Per a la Catalunya Central, un territori que té un VAB industrial de prop del 30%, la creació i retenció de talent són claus per a la continuïtat de les empreses. Si tenim en compte l’especial protagonisme del sector del metall dins del teixit industrial -al Bages, per exemple, té un pes que representa el 36% del total d’empreses- veiem la importància que té disposar d’una oferta formativa adequada a les necessitats dels professionals d’aquest sector. A tot això, cal afegir-hi les d’altres professions de perfil tecnològic de sectors industrials diversos com l’alimentari o el tèxtil, també amb molt de pes al territori.
La Catalunya Central disposa de bones eines per a la formació dels professionals del sector industrial. D’una banda, hi són presents la UPC, la FUB, la UVIC i la UdL amb el seu campus a l’Anoia. De l’altra, existeix una bona xarxa d’instituts públics de formació professional, entre els quals destaquen l’Institut Lacetània de Manresa, el Milà i Fontanals d’Igualada i l’IES Vic, amb una molt bona oferta de cicles formatius de caire industrial i tecnològic. També comptem amb entitats com el Centre Tecnològic Eurecat, que aporta capacitat d’R+D+I i ofereix formació continuada d’alt nivell.
Però si una iniciativa cal posar en valor és el Centre de Formació Pràctica (CFP). Ubicat a Manresa, ofereix formació especialitzada als professionals del sector metall-mecànic i compta ja amb més de 20 anys de trajectòria. El centre és fruit de l’impuls de les pròpies empreses del sector, amb el suport de les administracions, i ofereix formació ocupacional i continuada tant per als professionals del sector com per professionals d’altres sectors que troben a la indústria del metall noves oportunitats de desenvolupament professional.
L’èxit del CFP repercuteix d’una manera directa en les pròpies empreses, que es poden nodrir dels professionals que s’hi han format. Una de les darreres iniciatives que s’ha dut a terme és en l’àmbit de la formació dual, en un projecte que recupera l’antiga figura de l’aprenent i que resulta molt interessant tant per als alumnes -que poden aprendre un ofici mentre treballen de manera retribuïda- com per a les empreses, que tenen l’oportunitat de conèixer i formar futurs treballadors. En aquest sentit, seria interessant ampliar l’oferta de formació ocupacional dual a totes les franges d’edat, quan es tractés de persones sense experiència en el sector de l’empresa que els contracta. Cal, a més, que el model educatiu sigui més flexible per poder adaptar els currículums als constants canvis tecnològics que pateix la indústria.
L’empresa ha de ser present a l’aula i els docents han de trepitjar les plantes productives per saber quines són les seves necessitats
El compromís de les empreses amb la formació ha de ser ferm, tenint com a objectiu que els joves puguin formar-se i trobar feina prop de casa: cal generar i retenir talent. La formació és clau per a la competitivitat del territori, i ha de garantir el relleu generacional que permeti mantenir i atraure indústries. L’empresa ha de ser present a l’aula i els docents han de trepitjar les plantes productives per saber quines són les seves necessitats. Per això, la implicació de les empreses al CFP és un dels grans valors a preservar i potenciar.
Cal vetllar per totes aquestes eines i, sobretot, generar vocacions industrials i STEM entre els i les joves del territori. Projectes de futur com el de la Fàbrica Nova de la UPC a Manresa generaran sens dubte dinàmiques positives en aquest sentit.
Diari de l’FP, 2024