En diferents fòrums de debat i reflexió sobre la formació professional i més en concret sobre l’FP Dual, en els termes que ho estableix la Llei 3/2022 d’Ordenació d’Integració de l’FP (LOIFP), sorgeix l’interrogant sobre la capacitat real de donar resposta a la demanda d’empreses per la realització de pràctiques de la Formació Professional del sistema educatiu.
Abans d’endinsar-me a exposar conclusions sobre aquest tema, convé una introducció basada en dades del curs 2023-24 a Catalunya, els últims -que jo disposo- respecte al nombre d’alumnes d’FP del sistema educatiu de Catalunya. Lògicament, les conclusions no diferiran a les dades actuals.
No entraré en l’oferta de grau C (Certificat de Professionalitat), que mereix una anàlisi independent, amb la finalitat de focalitzar i no dispersar la pretensió d’aquest article. Amb això no vull restar importància a l’oferta de graus C, que em semblen fonamentals per a aconseguir una qualificació professional i com a conseqüència articular una carrera professional per a més d’un terç de la població activa, sense cap qualificació.
Iniciem convidant a un triangle de reflexió. El sistema en el seu conjunt, a partir de la prospectiva i com a suport a la informació i l’orientació, hauria de construir tres mapes: oferta, centres i Dual. Per al tema que ens ocupa, ens centrarem en aquest últim, i que Foment del Treball porta reclamant a l’Agència FPcat i a la Comissió Rectora des de la publicació de la LOIFP.
Cal estar molt convençuts, malgrat la persistent i manifesta desconfiança cap a l’empresari, de la capacitat del teixit empresarial per a plantejar una FP 100% Dual
Cal estar molt convençuts, malgrat la persistent i manifesta desconfiança cap a l’empresari, de la capacitat, complicitat i generositat del teixit empresarial per a plantejar el repte d’una Formació Professional 100% Dual. Sense entrar inicialment en detalls com la qualitat, cal preguntar-se si disposem d’empreses suficients per a abordar el repte plantejat i en línia amb aquesta qüestió sorgeix la pregunta: disposem d’un mapa sectorial/territorial d’empreses que posin a la disposició de la Formació professional places duals?
El mapa Dual, entre d’altres consideracions, podria aportar:
- Coneixement de la capacitat real del sistema per donar resposta la formació pràctica a les empreses o coneixement de les eines disponibles per elaborar un pla d’acció per assegurar-la
- Seria un punt de trobada que afavoriria la labor de “prospectiva” dels centres
- Detecció de zones tensionades entre l’oferta i la demanda, perdonar una resposta eficient
A continuació, un quadre resum -amb les variables més rellevants de la FP Dual LOIFP i comparativa amb el mòdul de Formació en Centre de Treball a extingir en el pròxim curs, i on he ressaltat aspectes rellevants per a les conclusions.
I amb el mateix objectiu, tot seguit reproduïm les dades del curs 2023-24: alumnes matriculats, alumnes en pràctiques, empreses actives que proporcionen les places per a aquests alumnes, distingint FCT i Dual pre-LOIFP i el nombre d’empreses classificades per la seva dimensió:
Convé tenir present les “Orientacions als centres educatius per a organitzar el cicle formatiu”. Per exemple, per al de grau mitjà d’Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques promocions 2024-2026 i posteriors:
- Es programen 515 hores d’FP Dual, una mica per sobre del mínim previst del 25% de la LOIFP
- L’estada a l’empresa dels mòduls professionals de primer curs hauria de desenvolupar-se durant aquest curs. En cas d’impossibilitat de fer-ho es podrà desenvolupar durant el segon curs, però els mòduls professionals de primer curs que tinguin associada una estada a l’empresa no podran ser qualificats fins que aquesta no es completi
Clarament s’aposta per mínims i es flexibilitza la realització de la formació a l’empresa o organisme equiparat, donant l’opció de traslladar totes les pràctiques al segon curs. Deixa a centres i/o empreses la iniciativa per la FP Dual intensiva.
