L’orientació és aquell punt de contacte, en el que es confronta la pròpia necessitat i vocació, això és, el que la persona pretén o vol, amb les oportunitats que li ofereix el món del treball. És, per tant, un moment en el que s’ha de conciliar la motivació personal, que aporta dinamisme i convicció, amb la realitat de l’oferta laboral, que és la que fixa oportunitat i horitzó. Aquesta ve condicionada a Catalunya pels cicles econòmics que sovint tenen un impacte immediat en l’ocupació, especialment en l’ocupació precària i poc qualificada. Per això és important l’orientació. Per estimular la millora de competències de les persones treballadores i per fer més eficient la inversió en la seva formació.Quan millor és l’orientació, més es pot traslladar el talent als nínxols on hi ha demanda. Més es poden satisfer les necessitats existents de persones qualificades. Més es poden anticipar canvis estructurals i donar solució a dèficits com els que ha posat en evidència la pandèmia.
Queda molt a fer a Catalunya, en aquest sentit. Mentre un de cada dos treballadors no té qualificació acreditada, hi ha alhora 500.000 persones amb sobrequalificació. Això trasllada la ineficiència que, en el cas de l’orientació, encara és endèmica del sistema de formació i qualificació professional. Superar aquesta reclama de consensos amples i de recursos per millorar l’orientació, fent-la més amable per les persones, i més efectiva pel teixit social i productiu.
Les xifres de l’atur ens han mostrat com els primers damnificats per la nova crisi han estat, com sempre, les dones i les persones joves. El mes de setembre hi havia a Catalunya un 44,3% més de persones desocupades de 16 a 29 anys, que el setembre de l’any anterior. La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys s’ha incrementat en 10 punts i ens situa al darrer lloc a nivell Europeu. L’ocupació dels joves es caracteritza per la seva baixa qualitat, amb fins a 9 contractes que s’han de signar de mitjana en períodes de contracció, per assolir una relació laboral ‘normalitzada’. L’estacionalitat, la rotació, la parcialitat, son una xacra que reclama d’una intervenció urgent, i que s’ha de combatre especialment en la transició de la formació al treball. Tenir una bona orientació i identificar una oportunitat al món del treball, és la millor teràpia preventiva contra l’abandonament escolar, que a Catalunya ha passat, de 17 punts el 2018, a 19 el 2019, quan el llindar europeu pel 2020 era del 10%. L’abandonament comporta, a més, una manca de qualificació que fa més vulnerables a les persones a les intermitències i a les crisis. La qualificació, la sensibilització i l’orientació, son la millor garantia per l’estabilitat laboral dels joves, però també per la qualitat dels salaris i per la robustesa del nostre teixit productiu. Promoure-la és clau de futur.
Ho és també pels reptes immediats. Aquells que la crisi ha plantejat a curt termini i els que teníem ja situats d’abans. Si la Covid-19 ha tingut un impacte asimètric a nivell sectorial, esdevé clau identificar sectors d’oferta i sectors més col·lapsats i facilitar la diversificació de perfils i la mobilitat horitzontal. Això reclama d’una orientació específica, d’acreditacions professionals, d’una formació feta a mida. A mig i llarg termini, i no tan sols al sector industrial, sinó també al bancari, al comerç, a la logística, s’ha d’anticipar l’efecte que tingui la digitalització i l’automatització creixent de processos que reclamen d’una formació que traslladi el valor afegit en una millora de servei o de qualitat del producte final, i no en una pura reducció de llocs de treball. També suposa una oportunitat la resposta urgent que reclama el canvi climàtic. La producció energètica amb fonts renovables o l’eficiència energètica poden aportar oportunitats laborals d’alta qualitat i que poden ser intensives en mà d’obra. Finalment les carències en el sector de les cures i de la sanitat que hem vist els darrers mesos, ens mostren com el mercat no és autosuficient, i l’orientació del món de treball ha de satisfer també aquelles necessitats més immediates de la societat.
L’estructura d’orientació que tenim actualment està concentrada en el centre de formació per aquelles persones que encara s’estan formant i en el servei d’ocupació per aquelles que han perdut el seu lloc de treball. Però, si malauradament tenim mig milió de persones a l’atur a Catalunya, en tenim set-cents mil persones demandants més, que treballen però alhora busquen una nova ocupació. Aquí manquen les referències. Precisament en un moment de canvis tan forts, la prioritat ha d’incloure l’orientació d’aquestes persones. Aquí el referent més proper i immediat és el propi centre de treball. Portar-hi l’orientació i l’acompanyament de les carreres professionals, la gestió de processos d’acreditació, l’impuls a la definició consensuada dels plans de formació, comporta millores evidents en la capacitat d’anticipar i d’acompanyar els canvis. Ho hem vist a Europa on els països que tenen una millor formació i per tant una millor economia respecten per sobre de tot dos elements. El primer una inversió en formació que està molt per sobre a la que fem a Catalunya, i que en el cas d’alguns països fins i tot és el doble de la nostra. En segon, la interiorització del valor que aporta la concertació i la negociació sectorial com a definició pragmàtica de les necessitats de les persones i del teixit productiu. Aquí la participació de sindicats i patronals suposa una oportunitat per apropar l’orientació al centre de treball.
Diari de l’FP, 2024