Els centres de Formació Professional són la clau del procés d’aprenentatge per a formar els professionals de futur. Per això, el model de Centre Integrat de Formació Professional que la Llei Orgànica de l’any 2022 va consolidar està cridat a ser el referent del sistema.
Integrar tota l’oferta formativa inicial i continua amb un format de formació Dual, incorporant, a més dels serveis formatius, l’orientació, l’acreditació, la innovació i la dimensió internacional, defineix un nou model de centre amb una cartera de serveis destinada a respondre a les necessitats de les empreses i a les expectatives de la població -tant de l’adulta com de les noves generacions- adaptada a les exigències de professionalitat dels canvis socials, tecnològics, demogràfics i climàtics en curs.
Aquest model que s’ha estat assajant ja fa més de 20 anys, avui encara és minoritari. Només el 5,9% dels centres segueixen aquest model a tot l’Estat Espanyol. L’estudi realitzat per a la Fundació CaixaBankDualiza Los centros integrados de Formación Profesional en España: evolución, situación actual y retos de futuro (PDF) n’analitza les causes i dificultats, identificant els factors de canvi que han influït en els centres pioners i constata el caràcter innovador d’aquests centres i el seu impacte en el territori.
El repte avui és generalitzar aquest model d’èxit al conjunt del sistema d’FP per evitar una fractura entre centres de primera i de segona. Tasca que exigeix una planificació acurada de la gestió del procés de canvi per tal de tenir en compte tots els factors que hi intervenen.
Segurament, l’impacte en la planificació territorial de l’oferta constitueix un dels factors més importants. Separar la formació professional dels IES a tot el territori demana revisar els criteris de planificació per tal d’aconseguir que totes les empreses, sigui quina sigui la seva localització, puguin tenir accés a una mà d’obra qualificada en les seves respectives especialitats. I que tota la població tingui a prop de la seva residència possibilitats d’adquirir les competències professionals necessàries per trobar feina en el seu territori.
La combinació de centres multiseu amb una oferta flexible i polivalent capaç d’adaptar-se a les necessitats del territori personalitzant l’especialització a través de la formació dual és una via a assajar per arribar als objectius esmentats.
El segon element clau és la gestió dels equips dels centres. La capacitat de lideratge dels directius per mobilitzar al conjunt del professorat és un dels principals factors d’èxit que posa de relleu l’estudi. La selecció i la formació específica dels equips directius i l’estabilització de les plantilles per reduir dràsticament l’elevada rotació actual dels docents en els centres, comptant amb una major participació dels directors en la selecció del professorat, són aspectes indispensables per estendre els Centres Integrats.
Els programes de projectes innovadors constitueixen la palanca desencadenant de la transformació dels Centres Integrats
El tercer element a tenir en compte és l’impacte positiu de les xarxes de col·laboració entorn dels centres d’excel·lència i el foment dels projectes innovadors. Els programes de projectes innovadors constitueixen la palanca desencadenant de la transformació dels Centres Integrats. Entorn d’aquests projectes es mobilitzen i s’incentiven docents i alumnes per aplicar noves metodologies d’aprenentatges en col·laboració amb entitats i empreses que generen i potencien les relacions dels centres amb el seu entorn, que són claus per a la inserció dels professionals i per la competitivitat dels territoris. La transferència de les experiències dels projectes innovadors a través de les xarxes de col·laboració entre centres actua com a factor multiplicador de primer ordre.
Aules adaptades i canvis organitzatius
Aquests tres factors -planificació territorial, lideratge dels equips i projectes d’innovació- impacten directament en la mateixa configuració dels Centres Integrats, en les seves instal·lacions i en la seva organització. El disseny dels centres tradicionals, amb aules teòriques i tallers, dona pas a una concepció més dinàmica amb diferents espais flexibles i polivalents en els quals s’organitzen activitats d’aprenentatge variades, des de sales per a classes magistrals fins a aules-taller i espais pel treball personalitzat. Per fer possible aquesta transformació caldrà preveure pressupostos per rehabilitar els centres, que molts ja comencen a ser vells.
L’impacte també afecta els aspectes organitzatius. Un Centre Integrat té una complexitat organitzativa i de gestió que supera les pautes establertes pels centres educatius. Amb la incorporació de la formació contínua i per l’ocupació, l’organització centrada en els cursos escolars de setembre a juny queda desbordada per una activitat que es desenvolupa durant tot l’any i durant tota la jornada (matí, tarda i vespre). La formació contínua a demanda de les empreses requereix uns criteris per a la contractació de professorat que superen les rígides assignacions de matèries dels docents. La realització de projectes en col·laboració amb les empreses requereix també criteris de contractació de materials i tecnologia molt més àgils i pràctics. La facturació de serveis necessita comptar amb capacitats de gestió professionalitzada. La complexitat organitzativa comporta la necessitat d’instruments digitals de gestió.
Difícilment es podrà avançar en la generalització dels Centres Integrats si no s’aborden les implicacions dels principals factors d’èxit que han demostrat la seva eficàcia fins ara, i que gràcies a l’esforç dels equips directius i de la complicitat dels serveis educatius han fet possible l’evolució d’una elit de centres excel·lents que prefiguren justament el que la llei preveu sobre com haurien de ser els centres de futur.
A més de voluntat política i recursos, caldrà desenvolupar un marc normatiu específic pels Centres Integrats que doti de molta més autonomia als centres i que els faciliti dur a terme la seva missió formativa.
