“En els propers cinc anys, les empreses gironines tindrem unes 12.000 vacants, sobretot per gent que es jubila, i les noves incorporacions no arriben al mateix ritme. I no arriben perquè hi ha una franja d’edat que es perd, la dels joves. Dels 16 als 18 és una franja crítica d’edat, en què intentem que els nois i noies es decantin per oficis, que tots tenen sortida laboral l’endemà d’haver estudiat, però no s’hi enganxen tots els que realment podrien. La gent passa a batxillerats, amb Plans Individualitzats mil, però que no els aporten valor.” La Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va presentar a principi de mes l’estudi ‘Reptes Laborals i Demogràfics de l’Economia Gironina’, i el seu vicepresident, Eduard Ayach, es mostra convençut que cal potenciar i prestigiar més l’oferta d’FP per continuar garantint la competitivitat de les comarques gironines. “Mantenim a alumnes en edat d’estudiar un ofici escalfant la cadira a batxillerat”, es lamenta.
“Tothom vol ser influencer, ara”, assevera. En canvi, aprendre un ofici i posar-se a treballar no apareix com una opció de futur de molts joves gironins, constata. “Es posa l’etiqueta que els oficis no són ben pagats. Doncs bé, vam analitzar que pots començar sent un peó de magatzem, sense saber res, cobrant un salari mínim de 1.200 euros nets. I a partir d’aquí, el teu recorregut al sector del metall o de la fusta és per anar a cobrar salaris molt més alts”, exposa.
La indústria representa el 21,1% del PIB gironí, ressalta la FOEG. Destaca la Garrotxa, amb un 44,6% del seu Valor Agregat Brut (VAB) provinent d’aquest sector, seguida del Pla de l’Estany (36,1%) i el Ripollès (29,2%). Alhora, l’entitat també ressalta que el PIB per habitant és de 30.000 euros, el 87,3% de la mitjana catalana, mostrant una diferència significativa respecte a Catalunya (34.411 euros per habitant). El Gironès és l’única comarca que la supera (35.777 euros), mentre que el Baix Empordà (24.544 euros) i el Ripollès (25.680 euros) es troben notablement per sota.
La patronal reclama “potenciar l’FP en sectors estratègics i millorar la connexió entre empreses i centres educatius” per continuar garantint la competitivitat de les comarques gironines. Ayach posa com a exemple el sector de la fusta, que només es pot estudiar a Banyoles. “Si no ho tens fàcil, no ho estudiaràs”, exposa. Les comunicacions en transport públic entre les diferents capitals gironines és complicat, motiu pel qual si algun jove de Sant Feliu de Guíxols estigués interessat en estudiar el grau mitjà Fusteria i Moble, o bé el superior de Disseny i Moblament, hauria de dedicar-hi tant de temps desplaçant-s’hi com cursant-lo.
Debat públicoprivat gironí
Ayach es mostra convençut que la Taula d’impuls de l’FP a les comarques gironines és l’espai òptim per trobar solucions que beneficiïn tant la població com el sector empresarial. “És un espai públicoprivat de cogovernança, on es poden veure les demandes de les empreses d’avui, i allò que els centres estan oferint”, exposa.
En aquest sentit, es lamenta que, dels nous graus que s’han anunciat de cara al curs 2025-26, “set seran de temes artístics, cinc de temes esportius i tan sols un o dos d’oficis”. I sentencia: “Cal que deixin de crear-se formacions en què no hi ha sortida laboral, i que aquells àmbits en què sí que hi ha sortida laboral, que se’n potenciï l’oferta d’FP, i que la taula detecti quines són les necessitats empresarials.”
Contractació en origen
Més enllà de la indústria, el turisme és un dels pilars de l’economia gironina. L’entitat es lamenta de l’estacionalitat que porta associada, i de les dificultats que això comporta a l’hora de trobar personal. Ayach, a més, exposa: “El jove que abans estudiava, alhora també feia temporada a l’estiu. Ara… No tant. Aquesta bossa també ha baixat. I llavors necessitem importar mà d’obra de fora, necessitem immigració per cobrir vacants que, en realitat, són fixes-discontínues.” Per aquest motiu, es mostra partidari de fomentar les contractacions en origen: “Venir a treballar i tornar a marxar. El sector del transport ho vam fer amb Romania fa 20 anys, i ara ho fem amb Perú i Equador. El sector turístic també podria explorar aquesta via.”
La FOEG ressalta que “la immigració juga un paper fonamental en el mercat laboral gironí, representant un 20,9% del total de la població el 2024, amb un increment del 4,6% respecte al 2022”. “Tota la immigració que arriba, treballa de peó sense conèixer res. Però vol treballar, ja sigui a les granges, a la construcció… A qualsevol sector. Les segones generacions, en canvi, ja no volen fer com els seus pares, estan dins la roda dels joves, i hem de veure com s’adapten al món laboral”, conclou.
Diari de l’FP, 2025