Gairebé la meitat de la població activa d’arreu de l’Estat, el 48%, no disposa de cap document oficial on hi constin les competències professionals que té per dur a terme la seva feina, ja sigui perquè són unes competències que ha anat adquirint a través de l’experiència, ja sigui a través de la formació no formal. L’acreditació de competències els permet certificar oficialment que realment compten amb aquest know how professional, una situació que, cada cop més, en més àmbits laborals acaba sent un requisit indispensable per poder-hi continuar treballar. “Hi ha qui ve suplicant que necessiten l’acreditació, perquè és la seva professió de tota la vida i a causa de canvis legislatius l’empresa els ha dit que si no poden justificar les seves competències, no podran renovar-los el contracte”, il·lustra la directora de l’Institut de Nàutica de Barcelona, Mireia Latre.
A l’Institut de Nàutica de Barcelona s’hi realitzen processos d’acreditació de competències de salvament i socorrisme, i de ioga, de la mateixa manera que a l’Institut Salvador Seguí hi poden acreditar les seves competències els treballadors dels àmbits del lleure, la neteja, l’atenció sociosanitària a persones dependents i la higiene bucodental. Els treballadors que volen demostrar les seves competències han de justificar experiència laboral en l’ofici en qüestió, o bé haver cursat unes determinades hores de formació en els àmbits que es volen acreditar. “Una treballadora familiar o en una residència, per exemple, pot haver començat a treballar fa molts anys tenint només l’EGB, o havent estudiat un curs ocupacional de 400 hores. L’àmbit de l’atenció a les persones cada cop està sent més regulat i es troben que necessiten un document oficial que certifiqui que tenen les competències professionals per continuar exercint”, explica la directora del Salvador Seguí, Isabel García. “En l’àmbit esportiu és una manera d’evitar l’intrusisme, garantint així uns nivells d’expertesa i de formació”, resumeix Latre.
I és que les noves lleis són les que van marcant la necessitat dels treballadors per acreditar les seves competències. La llei de l’esport del 2000 ja deia que tot professional de l’esport havia d’estar inscrit al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (ROPEC), i per poder-hi constar s’han de poder acreditar les competències oficialment. Malgrat que fa més de 20 anys que la llei així ho establia, no ha estat fins fa relativament poc que s’ha començat a aplicar el règim sancionador que s’hi contemplava. “I ara tothom té molta pressa, perquè hi ha començat a haver sancions. ‘El meu cap m’ha dit que si no ho faig ja, no podré treballar més’ és de les frases que més sentim”, explica Latre.
Nervis
“El primer que et pregunten les persones que volen acreditar les seves competències és si hauran de fer algun examen, si han de venir a estudiar… Només pel fet de venir a un institut ja estan nerviosos, perquè no saben ben bé què se’ls demanarà. Els hem d’empoderar, dient que sí que ho sabran fer. I quan acaben el procés se senten orgullosos i donen més valor a la seva feina”, exposa García. “Suposa un benefici molt gran per a les persones que estan treballant”, assevera.
El procediment, de fet, és relativament senzill si la persona treballadora realment atresora l’experiència que diu atresorar. Primer ha de demostrar que compleix els requisits d’experiència laboral o de formació no formal, documentació que és validada pels instituts que hauran d’acreditar-los les competències. Un cop superada aquesta fase, compta amb un assessor personal que estudia el seu expedient i l’orienta davant de cada unitat de competències que s’examinaran. Si l’assessor la veu poc capacitada per acreditar unes competències determinades, pot recomanar-li que es formi una mica més en aquell àmbit per poder superar la prova amb èxit. Tot seguit passa a la fase d’avaluació, on pròpiament demostra les competències professionals que té. Un cop demostrades rep un certificat d’acreditació de les Unitats de Competències que hagi superat.
L’avaluació es pot fer en un sol dia. Normalment es fa una entrevista, en què el tribunal compta amb una guia d’evidències; si l’aspirant les demostra, és que les té. També se li pot demanar alguna demostració pràctica. En essència, ha de demostrar que sap fer la feina que fa, i això li permet obtenir el títol.
