Actualitat

El reconeixement de les trajectòries no-lineals o com repensar els ponts

“On es donen les discontinuïtats, les ruptures? En els joves que tenen més condicions de vulnerabilitat. Les trajectòries no-lineals són particularment importants de treballar en clau d’equitat.” La doctora en Sociologia Maribel Garcia (GRET-UAB) va fixar aquest marc a la jornada ‘Repensar les trajectòries educatives: respostes des de les iniciatives del territori’, que va tenir lloc el 16 de novembre, organitzada per la Fundació Ferrer i Guàrdia.

“En canvi, els alumnes de classes benestants tenen una certa continuïtat, a vegades per inèrcia. Estem en una lògica de si pares un any, sembla que s’acaba el món. Hi ha la lògica de ‘no perdre un any’”, hi va afegir. A la vegada, el reconeixement de la diversitat de transicions juvenils implica reconèixer els seus aprenentatges i “repensar els ponts perquè les persones joves puguin construir un projecte de vida”.

La jornada va servir per expressar la necessitat de posar al centre del debat els processos de transició i transformar la concepció de les mateixes trajectòries des d’una perspectiva holística. Per contextualitzar la jornada, la directora de la fundació, Hungria Panadero, va recordar com la taxa d’abandonament educatiu prematur a Catalunya se situa en l’actualitat en el 16,9% pels joves d’entre 18 i 24 anys, i va incidir que el 85% dels demandants joves d’ocupació són persones que no han assolit estudis postobligatoris. 

Carme Martínez-Roca (Fundació Fem Pedagogia) es va centrar en la importància de transformar el procés d’orientació amb un canvi de conceptes: “Quan fem orientació, la meva proposta és que no parlem ni de trajectòries, ni de línies, sinó de ventall d’alternatives i de punts d’elecció dins d’aquest ventall, que són personalitzades. Perquè quan mirem endavant no hi ha itineraris, no hi ha camins. Machado mateix diu: ‘Caminante no hay camino, se hace camino al andar’, i això permet canviar l’imaginari sobre la tasca de l’orientador.” I hi va afegir: “Des de l’imaginari del jove, una discontinuïtat, una ruptura, una no-linealitat… és percebuda negativament. I com afecta aquesta visió hegemònica sobre les trajectòries en els joves? Que se senti un fracassat.” Va destacar també que cal centrar-se en el present i aprofitar les fortaleses de cada jove per “identificar què pot fer ara per avançar”. Per lluitar contra l’estigma, l’acompanyament d’aquesta orientació per Martínez-Roca és clau perquè cada jove “tingui experiències d’èxit”.

Per mostrar com el tercer sector social i l’administració responen als itineraris educatius diversos, la jornada va comptar amb una taula rodona amb la participació de Rafa Gómez (Ajuntament Barberà del Vallès, model de treball en xarxa), Elisabet Quintà (Oficina Jove del Consell Comarcal de La Selva – projecte trajectòries), Anna Monells (Noima – Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa) i Ester Rams (La Troca, escola comunitària de formació permanent). Algunes de les reflexions que s’hi van compartir:

Necessitats detectades en les persones joves  

• “Hi ha la necessitat de tractar més amb la persona i fer treballs molt individualitzats perquè vivien moments d’angoixa a l’hora de triar els estudis”(Elisabet Quintà) 
• “Hem de trobar altres maneres alternatives perquè hi ha joves que surten molt rebotats del sistema, però és que els joves nouvinguts és que no hi poden entrar, són molt invisibles”(Anna Monells) 

Treball en xarxa: 

• “El treball en xarxa és una suma de capacitats i de recursos, aporta qualitat, riquesa i també maldecaps” (Rafa Gómez) 
• ⁣ “Reconèixer el potencial educatiu de molts agents del territori que potser no són explícitament formatius, però que estan allà i s’aprenen competències” (Ester Rams)

Canvi de perspectiva en l’atenció a les trajectòries 

• “Estem fent un canvi de mirada dels estudis i les persones joves per començar a veure que tenen moltes oportunitats i que no passa res: ara no estàs decidint el teu futur laboral” (Elisabet Quintà) 
• “L’oferta formativa ha de donar resposta per tenir oportunitats reals per treballar o continuar formant-se” (Anna Monells) 

Elements per replicar 

• “Perquè un projecte sigui extrapolable, el primer pas és que hi hagi sinergies, la importància de l’aposta política i tenir recursos” (Rafa Gómez) 
• “És fer un procés de consciència que és un dret vulnerat, que no és responsabilitat teva, i cal reconèixer els sabers, valorar que has tirat endavant família, feines o un procés migratori” (Ester Rams)