En aquest article pretenem mostrar els darrers canvis legislatius que s’han produït en el camp de la formació. Considerem que són molt importants tant en l’FP Inicial com en la de l’Ocupació.
Un d’ells és la nova reforma laboral, articulada en el Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, assoliment de l’Acord Social Tripartit, que s’ha realitzat sota el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d’Espanya, aprovat formalment per les institucions europees (a través del Consell ECOFIN) el 13 de juliol de 2021, que a través del Component 23 sobre “Noves polítiques públiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu” planteja la necessitat d’emprendre un conjunt coherent de reformes, la majoria de les quals han de ser abordades en el marc del diàleg social, orientades a reduir la desocupació estructural i l’atur juvenil, corregir la dualitat, millorar el capital humà, modernitzar la negociació col·lectiva i augmentar l’eficiència de les polítiques públiques d’ocupació.
La normativa anterior, derogada
Volem destacar la importància de la nova llei, mostrant-vos el contrast amb l’anterior, la qual en l’article 11 de l’ET, els contractes formatius es dividien en:
- El contracte de treball en pràctiques que podia concertar-se amb els qui estiguessin en possessió de títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a equivalents, d’acord amb les lleis reguladores del sistema educatiu vigent, o de certificat de professionalitat d’acord amb el que es preveu en la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional.
- El contracte per a la formació i l’aprenentatge que tenia per objecte la qualificació professional dels treballadors en un règim d’alternança d’activitat laboral retribuïda en una empresa amb activitat formativa rebuda en el marc del sistema de formació professional per a l’ocupació o del sistema educatiu.
- El contracte per a la formació dual universitària, que es formalitzava en el marc dels convenis de cooperació educativa subscrits per les universitats amb les entitats col·laboradores, tenint per objecte la qualificació professional dels estudiants universitaris a través d’un règim d’alternança d’activitat laboral retribuïda en una empresa amb activitat formativa rebuda en el marc de la seva formació universitària, per a afavorir una major relació entre aquest i la formació i l’aprenentatge del treballador.
La primera es tracta del contracte de formació en alternança, que té com a objecte compatibilitzar l’activitat laboral retribuïda amb els corresponents processos formatius. Aquest contracte s’utilitza ara en els programes públics d’ocupació i formació d’activació i inserció laboral en què participa l’administració pública.
La segona modalitat és la del contracte formatiu per a l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis corresponent.
Contracte de formació en alternança (o dual)
L’objecte del contracte és compatibilitzar l’activitat laboral retribuïda amb els corresponents processos formatius en l’àmbit de la formació professional, els estudis universitaris o del Catàleg d’especialitats formatives del Sistema Nacional de Empleo (article 11.2 ET).
Per a això, són part substancial d’aquest contracte tant la formació teòrica dispensada pel centre o entitat de formació o la mateixa empresa, quan així s’estableixi, com la corresponent formació pràctica dispensada per l’empresa i el centre.
Reglamentàriament, es desenvoluparan el sistema d’impartició i les característiques de la formació, així com els aspectes relacionats amb el finançament de l’activitat formativa (article 11.2 f).
El contracte es pot subscriure amb persones que manquin de la qualificació professional reconeguda per les titulacions o certificats requerits per a concertar un contracte formatiu per a l’obtenció de pràctica professional, és a dir, aquelles persones que no estiguin en possessió d’un títol universitari o d’un títol de grau mitjà o superior, especialista, màster professional o certificat del sistema de formació professional, d’acord amb el que es preveu en la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional, així com amb els qui posseeixin un títol equivalent d’ensenyaments artístics o esportius del sistema educatiu, que habilitin o capacitin per a l’exercici de l’activitat laboral.
També podran realitzar-se contractes vinculats a estudis de formació professional o universitària amb persones que posseeixin una altra titulació sempre que no hagi tingut un altre contracte formatiu previ en una formació del mateix nivell formatiu i del mateix sector productiu.
Contracte formatiu per a l’obtenció de la pràctica professional
El contracte formatiu tindrà per objecte l’acompliment d’una activitat laboral destinada a adquirir una pràctica professional adequada als corresponents nivells d’estudis.
El contracte podrà concertar-se amb els qui estiguessin en possessió d’un títol universitari o d’un títol de grau mitjà o superior, especialista, màster professional o certificat del sistema de formació professional, d’acord amb el que es preveu en la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional, així com amb els qui posseeixin un títol equivalent d’ensenyaments artístics o esportius del sistema educatiu, que habilitin o capacitin per a l’exercici de l’activitat laboral (article 11.3 a l’ET).
