Des de fa dècades la Formació Professional Inicial ha tingut la vocació d’anar més enllà de capacitar exclusivament l’alumnat en competències tècniques, des de la Llei General d’Educació de 1970, passant per la Llei General del Sistema Educatiu (LOGSE) i en els encara vigents títols de la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 (LOE) que fan esment explícitament a la competència general, les competències professionals, personals i socials, a més de les capacitats clau com a capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i que són transferibles a noves situacions de treball.
De cara al curs vinent se’ns obre un nou escenari i oportunitats, que parteixen del Reial Decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l’ordenació del Sistema de Formació Professional que estableix els següents mòduls professionals transversals en els cicles formatius (Grau D en la nomenclatura de la nova Llei d’FP 3/2022):
- Itinerari personal per a l’ocupabilitat I (IPO I)
- Itinerari personal per a l’ocupabilitat II (IPO II)
- Digitalització aplicada als sectors productius
- Sostenibilitat aplicada al sistema productiu
- Anglès professional
De la mateixa existència d’aquests mòduls se’n desprèn la intenció de donar resposta a les necessitats de la ciutadania al llarg de tota la seva vida laboral, així com també a les de la realitat productiva, fet que revifa el debat de trobar l’equilibri dels cicles formatius com a ensenyaments professionalitzadors i alhora fer èmfasi i donar realment valor a la part socioeducativa i transversal. Per descomptat en els Cicles Formatius de Grau Mitjà, pel mateix perfil dels alumnes que els cursen, aquesta part educativa pren una especial importància, però també aplica als de Grau Superior, necessitats -com tota la societat actual- d’una veritable cultura del treball, de la sostenibilitat i de la digitalització amb esperit crític, i més tenint en compte que amb els avenços que es preveuen en el camp de la Intel·ligència Artificial es comença ja a encunyar el concepte de ‘treballadors del pensament’ versus el de ‘treballadors del coneixement’, vigent fins ara. En una FP per a les persones, el centre educatiu ha de facilitar l’oportunitat a l’alumnat d’adquirir les competències necessàries per a una ciutadania global i democràtica, alineada amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) i els ODS de l’Agenda 2030, i ha de ser l’especial garant del seu assoliment.
Els mòduls ‘Itinerari personal per a l’ocupabilitat I i II’ (IPO I i II) són unes de les matèries que haurien de centrar-se en aquest enfocament. Mereix una valoració positiva que es configurin com un sol mòdul que es desplega durant els dos cursos de durada del cicle, durant els quals l’alumnat haurà d’elaborar un projecte de desenvolupament professional i de millora de les capacitats transversals, amb l’assoliment de la competència emprenedora, a l’ensems. És de lamentar, però, que quedin molt difuminats i que no estiguin representats en cap resultat d’aprenentatge aspectes clau com els drets laborals, socials i polítics fruit de la lluita sindical, la negociació col·lectiva o el conflicte laboral, que quedaran a la discreció de cada centre perquè no consten al currículum amb continguts curriculars i en tot cas si el Departament d’Educació els desplega no passaran de ser orientatius. Tal com s’han confegit aquests mòduls estan orientats a l’ocupabilitat relacionada amb les aptituds i actituds personals i de responsabilitat individual davant de l’èxit o fracàs professional. Aquesta individualització dels problemes socials té el perill d’allunyar força a l’alumnat d’una construcció i transformació social col·lectiva.
La presència del mòdul ‘Anglès Professional’ a tots els cicles formatius és un encert, a diferència del que passava en l’anterior currículum
Pel que fa a la competència transversal lingüística, és precís assenyalar que la presència del mòdul ‘Anglès Professional’ a tots els cicles formatius és un encert, a diferència del que passava en l’anterior currículum. En un món globalitzat, amb una economia internacionalitzada i amb la internacionalització de la mateixa formació professional -que compta amb una varietat de projectes internacionals i amb l’oportunitat d’adquirir aprenentatge i fer pràctiques en països europeus- és imprescindible l’assoliment de la competència lingüística en llengües estrangeres, com a mínim en llengua anglesa.
Entroncada amb les competències lingüístiques trobem la problemàtica de les carències de l’alumnat en llengua catalana i pel que fa a l’FP especialment s’acusa un recés de l’ús de la llengua en la mateixa aula, sobretot a nivell oral. Les dades de l’Enquesta a la Joventut de Catalunya de 2023 -que mostren que solament un de quatre joves la fa servir habitualment- no fan més que evidenciar que cal implementar accions en tots els camps, des del social, cultural, laboral i educatiu. En concret, en el cas de l’FP que ara ens ocupa i tenint en compte la vinculació tan estreta que té amb el món del treball, les mesures haurien d’estar encaminades a fer possible poder aprendre a l’empresa en català i treballar en català.
Hauria d’haver-hi mesures encaminades a fer possible poder aprendre a l’empresa en català i treballar en català
Una opció per millorar l’aprenentatge de la llengua catalana a l’FP pot ser la de disposar de les hores optatives que tenen tots els cicles per treballar la llengua professional, hores que fluctuarien entre les 33 i les 99 hores totals. No és descartable aquesta opció segons siguin les necessitats i requeriments del cicle formatiu en concret, però és una mesura totalment insuficient i un xic estètica si no se n’emprenen d’altres com ara l’extensió de projectes que involucrin tots els mòduls professionals usant la llengua catalana i no es compta amb metodologies que incentivin sobretot l’oralitat en català o si manquen recursos i materials pedagògics i tècnics en llengua catalana de les diferents especialitats, actualment escassos o quasi inexistents en força famílies professionals. Considerem que amb la generalització de l’FP Dual l’empresa ha d’entomar la seva part de corresponsabilitat mitjançant el desplegament de convenis centre educatiu-empresa que incloguin el tema lingüístic i que han de ser una peça rellevant en l’accés, formació i posterior inserció dels alumnes a l’empresa. Si el català, a més de ser una llengua atractiva es converteix en útil i necessària per a la incorporació al món del treball, de ben segur que aquest ha de ser un bon estímul per al seu aprenentatge i ús, tant en el centre educatiu com en l’empresa durant les pràctiques.
Tots els aspectes anteriorment esmentats han de formar part de l’oportunitat formativa integral i de qualitat que es mereix l’alumnat d’FP del s. XXI. Per fer-la possible, els centres educatius necessiten comptar amb recursos pedagògics i didàctics suficients, com els que hauria de proporcionar el recentment creat Centre de Recursos Pedagògics (CRP) d’FP del qual esperem que pugui facilitar els recursos i materials didàctics necessaris per a les diferents famílies professionals, a implementar presencialment o en línia. Els recursos són un aspecte irrenunciable juntament amb uns plans de formació del professorat adequats als nous reptes i necessitats sorgits de la nova formació professional.
Diari de l’FP, 2024