La reunió de la Comissió Rectora del Sistema celebrada el passat 11 de gener va donar el tret de sortida a un 2024 ple de reptes en matèria de formació i qualificació professionals. La trobada va comptar amb la presència dels màxims responsables de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives: van participar-hi tots i totes perquè el contingut de la reunió era prou rellevant. Es va aprovar l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 i l’Acord per a la planificació del mapa de centres de la formació professional 2035. Dos instruments claus per al Sistema FPCAT i, per tant, del futur dels centenars de milers de trajectòries formatives i professionals i del futur de moltes empreses que esperen dotar-se de les millors persones professionals en els propers anys.
Informe General de Prospectiva 2023-2026
L’Informe General de Prospectiva 2023-2026 constitueix la major anàlisi feta fins ara sobre les necessitats formatives tenint en compte la realitat del mercat de treball, l’oferta formativa actual i les demandes urgents del teixit productiu. Per primer cop disposarem d’una eina que ens permet analitzar els desajustos entre demanda i oferta. A més, d’una perspectiva integrada, ja que agrega dades dels certificats i títols professionals i de la formació contínua.
L’Informe és prou extens (prop de 2.000 pàgines) i força detallat i ens ajudarà a planificar en base a evidències, a necessitats reals. És un informe pioner a l’Estat espanyol que ens permetrà definir en quines famílies professionals caldrà incrementar l’oferta, quines caldrà promoure mitjançant l’orientació i quines caldrà estabilitzar-les.
Hem parlat d’altres vegades que hem de millorar l’estructura de qualificació professional per incrementar el nivell formatiu i reduir la baixa qualificació. A partir d’aquest informe podrem incidir sobre quins àmbits són els més urgents de qualificar per tal que la transformació de l’estructura de qualificació tingui el major impacte sobre l’economia del país.
L’any passat vam ofertar 450.000 places de formació professional. Difícilment podrem superar aquesta xifra. Però estem obligats a millorar la qualitat de les places, i això passa per saber quines són prioritàries, promoure-les i evitar que es quedin buides. El deure del Govern de la Generalitat és dotar-se dels instruments per fer polítiques eficients, i aquest és un molt bon exemple que tindrà un impacte sobre moltes persones i empreses d’aquest país.
Acord per a la planificació del mapa de centres de la formació professional 2035
El passat 25 de juliol vam aprovar al Consell executiu el decret de centres de formació professional integrada així com un Acord de Govern que donava el tret de sortida a la construcció del mapa de la formació professional de futur. Ara, la Comissió Rectora enriquirà aquest acord de govern amb els criteris de planificació fruit del diàleg social permanent.
Ens caldrà crear nous centres, ens caldrà transformar-ne d’altres. Alguns hauran d’assumir nous reptes per donar resposta al nou paradigma: formació especialitzada i altament tecnificada al llarg de la vida des del mateix centre de formació professional.
Als anys setanta la llei general d’educació va classificar els nois i noies en els aptes i no aptes per anar a la universitat, en els que valen i els que no valen. Als anys noranta, la LOGSE va concloure que calia barrejar-los tots per evitar estigmes, uns estigmes que havia creat el propi Estat prop de trenta anys abans.
La formació professional és palanca per transformar l’economia, el model productiu
Però actualment ja no va d’això. De bons o dolents, d’aptes o no d’aptes. Ara la formació professional és palanca per transformar l’economia, el model productiu. Palanca per assolir els reptes que tenen les empreses per ser competitives: digitalització, especialització i globalització/internacionalització (per tant idiomes). I per tant, el nou mapa -planificat a 2035- donarà resposta a aquesta realitat, a aquesta demanda urgent de qualificació, d’innovació, de transferència de coneixement. Ens emplacem a la Comissió Rectora del Sistema del juliol a presentar la planificació del mapa per a la propera dècada.
Què farem aquest darrer any de legislatura? On posarem els esforços?
En primer lloc, concertarem els “Criteris de planificació dels serveis bàsics per al període 2024-2027” que doni resposta a l’Informe General de Prospectiva. Estem dotant-nos d’instruments inèdits però alhora molt esperats. Planificar els recursos limitats que tenim en base a les prioritats que ens ofereixen les evidències a partir de l’anàlisi de dades.
En segon lloc, impulsarem la política pública de noves oportunitats al llarg de la vida que reconegui els recursos valuosos que tenim al territori. Les escoles de formació d’adults han tingut un paper clau en l’alfabetització, i ara amb un nou reconeixement i cartera de serveis renovada també cal que també tingui un paper clau en l’ocupabilitat i el disseny de trajectòries formatives i professionals.
Al llarg del 2024 anunciarem la planificació de nous centres especialitzats i altament tecnificats que permetin donar respostes a les necessitats sectorials i territorials
En tercer lloc, dibuixarem el mapa de centres de formació professional a 2035 en concertació amb el territori i d’acord amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, que aporten una visió global. El passat mes de desembre vam anunciar la creació del Centre de la Formació Ferroviària de Catalunya a Vilanova i la Geltrú per donar resposta a les necessitats formatives del sistema ferroviari català. Al llarg del 2024 anunciarem la planificació de nous centres especialitzats i altament tecnificats que permetin donar respostes a les necessitats sectorials i territorials. I ho farem alhora que veurem el naixement de la Xarxa de Centres de Formació Professional Integrada per al curs 2024-2025, que ens permetrà reconèixer tots els centres amb una llarga trajectòria i reconeixement, així com impulsar el nou paradigma de centre de formació professional especialitzat i per al llarg de la vida.
En quart lloc, trencarem els rècords d’acreditació de competències professionals i ho farem conjuntament amb els millors socis possibles: les organitzacions sindicals i empresarials i les respectives realitats sectorials i territorials. Hem de ser capaços de qualificar 800.000 persones abans de 2030 per reduir la baixa qualificació. Ens hi juguem el futur de la competitivitat i la cohesió.
Per acabar aquest 2024 donarem per tancat el IV Pla general del Sistema FPCAT. Cap dels tres plans anteriors hauran tingut el nivell de concertació, d’acompliment i d’impacte que el present pla. Haurem contribuït a desplegar l’Estratègia Catalana de Formació i Qualificació Professionals 2020-2030 a través de la prospecció i la planificació, l’acreditació de competències professionals, l’orientació professional o els centres de formació professional integrada, entre d’altres.
Finalment, se celebrarà el 25 aniversari de Sistema FPCAT, on s’aprofitarà per lliurar els Premis FPCAT. Un acte en el qual reunirem un miler de persones convidades procedents de la Xarxa del Sistema: professionals dels centres de formació professional, dels punts d’informació i orientació, d’empreses i entitats capdavanteres en formació dual. Vol ser un gran acte de reconeixement del que el Govern de la Generalitat va definir com la legislatura de la formació professional.
Diari de l’FP, 2024