La dualització en la Llei Orgànica d’FP
Per altra banda, tenim la Llei Orgànica d’FP, que es va publicar el dia 1 d’abril de 2022. Aquesta llei abans de l’1 d’octubre de 2022 ha d’estar implantada. Remarquem, però, que el desenvolupament de la llei està condicionat per la negociació amb les CCAA les quals tenen les competències transferides pel govern central.
El Govern ha de donar una visió integrada de la Formació Professional tant de la que s’encarrega de l’FP Inicial com la que prové de la formació contínua com la de foment de l’ocupació.
Com hem dit anteriorment, la primera gran novetat és la dualització de tota l’oferta de l’FP Inicial. Les estadístiques avalen que el govern central vulgui promoure l’FP Dual, ja que les dades de l’FP Dual a Espanya encara continuen sent molt baixes: a Espanya ronda el 3,7% de l’oferta total d’aquesta formació i a Catalunya del 4,3%. El número d’alumnes que va cursar estudis d’FP en aquesta modalitat en el curs 2019-2020 va ser de 32.919, més d’un 50% més que en el curs 2016-2017, però molt baix comparat amb altres d’Europa.
En el cas de l’FPD desenvolupada a través del contracte per a la formació i l’aprenentatge les dades són controvertides. Respecte d’aquest tipus de contracte, orientat preferentment als joves de 20 a 24 anys, en 2019 es van registrar 39.435 contractes; un 25% menys que l’any anterior, en suprimir-se la limitació d’edat fins als 30 anys, la qual cosa va provocar la reducció de les contractacions. Com bé ha assenyalat el Consell Econòmic i Social, “no es compta amb informació sobre la formació vinculada a aquests contractes i, per tant, no resulta possible contrastar les característiques de la formació impartida i avaluar prou aquesta en el nou esquema de formació dual i la seva efectivitat en relació amb la millora de l’ocupabilitat, la inserció laboral i, sobretot, l’ajust en les competències i qualificacions entre treballadors i empreses”.
La Llei Orgànica de Formació Professional, LOFP, estableix cinc nous graus, que s’enumeren des de la A fins a la E, els quals substitueixen els títols, els certificats de professionalitat i els cursos d’especialització per a complementar les competències dels qui ja disposaven d’un títol de Formació Professional i unifiquen l’oferta anterior (reglada, ocupacional i contínua) i els dos sistemes creats per la Llei orgànica 5/2002: la Formació Professional del sistema educatiu, amb els seus corresponents cicles formatius, i la Formació Professional per a l’ocupació, a través dels certificats de professionalitat.
Segons l’article 55 de la llei, tota l’oferta de formació professional dels Graus C i D vinculada al Catàleg Nacional d’estàndards de Competències professionals tindrà un caràcter dual, incorporant una fase de formació en empresa o organisme equiparat, així com el grau E en els termes de l’apartat 1 de l’article 52. Aquesta dualització implica que segons l’apartat 5, la fase de formació en l’empresa tindrà una durada mínima del 25% de la durada total prevista de la formació. En els articles 66 i 67 es fa una distinció entre Formació Professional General i formació Professional intensiva en funció de la durada de les pràctiques en empresa i de si hi ha contracte laboral o retribució econòmica o no. La formació en l’empresa seria d’entre el 25% i el 35% en el règim general (fins a un 20% dels resultats d’aprenentatge del currículum, sense retribució econòmica).
No obstant això, la ‘Formació Professional General’ no garanteix una alternança efectiva: “almenys una estada de diverses setmanes o mesos en cada any de formació”, ni tampoc una retribució de l’alumnat participant. A aquest efecte, no pren en consideració la Recomanació del Consell Econòmic i Social de 15 de març de 2018 relativa al Marc Europeu per a una formació d’Aprenentes de Qualitat i Eficaç on s’estableix que “els aprenents haurien de ser pagats o compensats d’una altra manera, d’acord amb els requisits nacionals o sectorials o amb els corresponents convenis col·lectius, quan existeixin, i tenint en compte els mecanismes de repartiment de costos entre els ocupadors i les autoritats públiques”.
