
90% d’empreses petites i micro
La dualització intensiva de l’FP, amb contracte laboral o beca formativa, “suposa un repte considerable tant per a les empreses com per als centres formatius”. I és que ha d’obeir “a múltiples necessitats i demandes de diferents actors (alumnat, centres educatius, empreses, territoris i mercat de treball), de sistemes (educatiu i ocupacional) i nivells de l’administració”, motiu pel qual es reclamen “mecanismes de coordinació forts i eficients que facilitin la governança d’aquesta modalitat formativa”.
Per tot plegat, el grup proposa que es promoguin campanyes de comunicació per donar a conèixer el model dual, especialment entre petites i microempreses, ja que representen el 90% del teixit empresarial a Barcelona. També reclama que es creïn incentius i bonificacions per facilitar que més empreses participin en la formació d’alumnes, incloent-hi programes de responsabilitat social corporativa; que s’incrementin els recursos per als tutors de centre i d’empresa, juntament amb un pla de formació específic per a aquests professionals; i que es facilitin mesures d’equitat econòmica perquè tot l’alumnat pugui accedir a aquest model formatiu.
Diari de l’FP, 2024