L’any 2019, el 56,01% dels graduats en ensenyaments professionals del curs 2018-19 ja treballava al cap de nou mesos d’haver obtingut el títol, ja fos de manera exclusiva (38,18%), ja fos compaginant-ho amb més estudis (17,83%). Aquest percentatge va disminuir bruscament l’any passat fins al 45,32%, a partir de la percepció que no trobarien espai al mercat laboral i que, per tant, era positiu accedir-hi amb més coneixements. Però enguany, la situació ha tornat a la situació pre-covid, baixant la continuïtat formativa fins al 54,15% i pujant la inserció laboral fins al 52,05% (33,57% de manera exclusiva, 18,48% compaginant-ho amb més estudis).
L’estudi Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2022 (PDF), presentat divendres, analitza la situació laboral i formativa dels graduats en FP al cap de nou mesos d’haver acabat el curs. Transcorregut aquest període des del final dels estudis, més de la meitat dels graduats (52,05%) declara que té feina, una dada que s’acosta més a la d’abans de la crisi de la Covid-19 (56,01%) que no pas a la de l’any passat (45,32%).
Una diferència notable del 2019 ençà és el percentatge de graduats d’FP que, al cap de nou mesos d’haver-se tret el títol, continuen buscant feina sense continuar formant-se, ja que ha passat del 8,54% (2019) al 12,28% (actualitat). El 2014, aquesta xifra havia arribat al 15,66%.
Sigui com sigui, l’estudi constata que l’FP genera major ocupabilitat, ja que aquest 12,28% de graduats en ensenyaments professionals que busquen feina sense continuar-se formant és gairebé 30 punts inferior a la mitjana d’atur juvenil, que és del 42,26%.
Cap a un retorn de tendència
Abans de la crisi econòmica del 2008, l’ordre de les quatre situacions bàsiques considerades a l’enquesta era, de menor a major importància: trobar-se treballant, continuar estudiant, compaginant estudis i feina, i per últim trobar-se buscant feina. El sacseig econòmic que va comportar aquella crisi va alterar completament aquell ordre, de manera que el 2012 la correlació ja havia canviat per complet: en primer lloc se situava l’opció de continuar estudiant, seguida de treballar, buscar feina, i finalment compaginar estudis i feina. El 2017 es va retornar a l’ordre anterior a la crisi, situació que es va tornar a trencar el 2020 i 2021, quan trobar-se en situació de “continuar estudiant” va tornar a la primera opció.
Però aquest 2022, si bé l’ordre continua sent el mateix, l’opció de “continuar estudiant” es troba molt més a tocar que la de “treballar”, apuntant a un possible retorn a la situació tradicional.
L’estudi també constata que hi ha setze famílies professionals d’ensenyaments d’FP que superen el 50% d’inserció laboral, i les que superen el 60% són les indústries extractives (80,0%), energia i aigua (67,9%), química (65,37%), instal·lació i manteniment (62,76%) i fusta, moble i suro (62,16%), i els ensenyaments esportius tenen una inserció del 60,93%. En el cas d’energia i aigua i instal·lació i manteniment, són sectors emergents relacionats amb les energies renovables i el medi ambient.
L’enquesta la van respondre un total de 33.724 graduats el 2021, corresponents als ensenyaments d’FP inicial, esports, arts plàstiques i disseny, i programes de formació i inserció (PFI).
