Entrevista

“La Formació Professional és com un puzle, per veure la imatge sencera hem de sumar totes les peces”

Formació Professional integrada. Per què és necessària?

Conseller Bargalló

En l’actualitat, mantenir l’FP en compartiments estancs no té cap mena de sentit. Segurament fa molt temps que no en té, però ara és evident. Partim de dos factors que són indiscutibles: la formació és al llarg de la vida, és constant i la nostra societat és una. Farem una Formació Professional molt antiga si no entenem que ha de ser única. Evidentment que té diverses fases, diverses tipologies, però nosaltres hem de garantir que l’oferta sigui unificada, conjunta. És fonamental. Venim de la tradició que una part de la formació es pensa des d’Educació i una altra, des de Treball. Tenim recursos de formació professional que depenen d’educació, de treball, en alguns casos d’agricultura o de territori… i les hem de poder aprofitar tots per als diferents tipus d’FP. Fa dos anys que el conseller El Homrani i jo estem treballant i pensant l’FP de forma conjunta.

Conseller El Homrani

L’FP és com un puzle. Ara mateix tenim les peces separades i no podem veure tota la imatge. Integrar la Formació Professional és fer el puzle, tenir la imatge completa i aprofitar tota la seva potencialitat. Fa més de 20 anys que estem parlant de la integració dels subsistemes de l’FP, el que estem fent ara és projectar una mirada conjunta, sumar les fortaleses i estructures de cada àmbit perquè així tenen més força. No té cap sentit tenir les peces d’un puzle i no fer-lo.

El que és necessari és que, dins del món de l’FP, els professors, l’alumnat –tinguin l’edat que tinguin-, les entitats… vegin horitzons concrets que els donen millor resposta. Aquest procés que hem iniciat respon també a la llei de formació i qualificació professionals de Catalunya de 2015, que estem treballant per complir i que comporta la creació de l’Agència de l’FP a Catalunya. L’Agència suposarà un canvi de mirada molt potent.

Al final, assolirem l’objectiu completament el dia que el Joan, la Naima, la Maria… faci una formació professional i no sàpiga, perquè no és la seva preocupació, si allò que està fent és universitat, treball… Algú pensa que a la persona que es presenta a un procés d’acreditació sap qui els emet, atorga? Els importa que se’ls reconeguin les competències que han adquirit a través de la formació o experiència professionals.

Aquest procés d’integració ja ha començat a casa nostra? En tenim algun exemple?

Conseller El Homrani

L’estructura administrativa no ens han d’impedir veure el que és important i el que és important és sumar sinergies. I aquests dos darrers anys ho hem estat fent. Exemples? Com a departament de Treball, Afers Socials i Famílies hem detectat que hi ha territoris on l’oferta d’FP ocupacional i continua no està coberta. Té sentit que això passi quan tenim centres de formació professional del sistema reglat que poden fer aquest exercici? Ho hem fet a Olot, per exemple, amb una prova pilot a l’Institut La Garrotxa que volem ampliar.

Conseller Bargalló

Exactament, hem treballat perquè diversos centres de formació professional, en col·laboració amb el SOC, facin oferta de formació ocupacional. L’experiència ha estat positiva perquè ha permès que hi hagi més oferta ocupacional al territori que abans, més ordenada i alhora els centres de formació s’han obert més al món laboral i l’experiència –ho deia l’equip directiu d’Olot- ha estat molt positiva.

En aquesta línia, també tenim els Centres de Recerca i Innovació Tecnològica en FP, el primer dels quals és a Tarragona i que s’està desenvolupant-se de forma increïble. És un bon exemple d’integració, ja que hi participen molts centres de formació professionals, empreses, la universitat i també agents del territori, com el clúster de la fusta de La Sénia.

Aquests dos exemples territorialitzats ens marquen molt clarament el camí i ens assenyalen que això ho hem d’estendre.

El paper clau dels agents socials. Com s’ha de treballar de forma conjunta?

Conseller El Homrani

Podem fer Formació Professional sense una participació i una mirada conjunta amb el teixit productiu i els representants dels treballadors i treballadores? No. Han de tenir i tindran un paper important a l’hora de poder decidir conjuntament l’estratègia. Després, les decisions de gestió les prendrem els qui tenim les responsabilitats de gestió, però aquesta mirada global és necessària.

Hem d’entendre que l’FP és un win-win perquè ofereix una bona qualificació professional a la motxilla de la persona i l’oportunitat d’accedir a feines per requalificar-se, sobretot ara mateix davant d’un món laboral que canvia de forma contínua. I a més de tot això, és una palanca de transformació del teixit productiu, una palanca que ajuda a tenir millors bases productives, a tenir un model productiu més potent i, en això, els agents socials ens han d’ajudar. També, per aquest motiu, és un canvi molt gran, en certs àmbits de l’administració, el fet de poder treballar conjuntament amb dels agents.

Conseller Bargalló

El cas dels agents és un exemple de la necessitat inajornable de la integració. Des d’Educació, tenim l’estructura d’FP amb més recursos i a més llocs del territori. Els centres de formació estan per tot el país i tenen contactes amb les empreses del seu entorn, però no amb els agents socials. Ni els centres, ni el departament. Qui té l’expertesa del diàleg amb els agents socials és el departament de treball i aquest és un pas necessari i definitiu que cal fer per treballar amb els agents socials també a la Formació Professional Inicial. Tots dos departaments tenim expertesa en FP, en moltes coses comunes, però també en algunes en què l’altre departament no té. Per tant, la integració és necessària.

