Des del punt de vista de l’ocupabilitat, poques diferències hi ha entre un enginyer informàtic i un titulat en grau superior d’FP d’informàtica. Així ho assevera l’últim informe de la Fundación CyD, que s’encarrega anualment de monitoritzar l’aportació de les universitats al desenvolupament econòmic i social. “Des del punt de vista de l’ocupabilitat, i dins del grup de població amb estudis superiors, l’àrea d’estudi de la titulació és un factor més determinant que el fet de tenir o no estudis universitaris”, assevera Montse Álvarez, de l’equip tècnic de l’entitat.
A nivell global, els graduats universitaris tenen una millor inserció laboral que els que disposen d’un CFGS, assoleixen una situació professional estable, amb jornada completa i amb un salari a partir de 1.500 euros mensuals. Però aquestes diferències “desapareixen si es mira cada camp d’estudi en particular”, ressalta la fundació. Els estudis universitaris amb millors indicadors d’inserció laboral són l’enginyeria industrial i la construcció, seguit de la informàtica i els estudis de l’àmbit de la salut. Paral·lelament, les millors xifres d’inserció laboral entre els titulats de CFGS són els de les àrees d’instal·lació i manteniment, fabricació mecànica, informàtica i comunicacions, i electricitat i electrònica.
L’entitat, presidida per Ana Botín, ressalta: “A les empreses hi ha una manca urgent de personal en el sector de les TIC, en el sector sanitari -a tots els nivells, des d’auxiliars a infermeria, metges o tècnics de laboratori- i en perfils de formació professional lligats al desenvolupament de la indústria, com electromecànics, carretillers, soldadors, operaris en el sector de l’alimentació o tècnics de qualitat i manteniment.”
Alhora, apunta que l’FP “suposa un menor cost econòmic i menys temps invertit”, motiu pel qual potenciar-la “podria significar una millora considerable en la inserció al mercat de treball”.
L’estudi també ressalta l’existència d’una gran diferència a favor dels titulats en CFGS d’arts i humanitats en relació amb els titulats universitaris d’aquestes mateixes àrees: els índexs d’ocupació i d’atur són un 60% millors en el cas dels estudiants de formació professional.
Passarel·les entre Universitat i FP
L’estudi conclou que l’Estat espanyol és el país de la UE amb més sobrequalificació: “Bona part d’aquesta sobrequalificació es pot atribuir a la banda de l’ocupació, en el sentit que l’estructura productiva espanyola no és capaç de generar els suficients llocs d’alta qualificació que caldrien per absorbir els graduats universitaris. Com a resultat d’això, Espanya es troba per damunt la mitjana europea quant al percentatge d’adults amb estudis superiors i per sota de la mitjana a quant a la proporció d’ocupats d’alta qualificació.”
Entre les mesures que suggereix per reduir aquest decalatge, exposa: “Seria pertinent promoure una major integració entre la formació professional i la universitària, establint vies de transició que permetin als estudiants moure’s sense problemes entre diferents itineraris educatius.” I insisteix: “És imperant explorar amb més profunditat d’altres iniciatives com el disseny conjunt de plans d’estudis, la formació universitària dual, així com una major relació entre la formació professional i la formació universitària, establint passarel·les que facilitin la transició entre diversos nivells i itineraris d’aprenentatge.”
Universitat no és garantia d’ocupació
La fundació constata com la distribució de la població per nivell d’estudis a l’Estat és molt diferent respecte a la de la Unió Europea: hi ha un percentatge molt elevat de ciutadans amb els estudis obligatoris com a màxim nivell assolit (35,8%, en comparació amb el 20,5% europeu), també més proporció de titulats superiors (41,1% envers 34,3%) i poca població amb estudis postobligatoris no terciaris (23,1% envers el 45,2%), entre els quals la formació professional representa només el 10%, enfront del 35,3% de la UE.
Aquesta baixa proporció de ciutadans formats en FP i l’alta proporció de graduats universitaris es veu “especialment preocupant” per part de l’entitat, ja que és una distribució que “no concorda amb les necessitats de l’estructura productiva espanyola”. Això fa que els universitaris espanyols registrin pitjors condicions d’ocupabilitat que els seus homòlegs europeus, assolint el 2022 la segona taxa d’ocupació més baixa (83% envers el 87,4% de la UE) i la segona taxa d’atur més elevada (7,1% versus 3,5%).
Diari de l’FP, 2024