A partir dels tres mesos l’alumnat pot iniciar el contacte amb l’empresa. Pendent reglamentàriament de determinar les condicions i els requisits bàsics d’aquest règim dual general.
Pel que fa a la del règim intensiu la durada de la formació en empresa seria superior al 35% (i la participació de l’empresa en més d’un 30% dels resultats d’aprenentatge o mòduls professionals del currículum), havent-hi un contracte de formació amb l’empresa, on existeix una vinculació contractual retribuïda d’acord amb la legislació laboral i on el futur alumnat tindrà la consideració de “persona treballadora”, assenyalant així el caràcter laboral de la formació professional, el seu caràcter dual, la seva vinculació amb l’empresa i la seva relació contractual. Passat el primer trimestre de formació l’alumnat podrà combinar períodes en un centre d’FP amb altres amb l’empresa.
En el règim de ‘Formació Professional Intensiva’ s’hi estableix una alternança efectiva a diferència de la de ‘Formació Professional General’, existeix una vinculació contractual retribuïda d’acord amb la legislació laboral, però sense sustentar-se aquesta relació laboral en un nou contracte d’aprenentatge que faci front a una major diversificació sectorial i d’ocupacions que les actuals i proporcioni una “segona oportunitat” a aquells treballadors i treballadores que, si bé, poden estar qualificats, no disposen de les competències necessàries que demanda un mercat de treball cada vegada més canviant a conseqüència dels processos vinculats a la digitalització i l’automatització.
Ara bé, la convivència dels dos tipus de règims, el General i l’Intensiu, genera una dualitat i un sistema de dues velocitats en la implantació d’un model d’FP al nostre país perquè s’adapti plenament a la Recomanació del Consell de 15 de març de 2018 relativa al Marc Europeu per a una formació d’Aprenents/es de Qualitat i Eficaç.
La Representació Legal de les persones Treballadores (RLT) ha de vetllar pels interessos de l’alumnat-treballador, ha de poder comprovar com s’estan desenvolupant els programes de formació professional dual en les empreses i assegurar que, efectivament, aquests compleixen el seu propòsit. I en aquells casos, on existeixi tal representació, pogués incorporar-se la figura d’un Representant de l’Aprenent.
En estreta relació amb el règim de Formació Professional Intensiva, la RLT ha de ser un agent intervinent en el procés formatiu, amb funcions d’assessorament, supervisió i control, de tal forma que pugui vetllar pels interessos de l’alumnat-treballador, podent comprovar com s’està desplegant la formació dual perquè compleixi veritablement la seva funció i que no es produeixin substitucions, reduccions o amortitzacions de llocs de treball.
Des d’UGT considerem que aquest projecte de Llei intenta donar resposta, en la majoria del possible, als diferents elements que componen el grup de reformes que es descriuen en la Recomanació del Consell de la UE de 24 de novembre de 2020 sobre l’educació i formació professionals per a la competitivitat sostenible, l’equitat social i la resiliència, on s’estipula que els estats membres defineixin les mesures que han de prendre’s per a la implementació d’aquesta recomanació en l’àmbit nacional dins dels 18 mesos posteriors a la seva adopció -31 de maig de 2022- i facin un seguiment de la seva implementació amb un fort enfocament en la integració de la digitalització i la sostenibilitat ambiental en tot el sector de l’Educació i l’FP.
No obstant això, l’impuls necessari per a avançar cap a una veritable modernització de la Formació Professional al nostre país requereix que no perdem de vista les recomanacions tan importants com la Declaració d’Osnabrück on s’estableix un ambiciós full de ruta respecte de la necessitat d’establir una nova cultura de l’aprenentatge permanent en tots els països membres de la Unió Europea, basat en les estratègies de formació contínua, on els estudiants de totes les edats i les empreses desenvolupin entorns de treball propicis per a l’aprenentatge i el desenvolupament de tot el potencial dels seus treballadors i treballadores per afrontar els reptes presents i futurs.
Es tracta de fer realitat un sistema d’aprenentatge àgil i flexible que doni resposta a les necessitats formatives de les persones al llarg i ample de la seva vida
En definitiva, es tracta de fer realitat que la formació amb base en centres de treball (aprenentatge professional) encaixi perfectament dins d’un sistema d’aprenentatge àgil i flexible que doni resposta a les necessitats formatives de les persones al llarg i ample de la seva vida, bé reciclant-se o requalificant-se competencialment.
Diari de l’FP, 2024