El primer que et pregunten les persones que volen acreditar les seves competències és si hauran de fer algun examen, si han de venir a estudiar… Només pel fet de venir a un institut ja estan nerviosos
“Hi ha algun cas aïllat que no demostra totes les Unitats de Competències i s’ha de presentar a la següent convocatòria i demostrar que la pot superar. Per exemple, la qualificació professional de socorrisme aquàtic consta de quatre Unitats de Competències: primers auxilis, tècniques de natació, prevenció i seguretat, i tècniques de rescat. Si per exemple algú no s’ha reciclat en l’àmbit de primers auxilis potser no li podem aprovar aquella Unitat. El resultat és que en té tres de superades i una de no superada. L’any vinent podrà superar aquesta, i llavors obtenir tota la qualificació professional”, explica Latre.
Un nombre elevat de l’alumnat que passa tant pel Nàutic com pel Salvador Seguí supera el procés amb èxit, expliquen tant García com Latre: entre el 90 i el 95%. El problema més aviat rau en la manca de places que hi ha per poder-los acreditar. “Hi ha més demanda de certificació que oferta”, constata García. Al Nàutic enguany han tingut més de 400 peticions d’acreditacions, quan els aspirants que acaben entrant en el procés ronden el centenar. Al Salvador Seguí, poc o molt les proporcions són similars, sobretot en l’àmbit dels serveis a la comunitat.
Un certificat que permet aspirar a més
Un cop disposa de les competències acreditades, l’alumnat pot decidir cursar el cicle formatiu associat, en el qual hi té moltes assignatures convalidades. “Molts dels alumnes que venen només volen el reconeixement. Però també n’hi ha que a partir d’aquí se’ls fa un assessorament perquè puguin continuar tenint els estudis de grau mitjà. Per exemple, en l’àmbit d’atenció a les persones, algú pot tenir les competències acreditades per treballar en institucions socials, però no pot anar a treballar en l’àmbit familiar o la teleassistència. Si volguessin anar-hi a treballar, això ho aconseguirien tenint el cicle formatiu. Si s’animen a cursar-lo, en comptes d’haver de fer les 2.000 hores del cicle, amb les competències que ja tenen acreditades només n’han de cursar un terç mitjançant una matrícula parcial”, exposa García. Tot plegat permet que persones treballadores amb poca disponibilitat de temps s’ho puguin combinar i aspirar a nous horitzons laborals. “Hi ha una bona connexió entre el món laboral i formatiu, hi ha unes passarel·les que et permeten passar d’un món a l’altre”, defensa García.
La directora del Salvador Seguí recorda el cas d’una persona sense estudis que fa anys va passar pel procés d’acreditació de competències, després es va animar a cursar el grau mitjà i va acabar cursant el superior. O d’algú que treballava en l’àmbit de la neteja en un domicili en situació precària, i que un cop va disposar del certificat va poder presentar el seu currículum a una empresa on hi va aconseguir una feina amb millors condicions laborals i major estabilitat.
L’acompanyament, la clau
De fet, la fase inicial d’assessorament és essencial perquè el procés arribi a bon port, apunten ambdues directores. “Cada aspirant rep una atenció molt individualitzada, intentem adaptar el procediment a les característiques de cadascun dels aspirants perquè tot plegat arribi a bon port”, exposa García. “No és el mateix un perfil d’aspirant amb formació bàsica i poc coneixement de TIC i de català, que un perfil d’aspirant que ja té algun tipus de formació superior, que sap navegar perfectament per Internet… La diversitat dels aspirants és tremenda i t’hi has d’adequar”, emfasitza.
Latre hi afegeix: “Ens trobem amb molta gent que ve desubicada, sense acabar d’entendre bé el procés. Molts han estat treballant tota la vida en la seva feina i ara no entenen per què ho han d’acreditar. Durant la fase d’assessorament els ho expliquem, els acompanyem, els expliquem què se’ls demanarà…” I hi afegeix: “Crees un vincle amb qui has assessorat. Potser aquell mateix any no s’animen a continuar estudiant, però cap d’un any t’envien un correu preguntant ben bé pels passos per estudiar un grau mitjà”.
Diari de l’FP, 2024