El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va crear el curs passat, 20-21, tres nous instituts d’ensenyaments específics d’FP a partir del desglossament de departaments prèviament existents en d’altres centres: l’Institut Centre d’Esports de Muntanya del Pallars (ICEMP) a la Pobla de Segur, l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC) a Sant Carles de la Ràpita i l’Institut de l’Esport de Barcelona. En conversa amb el Diari de l’FP, els directors dels centres de la Pobla de Segur i de Sant Carles de la Ràpita es mostren d’allò més convençuts de la idoneïtat d’haver dotat de personalitat pròpia els respectius estudis mitjançant la creació d’instituts d’FP diferenciats de l’institut de Secundària originari.
El cas dels estudis d’Esports de Muntanya és peculiar, explica Ramon Jordana: “El 2006-07 érem un institut de Secundària i batxillerat en una zona afectada per un despoblament molt gran, i hi havia el risc que es tanqués l’institut. Jo llavors n’era el director i, en una visita que va fer el llavors conseller d’Educació Ernest Maragall, ell mateix ens va comentar la dificultat per garantir la viabilitat futura del centre, i així és com es van posar en marxa els ensenyament esportius, com a complement de l’altra oferta. I s’ha passat de tenir un institut que s’anava a tancar a comptar amb dos instituts a la comarca. Gràcies al suport d’inspecció educativa vam impulsar aquests nous estudis, que en el primer any vam tenir uns 60-70 alumnes. Vam començar a fer primers nivells de muntanya, formacions inicials d’esquí…, i tot plegat s’ha ampliat fins als 969 alumnes que tenim avui en algun dels 14 graus que oferim”, s’exclama. “Des del curs passat, al Pallars hi ha dos instituts. I el de Secundària ha començat a impartir el Batxibac, ha agafat empenta, també està fent el batxillerat esportiu i treballem conjuntament amb alumnes que fan els dos estudis…”, rebla Jordana.
Els estudis d’aqüicultura a l’Ebre, en canvi, tenen un origen ben diferent. Ja van començar-s’hi a impartir el 1982 per donar resposta a les necessitats formatives de les empreses del territori. Van ser uns estudis pioners arreu de l’Estat, i actualment només s’imparteixen a cinc centres a tota la península. El 2005 es va crear una seu separada de l’institut Els Alfacs. Va ser un salt qualitatiu al bell mig del Parc Natural del Delta de l’Ebre, fet que va suposar “un salt qualitatiu” a l’hora de poder vincular l’alumnat amb les matèries estudiades, comenta Oscar Vallejo. A més, el curs 2017-18 es va decidir ampliar l’oferta formativa amb un grau superior d’Educació i Control Ambiental, atès que “som reserva de la Biosfera i era una necessitat del territori”, exposa. Davant d’aquest creixement de l’oferta formativa, “una cosa va portar a l’altra” i Educació també va optar el 2020 per dotar-los de personalitat pròpia.
“De cara a la projecció del centre, d’aquesta manera podem tenir més promoció. A més, internament, tenim la capacitat de poder decidir quines línies estratègiques volem implementar. Som un claustre petit, de tan sols 12 professors, molt il·lusionats i amb una visió pròpia des del centre”, exposa Vallejo. Jordana l’hi dóna la raó: “La idea no és que siguem un centre formatiu de la Pobla de Segur, sinó de tot Catalunya.”
Alumnat d’arreu
Així, ambdós nous instituts també compten amb una particularitat en relació amb el seu alumnat potencial, ja que es dirigeixen a un mercat situat molt més enllà de la comarca. En el cas de l’ICEMP, de fet, més del 40% de la matrícula és de fora de Catalunya. “Tenim alumnes de 33 països”, recalca Jordana. Aquest pol d’atracció esdevé un revulsiu per a la comarca: “Són pisos que es lloguen, gent que consumeix a les botigues, hi ha qui s’ha acabat arrelant al territori…”
Els números de l’IEPAAC són més modestos, però responen a la mateixa lògica. “Al grau mitjà, el 80% dels alumnes són de les Terres de l’Ebre, mentre que la resta són de Catalunya i el País Valencià. No tenim residència d’estudiants al poble, i amb 16 anys és difícil que les famílies vulguin que el seu nen vagi a un pis compartit. En canvi, al grau superior d’aqüicultura, només el 20-30% són alumnes del territori i la resta venen d’arreu de l’Estat. En el cas del grau superior d’Educació i Control ambiental ens ve gent específicament aquí pel fet d’estar al mig del medi natural i per la tipologia d’empreses de serveis ambientals, encara que tinguin un institut més a prop de casa”, exposa Vallejo.
Pel que fa a la matrícula total, l’institut pallarès presenta uns números inimaginables en el moment de la visita d’Ernest Maragall. “Aquest any respecte el passat estem tenint uns 80 alumnes més”, explica Jordana, amb tots els graus plens. Els estudis aqüícoles, en canvi, “sempre han tingut una matrícula no molt alta”, detalla Vallejo. “Tenim una mitjana de 15-20 alumnes per grup. Qualitativament, això és molt interessant, perquè se’ls pot donar molt bona atenció”, ressalta. De fet, enmig de la polèmica existent enguany per la manca de places d’FP, l’institut ebrenc encara té de disponibles.
Formació integral al llarg de la vida
Un i altre instituts tenen clara que la FP per a l’ocupació també és clau de cara a donar un servei públic òptim. “Estem col·laborant amb el SOC per començar al gener un Certificat de Professionalitat d’activitats d’engreix d’espècies aqüícoles, de nivell 1”, explica Vallejo. “La formació contínua serà important, tot i que falta acabar de regular els futurs centres integrats”, recalca.
De fet, el centre està constantment detectant les necessitats de les empreses aqüícoles i ambientals de l’Ebre per donar-hi resposta. “Hi havia una tipologia d’empreses que necessitava una formació particular com les empreses aqüícoles a mar obert i grans aquaris i la vam implementar mitjançant cursos complementaris de formació marinera i busseig professional”. Tot, per millorar la inserció laboral de l’alumnat. Volem que tant els alumnes com les empreses surtin beneficiats”, emfasitza.
L’IEPAAC també ha augmentat enguany l’oferta formativa amb un PFI d’auxiliar d’activitats aqüícoles, adreçat a joves d’entre 16 i 21 anys que no van finalitzar l’ESO, que compta amb 8 alumnes inscrits.
L’ICEMP, en canvi, adopta una mirada més genèrica, atès que el seu àmbit d’expertesa s’estén a tot Catalunya. “No és ben bé que hi hagi una demanda pròpia de la zona, que també hi és, sinó del conjunt del sector. Perquè quan va sortir la llei de les professions, es va veure la necessitat que treballadors ja en actiu regularitzessin la seva expertesa de tècnic de muntanya, d’esquí, de surf de neu, de piragüisme…”. Així mateix, entre la Pobla de Segur i la subseu de la Torre de Capdella també s’hi poden cursar quatre certificats de professionalitat: de guia per barrancs secs o aquàtics, de socorrisme en instal·lacions aquàtiques, d’abalisament de pistes, senyalització i socorrisme en espais esquiables, i de guia d’itineraris amb bicicleta.
Diari de l’FP, 2024