L’etapa formativa obligatòria de tot infant i jove finalitza als 16 anys. Hagi aconseguit el títol d’ESO o no. A partir d’aquí hi ha el buit. Hi ha joves que tenen molt clar què estudiar a partir de llavors, alhora que també n’hi ha molts que no. L’Ajuntament del Prat de Llobregat, conscient d’aquesta situació, va crear ja al 2010 la Xarxa d’Orientació del Prat, un espai que té per objectiu potenciar l’orientació i l’acompanyament de l’alumnat de 4t. d’ESO, sobretot d’aquell que no aconseguirà el graduat escolar. Cada any realitza el seguiment d’uns 150 nois i noies.
“El trànsit cap a la formació post-obligatòria no és senzill”, explica la tècnica d’Educació del consistori Carme Villén. “Tenim l’objectiu que tots els joves segueixin estudis secundaris post-obligatoris, hagin obtingut el títol d’ESO o no. Que estiguin ubicats en recursos formatius o professionalitzadors, reglats o no reglats, de l’àmbit formatiu o ocupacional, que cursin un Certificats de Professionalitat, un PFI…”, exposa.
Per aconseguir-ho, la Xarxa realitza tres reunions anuals, en què hi participen tots aquells agents que intervenen d’una manera o altra en la vida dels joves, aconseguint així un abordatge integral de la situació. Així, a les reunions s’hi troben els psicopedagogs dels instituts públics del municipi, representants dels dos instituts d’FP, de l’Escola d’Adults, els departaments municipals d’Acció Social, Promoció Econòmica, Joventut i Educació, entitats com Saó, responsables de programes PFI i de Noves Oportunitats… En total, unes 30-35 mirades conflueixen en aquesta estructura, amb l’ànim de detectar cada jove susceptible de necessitar acompanyament. “La informació que tenim cadascun de nosaltres sobre cada jove, creiem que ha de circular”, exposa. “Té sentit que vulguem anar a la una”, sentencia.
A final de cada curs es programen comissions TET (Transició Escola-Treball), on es revisa la situació dels joves més vulnerables que estan a punt de sortir dels instituts, i traçar un pla individualitzat per a cadascun d’ells de cara al curs vinent. “Hi ha tant necessitats de tipus educatiu com econòmic o social. Perquè a l’arrel de l’abandonament escolar prematur s’hi troben molts motius, més enllà de l’estrictament formatiu”, ressalta. “A vegades detectem que hi ha molt poc suport familiar perquè el noi o noia segueixin estudiant, això és una realitat”, detalla.
Detecció i acompanyament
“L’orientació acadèmica i professional defensem que hauria de ser una tasca clau del sistema educatiu”, exposa Villén. Una orientació que múltiples agents educatius assenyalen com a insuficient en el si del sistema educatiu obligatori. Alhora, el consistori duu a terme aquesta orientació sense poder disposar d’una fotografia al 100% precisa de la situació, ja que no compta amb la totalitat de dades que sí que compta el Departament d’Educació. “Tenim dificultats des dels municipis per disposar de dades de qui supera l’ESO i qui no -es lamenta Villén-. Duem a terme polítiques actives de prevenció de fracàs escolar, sense disposar de totes les dades possibles”.
Per detectar l’alumnat vulnerable, la Xarxa es nodreix de la informació que faciliten els centres d’educació secundària del municipi, els casos que té controlats la pròpia Oficina Municipal d’Escolarització (OME) d’alumnat adolescent que arriba a mig procés formatiu -“les aules d’acollida s’acaben amb la ESO! A la post-obligatòria, aquest punt no està resolt”, s’exclama-, els educadors de carrer del consistori i el servei d’atenció emocional al jove. “Detectem que està relacionat, el malestar emocional amb el no saber què fer en un futur proper… Està barrejat: comencen a no anar massa bé amb els estudis, es passa a la desmotivació, la desgana… i la situació es pot descontrolar, si no tens un horitzó”, exposa.
Un cop detectat, el jove passa a tenir una persona de referència en el seu itinerari formatiu immediatament posterior a l’ESO. “Generalment el té com a referent un parell d’anys, essent algú que els dóna sentit i continuïtat a tot aquest trànsit cap als nous reptes que han d’afrontar”, recalca.
Aquest curs, a més, el consistori ha posat en marxa el Circuit i el Servei de Noves Oportunitats Educatives (NOE) en el marc d’un programa que rep el suport de la Diputació de Barcelona, oferint acompanyament i suport als joves d’entre 16 i 24 anys en situació de vulnerabilitat socioeducativa en la seva transició als estudis post-obligatoris.
Diari de l’FP, 2024