La setmana passada, sense voler, es va convertir en la Setmana de l’FP: presentació de la campanya del Govern de la Generalitat més gran i ambiciosa realitzada sobre formació professional; organització de les jornades sobre competències professionals a l’oci, el turisme i la cultura; realització del I Congrés d’FP i el naixement d’un grup de treball interinstitucional per a l’impuls d’un projecte per a una nova fira d’oficis.
Sense cap mena de dubte, una de les cites va ser dijous, quan té lloc el I Congrés de la Formació Professional de Catalunya, un esdeveniment impulsat per PIMEC i coorganitzat per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya (CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball i la mateixa PIMEC). O dit d’una altra manera, per les organitzacions socials membres de la Comissió Rectora del Sistema de la Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.
Algunes conclusions en relació al resultat del Congrés.
En primer lloc, al sistema li calen més esdeveniments d’aquest tipus, de manera que les diferents organitzacions, realitats, nivells que el conformen, tinguin oportunitat d’identificar-se, reconèixer, interactuar. Per això, agraïment a l’empenta de PIMEC i especialment del seu secretari general, Antoni Cañete, algú que viu el sistema com ningú. I darrera el seu equip, amb Sílvia Miró al capdavant.
En segon lloc, hi ha una visió compartida sobre cap a on cal anar i entorn al que cal fer per posar en valor les coses bones que estan passant en la vida quotidiana de l’FP. Hem de deixar de fer referència a “prestigiar l’FP” per parlar clarament sobre canviar el marc mental de la ciutadania, de les famílies, de la gent jove, de les persones que volen millorar la seva ocupabilitat…
En tercer lloc, el Congrés va fer evident la necessitat de combatre l’existència de compartiments estancs –així ho defineix el conseller El Homrani– mentals (com va encertadament definir una ponent) amb integració i amb comunicació –interna i externa–. Ens cal acabar de donar forma la comunitat que conformen els centres de formació, les empreses, els punts d’informació, els orientadors, els avaluadors, els professors, els formadors, els experts, els tutors d’empresa, els prospectors, els centres de noves oportunitats, els sectors estratègics, el territori…
En quart lloc, ens cal una normativa amb una visió integrada que posi la persona en el centre de les decisions, de les polítiques, de les accions. No es tracta de dir que tot és culpa de Madrid, si bé és cert que qui té les competències bàsiques per transformar l’FP és el Govern espanyol i el Congrés. Urgeix una reforma profunda que permeti fer millor les polítiques.
En cinquè lloc, ens cal una visió compartida i això només és possible amb la concertació. Empreses i administració han de compartir els èxits i els fracassos, hem de compartir la inversió i també els beneficis. Hem estat capaços de dibuixar l’Estratègia Catalana de la Formació i la Qualificació Professionals de Catalunya 2020-2030 i hem acotat les prioritats per al període 2020-2021 a partir de l’acord sobre les 9 prioritats. Aquí és clau la corresponsabilitat empresarial –així ho reclama permanentment el conseller Bargalló–.
En sisè lloc, el desplegament de les 9 prioritats comporta la creació de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a instrument de la Comissió Rectora, per concretar les polítiques públiques d’FP. El cor que batega i fa moure el sistema. També el desplegament de la xarxa de centres integrats (centres públics, privats, xarxa de centres…)
En setè lloc –al Congrés es va posar de manifest al llarg de totes les taules– l’FP Dual com a fórmula infal·lible per impulsar la flexibilitat i el trencament de compartiments estancs. Som en l’entorn del 20% i estem en disposició d’arribar al 30%, que és la mitjana europea en poc temps. És un repte assolible.
En vuitè lloc, davant dels reptes que presenta la transformació del mercat de treball, la prospectiva serà clau i amb ella un instrument que s’espera: els consells sectorials. Atenció que les tendències sobre què formem i com formem. Els casos d’èxit demostren que els grups pluri, multi, inter-disciplinars han donat pas als grups anti-disciplinars. És a dir, grups on un lampista no necessàriament és qui dona la solució a una instal·lació a un hospital sinó que potser és l’auxiliar d’infermeria. El què i com serà determinant en l’FP que ve.
I finalment, en novè lloc, agraïment i reconeixement als agents socials, al Consorci de la Formació Contínua, al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, a la direcció general de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial, per haver treballat amb determinació i per poder arribar fins aquí on som ara. L’FP són les persones i gràcies a elles aquest sistema està guanyant pes dia a dia.
El Congrés d’FP va tenir lloc al Palau de Pedralbes | Fotos: PIMEC
El vicepresident, Pere Aragonès, i el president de PIMEC, Josep González | Foto: PIMEC
Els principals agents socials i el president de la Generalitat van participar en el Congrés | Foto: PIMEC
Diari de l’FP, 2024