El fet que el Ministeri d’Educació fos també el de Formació Professional i aglutinés en una sola cartera la formació del sistema educatiu i per a l’ocupació ja va ser una declaració d’intencions. D’aquella aposta, i segurament del fet que Isabel Celaá hagués estat la consellera d’Educació del País Basc, vaixell almirall de l’FP a tot l’Estat, està a punt de començar el tràmit parlamentari de la nova llei de Formació Professional.
El text comporta canvis importants en l’ordenació d’aquesta oferta formativa, començant per la unificació entre l’FP educativa i l’FP per a l’ocupació. Encara que altres canvis poden ser també de gran importància, com la possibilitat de realitzar microformacions que, a poc a poc, permetin aconseguir un títol de grau mitjà o superior o que vagin donant acreditacions de diferent tipus. Una flexibilitat que pretén millorar la qualificació professional de moltes persones mentre estan actives laboralment.
El ministeri també destaca que la nova normativa contempla que tota la formació professional tingui caràcter dual (formació acadèmica i en una empresa) i que facilita el disseny d’itineraris formatius per transitar sense obstacles entre l’FP i la universitat.
Formació A, B, C, D i E
A partir de l’aprovació del text al Parlament hi haurà quatre tipus de formació, de la A a la D. La primera és la part més petita, parcial i acumulable. Es poden anar superant fins a aconseguir una certa certificació. Quan se n’aconsegueixen prou, se salta a la B, també acumulable i que, finalment, condueix a l’obtenció d’una certificació de competència. El següent pas, el C, acumulable com els anteriors, suposa un certificat de professionalitat.
Finalment, el D és el que es coneix com a títol de cicle formatiu i l’E es refereix a un curs d’especialització i està destinat als qui ja tenen un títol d’FP. Tindrà caràcter modular i podrà incloure’s a la secundària postobligatòria o l’educació superior. La seva duració serà de 300 a 800 hores i podrà incloure una fase pràctica dual. Si se supera aquesta formació s’aconseguirà un títol de Màster professional.
El professorat tècnic
El nou text legal, en el qual es porta treballant molts mesos, no ha suposat, ni de bon tros, el mateix nivell de polèmiques entre el Ministeri i alguns partits polítics que va tenir la LOMLOE, encara que també n’ha portat algunes. La més important ha estat la situació del professorat tècnic i l’obligació que tothom tingui estudis universitaris per poder accedir al cos de secundària. El problema és que no totes les branques de la formació professional troben un reflex, més o menys precís, a la universitat. Un greuge que el Ministeri ha insistit, des de fa molts mesos, que no afectarà els docents que estiguin exercint ara com ara.
Per evitar problemes legals amb aquest professorat, ja Isabel Celaá va parlar de la possibilitat de crear un nou cos docent en el qual cabessin els qui no tenien estudis universitaris. El problema, finalment, radica en el fet que, pel mateix treball, aquests reben un salari inferior.
Places per a tothom?
Tal vegada el repte més important que haurà d’afrontar aquesta nova formació professional sigui el de garantir un nombre adequat de places públiques a totes les comunitats autònomes. No és nou que milers de noies i nois passin dies i dies, porta a porta, buscant plaça en els diferents centres o que acabin en un centre privat que no sempre poden pagar. Per això, el Govern de l’Estat s’ha compromès a impulsar la creació de 200.000 places en els pròxims cursos.
En els últims anys, algunes comunitats autònomes han fet un important esforç en el concert de places d’FP en detriment de la xarxa pública, que no ha crescut al mateix ritme. Amb diferents modalitats de subvenció de les places.
Davant del creixement, des del curs 2015-2016, d’un únic centre públic que ofereixi cicles formatius, l’augment dels concertats és de 142 centres més. En bona part de les comunitats autònomes, en realitat, les xifres pràcticament no s’han mogut, ni a la pública ni a la privada, encara que hi ha importants diferències. Per exemple, a Andalusia hi ha quatre centres públics menys que imparteixin FP, mentre que els privats han crescut en 50. Una cosa similar passa a Madrid, comunitat en la qual fa anys que ja hi ha més centres privats que públics. El curs 2015-2016 hi havia 157 públics i 151 privats; el curs 2019-2020 hi havia dos menys públics i 35 més privats.
Llengua estrangera i internacionalització
La millora de la formació professional, segons entenen alguns, passa també per un augment de l’ensenyament d’idiomes estrangers en els cicles mitjans i superiors per, d’aquesta manera, poder garantir un cert nivell de competitivitat dels i de les futures treballadores, així com millorar la seva mobilitat fora de les nostres fronteres.
Un altre dels elements en els quals s’ha insistit molt des del Ministeri en els últims anys ha estat la necessitat de millorar el grau de digitalització dels centres de formació professional, així com del seu alumnat. Una necessitat que la pandèmia, sens dubte, ha accentuat encara més.
Diari de l’FP, 2024