Estudiar un grau mitjà o superior d’FP a Catalunya d’integració social, d’atenció a persones en situació de dependència, d’energies renovables o d’instal·lacions elèctriques, per exemple, i fer les pràctiques a Alemanya, Itàlia o Irlanda és perfectament possible. El programa de foment de la mobilitat europea d’estudiants Erasmus, que sistemàticament s’associa als universitaris, també és vàlid per als estudiants d’FP, si cursen els estudis en un institut que hagi vetllat per tenir els contactes internacionals necessaris per dur-lo a terme, com seria el cas de l’Institut Ronda i l’Escola del Treball, ambdós de Lleida. “Tornen molt més autònoms, havent desenvolupat unes competències que aquí no haurien desplegat, guanyen en autonomia i s’empoderen. El fet de poder veure altres maneres de fer a nivell d’empresa, els enriqueix d’allò més”, explica la directora de l’Escola del Treball de Lleida, Neus Caufapé.
A l’Institut Ronda fa sis anys que estan implicats en el projecte Erasmus, des del curs 2015-16. “Vam començar poc a poc, gràcies a la inquietud del professor que llavors ho va engegar: aquell curs només hi va participar l’alumnat del grau superior d’integració social. Van anar a Alemanya, en organitzacions relacionades amb persones refugiades i immigrants, i va anar molt bé. L’any següent ja hi va participar l’alumnat de grau mitjà d’atenció a persones en situació de dependència, que també van anar a Alemanya, a residències de gent gran. I els cursos següents vam ampliar també l’horitzó a Itàlia i al nord d’Irlanda… fins que va venir la pandèmia, en què es va aturar tot. I el curs passat, miraculosament, sis alumnes del grau superior van poder tornar a Itàlia”, explica la cap d’estudis d’FP, Eva Ibáñez.
A l’Escola del Treball de Lleida han fet un pas més enllà, i conjuntament amb l’Institut de Vic ofereixen un cicle de màrqueting i publicitat que es pot cursar en quatre països diferents, un per quadrimestre: el primer a un institut d’Itàlia, el segon a una Universitat a Holanda, el tercer a Vic i Lleida, i l’últim a Portugal. “Acaben tenint el títol nostre i si es presenten a l’examen italià, també tenen aquest segon títol”, exposa.
Els dos centres creuen fermament en la utilitat d’aquesta mobilitat europea. “Els alumnes ho valoren com una activitat molt bona, tant a nivell professional com personal”, exposa Ibáñez. “Se’ls obren moltes possibilitats, amb aquests convenis que establim amb institucions de fora”, ressalta Caufapé.
Ajuda econòmica a la mobilitat
L’alumnat participant en aquests Erasmus compta amb una beca econòmica per fer front a les despeses derivades del trasllat. “A l’alumnat de grau mitjà, la beca els ho cobreix tot. I com que són menors, el programa també dota l’institut de professorat acompanyant”, explica Caufapé. En canvi, els de grau superior hi han d’aportar diners propis. “És molt similar a les beques Erasmus universitàries: és un ajut per al viatge i part de l’allotjament. Per tant, han de tenir una petita capacitat econòmica per fer-hi front. N’hi ha que si ja saben que els han acceptat, treballen l’any anterior per ajudar a costejar-s’ho”, hi afegeix.
Els alumnes de grau mitjà, generalment menors d’edat, viuen o bé en famílies d’acollida, o bé en residències. Els de grau superior, en canvi, viuen ja en pisos, que generalment ja els ha buscat d’antuvi el propi institut, exposa Ibáñez. Cap d’ells no cobra un sou, en tant que es troben en pràctiques del cicle. “S’està parlant que la possibilitat que es pugui fer FP Dual a l’estranger i que, per tant, sí que sigui una formació pràctica remunerada, però de moment no entra en aquest programa”, ressalta.
Alumnes de l’Escola del Treball de Lleida, de pràctiques a Lituània. | Foto: Escola del Treball
L’idioma, en funció del país
Cursar aquestes pràctiques a l’exterior no requereix necessàriament haver de saber parlar un altre idioma que no sigui l’anglès. “A Itàlia fan les classes i els exàmens en anglès, a Lituània i a Malta també…”, explica Caufapé. Per aquest motiu, l’alumnat sí que ha de garantir una competència lingüística bàsica en llengua anglesa.
Però no a tot arreu és així: l’alumnat que va a Alemanya sí que ha d’acreditar un nivell bàsic d’A1 d’alemany. “En aquest cas, com que aquí rebem alumnes d’universitats alemanyes en pràctiques, són aquests alumnes els que imparteixen classes als nostres estudiants”, explica. Igualment li passa a l’alumnat que va a França, al qual se li exigeix que ha de poder comunicar-se correctament en francès. “Tenim un acord amb centres de França amb els cicles de comerç internacional, i transport i logística, estudis que ja tenen el francès com a segona llengua. Nosaltres els enviem estudiants i ells també ens n’envien. I ara fins i tot tenim dos alumnes nostres que han continuat estudiant a França una llicenciatura”, ressalta.
Implicació de l’institut
Ibáñez reconeix que, a nivell organitzatiu, formar part del programa Erasmus requereix de molta implicació per part de l’institut: “S’ha de contactar amb les empreses dels altres països, hi ha molts correus creuats, hi ha empreses que et contacten buscant determinats perfils…”
“Per poder participar-hi necessites la ‘Carta Erasmus’, un distintiu que reps de la UE que acredita que ets un centre fiable, que tens una política clara de mobilitat”, explica Caufapé. D’aquesta xarxa també en formen part un seguit d’empreses que també acrediten la mateixa voluntat formativa, i és a partir dels contactes que estableixen uns i altres que llavors es possibilita la mobilitat estudiantil.
Caufapé exposa que la constància per part del centre d’estudis és clau, en tot aquest procés: “Si tu ets fiable quan els envies un alumne perquè hi facin pràctiques, llavors això és recíproc, i tot plegat cada any funciona millor. I així és com, ara, ja anem tenint una xarxa de contactes notable.”
Dificultats per una mobilitat total
El conjunt del programa té un ‘però’, ressalta Caufapé. La mobilitat entre alumnat d’FP arreu d’Europa encara podria ser molt més notable del que és actualment si no fos per les divergències de classificació acadèmica que tenen aquests estudis arreu del continent. “L’FP a nivell europeu està poc unificat”, exposa Caufapé. “Els cicles superiors entesos com a EQF5 segons el Marc Europeu de Qualificacions només els pots trobar a Itàlia, França, Portugal i Espanya. A Alemanya són considerats EQF4, que és com aquí tenim classificats els graus mitjans. I aquí hi ha una dissociació molt notable”, ressalta.
De fet, quan l’alumnat del cicle superior de màrqueting i publicitat va a Holanda, va a una Universitat, no pas a un institut, per garantir que el nivell d’estudis que reben és equivalent al CFGS pel qual s’estan titulant a Catalunya. “Això ens impedeix d’expandir-nos més”, es lamenta.
Diari de l’FP, 2024