Les vacances de Setmana Santa s’associen generalment al turisme d’interior: aquella escapada en bicicleta a l’Ebre, aquella via verda, aquell arròs arran de mar, aquelles cerveses abans de veure els manaies… Si bé tot plegat es podria definir com a “turisme de qualitat”, resulta que el sector de l’hostaleria que fa possible que aquest engranatge vacacional funcioni a la perfecció és dels que compta amb un nivell formatiu més baix d’arreu d’Europa. Concretament, és el quart per la cua, només superat per Malta, Portugal i Suècia. Si la mitjana de població que a l’Estat només pot acreditar els estudis secundaris obligatoris (ESO) és del 29,3%, aquest percentatge es dispara fins al 44,3% en el sector de l’hostaleria. Quatre de cada deu treballadors del sector no poden acreditar cap altre títol que aquest. La mitjana europea és del 30,4%,14 punts millor que l’espanyola.
A Malta, el sector de l’hostaleria aplega un 47,3% de treballadors que només acrediten els estudis secundaris; a Portugal, el 47,2%, i a Suècia, el 46,8%. Just després venen els treballadors de l’Estat espanyol, amb el 44,3%, seguit dels danesos (43,9%) i els neerlandesos (41,1%). A França, en canvi, el sector només compta amb un 23,5% de personal amb estudis bàsics, i a Grècia, un 19,4%.
L’anàlisi “La FP en Hostelería y Turismo” de l’Observatori de l’FP de CaixaBank Dualiza també ressalta que només el 33,8% de la població ocupada en el sector compta amb estudis professionalitzadors, ja sigui un grau d’FP, ja siguin Certificats de Professionalitat. Una xifra allunyada del 57,3% que presenta el conjunt de la població ocupada, fet que demostra que l’estructura ocupacional en el si del sector, “pel que fa al nivell formatiu de la població ocupada, s’ha mantingut gairebé inalterable en els darrers anys”.
CaixaBank Dualiza ressalta que la matriculació als cicles formatius de grau mitjà d’Hostaleria i Turisme baixa. “Cada cop menys joves se senten atrets per l’FP de Grau Mitjà d’Hostaleria”, alerta. “Els dos cicles amb més volum de matrícula (17.000 estudiants aproximadament) presenten creixements anuals negatius: Cuina i gastronomia (-2,5%) i Serveis en restauració (-5,1%)”. Al CFGS, en canvi, la situació és totalment oposada: Gestió d’allotjaments turístics acumula un creixement de 15,1%, i Direcció de cuina un 10,6% des del curs 2016-17. Sigui com sigui, en números generals, la matriculació a aquesta família professional està estancada, perdent 615 estudiants en cinc anys, situació que contrasta vivament amb el conjunt de l’FP, que creix a un ritme anual del 5,3% (amb un increment de 192.968 alumnes).
“Ens dirigim cap a un escenari productiu amb problemes causats per l’escassedat de persones treballadores potencials en gairebé totes les activitats econòmiques”, alerta l’informe. Davant d’aquesta situació, assevera que els estudis d’FP seran clau per diferenciar-se en el mercat de treball.
Afiliació superior a la mitjana
Malgrat l’estancament en la matriculació a cicles del ram, l’estudi ressalta que durant el primer any posterior a la titulació, la taxa d’afiliació a la Seguretat Social a la família d’Hostaleria i Turisme és superior a la mitjana de famílies professionals de FP. De fet, precisament la diferència més significativa es produeix a Grau Mitjà, amb gairebé 8 punts a favor de la família d’Hostaleria. “Aquestes xifres, superiors al 50% a tots els nivells educatius al cap de quatre anys, avalen l’aposta per la Formació Professional com a vehicle per millorar les qualificacions de la població que s’insereix al mercat laboral”, conclouen.
Diari de l’FP, 2024