Opinió

Microcredencials

La quarta revolució industrial en la qual estem immersos -d’una banda- així com l’acceleració postpandèmia produïda en la transició digital i ecològica -per l’altra- han sacsejat el mercat laboral i generat un dèficit important de persones qualificades i amb competències professionals actualitzades en la pràctica totalitat dels sectors econòmics, especialment en aquells amb implementació intensiva de tecnologia.

Aquesta situació afecta de manera especial als treballadors en actiu, que precisen d’una actualització dels seus coneixements i competències professionals que els permetin adaptar-se, en el menor temps possible, a les necessitats i els reptes als quals es veuen sotmeses les empreses. És per aquest motiu que la formació contínua hauria d’ajustar-se als nous perfils professionals, permetent una ràpida i eficaç actualització dels treballadors amb l’objectiu d’acomodar-se a les noves necessitats.

El problema plantejat no és d’àmbit local, sinó que afecta en major o menor mesura a tots els països de la UE. D’aquí ve la decisió -UE- 2021/1868 del Consell, de 15 d’octubre del 2021, respecte a les orientacions per a les polítiques d’ocupació dels Estats membres, la qual indica que “els Estats membres i la Unió han d’esforçar-se per desenvolupar una estratègia coordinada per a l’ocupació, en particular per potenciar una mà d’obra qualificada, formada i capaç d’adaptar-se, així com mercats de treball orientats al futur i amb capacitat de resposta al canvi econòmic”.

És evident que els sistemes d’FP formals no responen amb celeritat a les formacions específiques que requereix el mercat del treball

És evident que els sistemes d’FP formals no responen amb celeritat a aquestes formacions específiques que requereix el mercat del treball. D’aquí ve que cada país, amb diferents denominacions, abordin el problema per donar resposta als nous requeriments dels perfils professionals a través de “píndoles” de formació, amb o sense reconeixement oficial, però efectives en els seus objectius. A tall d’exemple, “microformacions” que s’estan oferint, especialment en l’àmbit de les TIC. També cal esmentar la recent publicació de la Llei 3/2022 d’Ordenació i Integració de la Formació Professional que, encara que pendent de desenvolupar, enuncia en el preàmbul la definició del concepte “microformació” i l’assimila al Grau A de l’oferta formativa.

Amb tot això, en els últims anys, les microcredencials s’han anat desenvolupant i han anat proliferant als països de la UE en l’oferta formal i no formal de formació. Molt recentment, de fet, s’ha obert al debat polític, com referencia la recomanació del Consell del 16 de juny de 2022, relativa a l’“enfocament europeu de les microcredencials per a l’aprenentatge permanent i l’ocupabilitat”

Sense ser exhaustiu, recullo unes consideracions d’aquesta recomanació que crec ens pot ajudar a conèixer l’abast del que es pretén:

1. “A Europa, cada vegada són més els qui necessiten actualitzar i millorar els seus coneixements, capacitats i competències per reduir la bretxa entre la seva educació i formació formals i les necessitats d’una societat i un mercat de treball en ràpida evolució”

2. “Els Estats membres i la Unió han d’esforçar-se per desenvolupar una estratègia coordinada per a l’ocupació, en particular per potenciar una mà d’obra qualificada, formada i capaç d’adaptar-se, així com mercats de treball orientats al futur i amb capacitat de resposta al canvi econòmic”

3. “Malgrat el seu creixent ús, a Europa no existeix una definició ni normes comunes per a les microcredencials. Això limita la comprensió i la implantació de les microcredencials, i per tant menyscaba el seu potencial per fer més flexible l’aprenentatge i les trajectòries professionals. La present Recomanació té per objecte estimular la confiança en les microcredencials a tota Europa entre tots els interessats, ja siguin proveïdors o beneficiaris”

Al llarg del document se’n van definint els objectius, àmbits d’aplicació, principis, elements de descripció de la microcredencial i la seva definició: “el registre dels resultats de l’aprenentatge que ha obtingut un aprenent arran d’un petit volum d’aprenentatge. Aquests resultats s’hauran avaluat conformement a criteris transparents i clarament definits. Les experiències d’aprenentatge que donen lloc a l’obtenció de microcredencials estan dissenyades per a proporcionar a l’aprenent coneixements, capacitats i competències específics, que responen a les necessitats socials, personals, culturals o del mercat de treball. Les microcredencials són propietat de l’aprenent, es poden compartir i són portàtils. Poden ser independents o acumular-se en credencials més àmplies. Estan recolzades per una garantia de qualitat conformement a normes acordades en el sector o àmbit d’activitat pertinent”.

I es recomana “que els Estats membres apliquin la present Recomanació el més aviat possible. Se’ls convida a informar la Comissió, a tot tardar al desembre de 2023, de les mesures corresponents que hagin d’adoptar-se al nivell adequat per a donar suport als objectius de la present Recomanació”.

Em sembla oportú i apropiat plantejar les fortaleses i febleses que presenta la iniciativa, elaborada pel Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) en la nota informativa de juny de 2022, en la qual s’adverteix que el debat continua obert amb algunes incerteses a resoldre.

Font: CEDEFOP

Entenem que les microcredencials tenen el seu espai en l’oferta formativa, ja que complementen i ofereixen una resposta més ràpida, adaptada i flexible als reptes de present i futur dels perfils que precisa el mercat laboral. Així mateix, coincidint que a Catalunya la Llei 10/2015 de Formació i Qualificació Professional està en ple desenvolupament, a més a més que la recent publicació i l’incipient desenvolupament de la Llei estatal 3/2022 d’Ordenació i Integració d’FP 3/2022 (LOIFP) ens permet l’oportunitat d’incloure-les, per al seu debat, en els espais de concertació establerts.

Foment ja va expressar que la LOIFP és bona en el seu conjunt, encertada en la seva ordenació, però incompleta en la integració, perquè deixava al marge del sistema l’oferta de formació “laboral”, si bé “absorbia” els Certificats de Professionalitat i per tant entenem que buida l’oferta d’aquests en el SEPE, deixant a aquest amb la proposta d’“especialitats”. Per tant, seran les microcredencials un tercer catàleg d’oferta amb caràcter complementari? Substituiran o ampliaran el catàleg d’especialitats? Qui els oferirà, Educació o Treball? Qui realitzarà el seu reconeixement i en quines condicions? Com s’aniran incorporant a l’oferta formal? Quin o com s’establirà i serà la seva correspondència europea? Quin paper exerceixen treballadors i empreses a través de la concertació social…?

Massa qüestions obertes que requereixen resposta dels òrgans competents en la matèria, amb la complicitat de treballadors i empreses, amb una visió integrada del sistema i amb la missió d’oferir una solució eficient per a les parts interessades.