El model alemany dedica aproximadament el 66%-70% del temps total a la formació pràctica en l’empresa
A tall d’exemple, i sense ànim de comparació, la principal diferència – “quantitativa”- en el nombre d’hores pràctiques entre l’FP Dual a Espanya i Alemanya radica en la proporció del temps dedicat a la formació pràctica en l’empresa:
- Espanya: a l’FP Dual General, les pràctiques representen entre el 25% i el 35% del total de la formació, la qual cosa equival a entre 500 i 700 hores. En l’FP Dual Intensiva, aquest percentatge supera el 35% fins al 50%, amb un mínim de 700 a 1000 hores pràctiques durant els dos anys de formació
- Alemanya: el model alemany dedica aproximadament el 66%-70% del temps total a la formació pràctica en l’empresa, la qual cosa equival a entre 3 i 4 dies per setmana treballant en l’empresa. Això es tradueix en més de 2.000 hores pràctiques en tres anys de formació (la durada típica del sistema Alemany)
Simplificant molt, s’entén que el temps d’aprenentatge és el que necessita una persona per a adquirir el coneixement i la destresa necessària que li doni autonomia plena en el lloc de treball. Depèn bàsicament de la complexitat del treball, de l’experiència prèvia i de la metodologia formativa.
Una altra variable a tenir en compte és que tots els alumnes que cursaven Formació Professional abans de la LOIFP, i excepte excepcions, realitzaven el mòdul de Formació en Centres de treball o, els menys, en modalitat Dual, necessari per a la consecució del títol. D’això podem concloure que tots els alumnes de Formació Professional disposaven d’empresa per a realitzar les pràctiques.
Si hem tingut la paciència d’analitzar les dades que s’aporten en els apartats anteriors i tornant a la pregunta del principi, podem, sense ànim de ser exhaustiu, arribar a unes certes conclusions:
- Quantitativament, a Catalunya hi ha teixit empresarial suficient per a donar resposta a les necessitats de la FP Dual del sistema educatiu. És necessari crear a través dels Sectors FPcat el “mapa de la Dual a Catalunya”, el qual aportarà prevenció i seguretat. No es tracta que totes les empreses participin alhora, sinó que tinguin la capacitat d’aportar places Dual al sistema de manera permanent.
- Hi ha una llarga experiència de formació en les empreses catalanes, tant quantitativament com demostren les dades del Consell General de Cambres, com també qualitativament, per les dades d’inserció dels alumnes de Formació Professional.
- La immensa majoria d’FP Dual serà la de tipus general i es realitzarà durant el segon curs. Almenys és el que es desprèn de les informacions ens arriben no sols de Catalunya sino de la resta d’autonomies. No s’ha generat suficient canvi cultural durant aquests anys per a aspirar a una implosió de la Intensiva. Serà necessari continuar treballant conjuntament en aquest sentit i afavorir la creació de sinergies entre centres, empreses i Administració.
- D’altra banda, els centres de Formació Professional de Catalunya, que són extraordinaris, han d’assegurar el contingut Dual i que tots els alumnes puguin obtenir el títol. En definitiva, “si no entrem en els detalls”, el més pròxim al FCT és l’FP Dual General… cal evitar sobresalts en aquesta primera etapa, “serà tendència” i s’implantarà massivament durant el curs 2025/26.
- Aquests mateixos sectors poden afavorir iniciatives cap a l’FP Dual Intensiva, que hauria de ser la tendència natural. Sí que volem un model més pròxim al centre europeu, però sense forçar, d’una manera natural i a demanda del teixit empresarial.
- Convé cuidar l’empresa i ajudar-la a transitar cap al concepte d’“empresa formadora”. No és fàcil donat el teixit de pimes, però tampoc impossible. Per a això, entre altres elements, caldrà abordar en algun moment el cost benefici de l’aprenentatge i incentius en línia amb les experiències del nostre entorn.
En definitiva, avancem quantitativament, assegurem l’oferta de places Dual, donem seguretat als alumnes i famílies i treballem a futur, sense relaxar-nos, per la qualitat, que ha de ser avaluada sobre la base d’uns indicadors que ens permetin avançar a un estàndard europeu, entorn en el qual competim.
Com no pot ser d’una altra manera, Foment del Treball considera la Formació Professional com un valor social de primer ordre, imprescindible per a la competitivitat de les nostres empreses, compromès amb el sistema d’FP i es posa a la disposició d’empreses, centres i administració, en aquest repte que ens plantegem com a societat.
Diari de l’FP, 2025