La irrupció de noves companyies d’Intel·ligència Artificial (IA) com la xinesa DeepSeek ha posat en relleu moltes coses: el monopoli tecnològic dels EUA ha passat a ser un duopoli, on la Xina ha presentat la seva proposta. És del tot admirable com en un període de temps relativament curt, amb captació i retenció de talent, una companyia amb una inversió mínima (6 milions d’euros només) ha plantat cara a la qual tenia més capitalització en borsa fins a la presentació del seu producte, NVIDIA, la qual va perdre en una sola sessió mig bilió de dòlars.
Des del món de l’FP ens hem de preguntar com afectarà la IA i la Revolució 4.0 a les nostres empreses, i a les persones. Això és tot un enigma si tenim en compte qui ha guanyat les eleccions als Estats Units i quines eren les persones que estan exercint influència sobre el president americà, Donald Trump.
Com a motor econòmic de la Unió Europea, podem estar ben preocupats pel període polític, econòmic i tecnològic que s’inicia amb el nou mandatari nord-americà, el qual ha establert estrets lligams amb els oligarques com Musk, Bezos o Zuckerberg.
Davant d’aquest fenomen, el que hauríem de fer és potenciar la intel·ligència social, és a dir, les interconnexions humanes, les interaccions, l’empatia, posar-se en el lloc dels altres. La neutralitat no és una característica pròpia de la tecnologia. El seu ús té un gran impacte en la societat i les persones.
Cal que Europa segueixi les passes de la Xina: que retingui, capti i aprofiti el talent, que inverteixi en formació i que planti cara al duopoli per tal que el nostre sistema social fonamentat en el benestar social pugui sobreviure.
És del tot preocupant que el neoliberalisme del Nasdaq imperi amb la complicitat de la classe política. La independència d’Europa està en qüestió; la seva economia, malmesa per la combinació de la política proteccionista que imposa aranzels als nostres productes (America first) i l’impagament d’impostos d’aquestes grans companyies en el nostre territori. L’expansió comercial de la Xina és també preocupant, captant mercats de l’Àfrica i del Sud Global. Nosaltres bastim el nostre progrés a través del diàleg i la concertació social, model admirable.
La IA és la bastida màgica on es poden crear i construir economies fonamentades en les desigualtats
La IA és la bastida màgica on es poden crear i construir economies fonamentades en les desigualtats socials. L’objectiu d’aquest moviment tecnocràtic és el de destruir el món inspirat en els principis DEI: diversitat, equitat i inclusivitat.
La contraposició i confrontació dels dos models és indispensable per tal de ser conscients de l’impacte que pot tenir en la nostra societat.
Un país com el nostre ha de definir molt clarament les seves estratègies de formació i investigació presents i futures. I més si veiem la tendència actual, marcada pels canvis tecnològics, els quals es produeixen a una velocitat molt accelerada. Citaré el professor d’ESADE Esteve Almirall, segons el qual la IA tindrà un gran impacte en sectors com l’educació, l’atenció al client, la medicina, els serveis legals, o la consultoria, tots ells lligats fortament amb l’economia catalana.
La terciarització del nostre país ens ha d’empènyer vers la sensibilització social. La solució implica crear projectes de formació que puguin crear els elements necessaris per a la necessària diversificació sectorial que ens aporti innovació, i valor afegit.
Pot semblar un tema recurrent, però hi insisteixo: l’adequació de les nostres competències i habilitats professionals ha de ser un repte en què ha d’haver-hi el consens social i polític necessari per a afrontar-lo amb èxit. Cal un pacte de país, ja que ens juguem el futur de Catalunya i del model de benestar europeu si no fem els canvis oportuns.
No ens podem instal·lar en el dia a dia, i qui dia passa any empeny: aquí la dita ja no és vàlida! Al compromís institucional l’ha d’acompanyar el compromís individual. La tasca col·lectiva s’ha de desenvolupar posant les persones al centre de l’activitat econòmica, no pas les grans corporacions.
Les competències i valors transversals (en anglès, el que en diuen “soft skills“) que s’ensenyen als nostres centres educatius i formatius generen criteris ètics i democràtics, indispensables per a una convivència harmònica, basada en la justícia social. És el model DEI anteriorment esmentat, que els ultres anteriorment esmentats volen extingir, posant-se als serveis dels oligarques en un discurs disfressat de fals patriotisme, ja que en realitat serveixen exclusivament als interessos del capital extractor de benestar social.
El 6% no pot ser una utopia: ha de ser una realitat: l’economia social necessita persones ben formades, no només robots o maquinari intel·ligent que les substitueixi
Hem d’incrementar la inversió en formació i en educació… El 6% no pot ser una utopia: ha de ser una realitat. L’economia social necessita persones ben formades, no només robots o maquinari intel·ligent que les substitueixi. Hem de promoure l’equilibri. La suma de sinergies no ha de prioritzar només els guanys de grans multinacionals d’una minoria extremadament enriquida que fagocita i expatria els capitals a les seus de conveniència on tributen menys. Això, a més d’empobrir la societat, crea desigualtats, desocupació, genera malestar social i desesperança, justament allò que no desitgem.
Fem una crida a la nostra classe política a lluitar per l’economia social i a comprometre’s amb la seva ciutadania en la lluita contra la desigualtat, l’equitat i la inclusivitat. Una bona FP és un camí d’esperança.
Diari de l’FP, 2025