Quins són els efectes socials del nou sistema d’acreditacions professionals?

Conseller El Homrani

Els processos d’acreditació professional són un element d’equitat i justícia social perquè hi ha unes persones que tenen unes competències i que han de poder demostrar-les oficialment per ajudar-los a reincorporar-se al mercat de treball. En aquest puzle de l’FP, un bon procés d’acreditació professional ens permet tenir molt poques persones sense qualificació professional. A més, es converteix també en un impuls per promoure la formació al llarg de la vida, ja que quan una persona veu reconeguda una competència determinada se li obre la porta a poder aprofundir en ella, amb una nova formació.

Conseller Bargalló

Hi ha moltes imatges molt tòpiques sobre l’FP que hem de trencar. Una d’elles és que l’alumnat té una edat concreta i nosaltres tenim persones d’edat molt superior a la que molta gent imagina. La formació inicial també és formació per l’ocupació. Moltes persones que ja estan treballant, per exemple, en salut, decideixen fer un grau per completar la seva formació i millorar la seva trajectòria professional. Un dels grans reptes és que hem d’obrir-nos perquè tothom vegi que l’FP és per tothom.

D’entre les prioritats a curt termini de la integració de l’FP hi ha la millora de la planificació, prospecció, orientació… Amb quins objectius?

Conseller El Homrani

És molt senzill. Hem de veure com treballem tots plegats, de forma conjunta, per veure com l’oferta de la formació professional ens permet donar millor resposta a les necessitats de les persones i el teixit social i com són capaços d’avançar-nos als canvis del món laboral. Aquest exercici d’integració, ens pot permetre conèixer les demandes específiques que fan empreses i instituts concrets amb noms i cognoms. Per això és tan important la capil·laritat al territori i també el paper dels agents socials Aprofitem el coneixement que tenim perquè tota la programació que fem tingui en compte els canvis que vindran.

Volem acompanyar als ciutadans i ciutadanes per tal que l’FP– del tipus que sigui- estigui vinculada a les seves necessitats i a les del teixit empresarial i alhora volem que ens acompanyin en aquesta transformació per tenir un model productiu més fort i millors condicions laborals.

Conseller Bargalló

Estic satisfet amb els darrers nous cursos, amb la creació de noves famílies professionals inicials que no existien i que responen a nínxols de mercat laborals molt petits, però que hi són, com per exemple, el grau de torroneria a Agramunt, que fins ara no tenia formació inicial. També hem iniciat estudis de mecànica de vaixells d’esbarjo, que es fan a diversos municipis de Catalunya, i FP de prevenció i extinció d’incendis per a empreses particulars.

Ja no hem de pensar només en la Formació Professional de grans famílies que estan a tot arreu, sinó en aquella que serveix també a les necessitats de formació d’un territori i d’un sector i que garanteix als alumnes una sortida professional en allò que volien fer. Acabar amb el tòpic que l’FP són quatre famílies que anem repetint a tot arreu.

On encaixa en tot plegat l’FP dual? Cal potenciar-la, ens hem emmirallat en un model concret?

Conseller Bargalló

Tenim contactes amb molts estats europeus. A Alemanya, per exemple, les cambres de comerç són de les patronals que reserven una part de les seves aportacions per a fer formació dual. No podem fer el mateix perquè la nostra realitat és diferent. El que ens diu Europa és que la pràctica de l’alumnat ha de ser del 30% en formació dual i nosaltres ara estem al 20% mentre que a Espanya la mitjana és del 3%. Anem cap al 30% perquè és un bon element de formació, d’inserció i de contacte dels nostres centres amb la realitat laboral, en totes les famílies professionals que sigui possible perquè en totes ho és.

Hem d’aconseguir que l’FP dual pugui arribar a qualsevol empresa i a qualsevol mena d’institució perquè tota formació necessita pràctica en la realitat laboral.

Com es lluita contra el biaix de gènere a l’FP?

Conseller El Homrani

El biaix de gènere no és un tema de l’FP, sinó de la societat en què vivim. Hem de trencar sostres de vidre i buscar de quina forma facilitem l’equilibri entre la millor sortida laboral i professional i ser capaços de generar vocacions i demostrar que aquestes no tenen gènere. Això ho hem de treballar com a comunitat. En defensa del sistema educatiu i de la formació professional, de vegades situem reptes al sistema educatiu que no ho són. Aquest és un repte de país i ho hem d’afrontar entre tots.

Conseller Bargalló

Ens preocupa el biaix de gènere a les facultats de ciències de l’educació, a educació infantil, on no hi ha pràcticament homes i també ens preocupa als cicles superiors industrials de formació professional on hi ha noies, però no moltes. Això acaba tenint conseqüències negatives en la societat, com que hi ha sectors de la indústria on no hi ha pràcticament dones treballant i que els infants no tinguin referents masculins pràcticament a l’escola, sobretot en la petita infància.

Des del departament d’Educació podem col·laborar amb la societat a canviar-ho. És en l’orientació que fem als infants i joves pel seu desenvolupament personal i tria de futur on hem de treballar l’equitat de gènere. Podem fer accions concretes, com per exemple, que en certs estudis de formació professional les noies tenen rebaixa en la matrícula. Hem de sumar esforços nostres perquè aquests canvis s’han de fer.

Què podem esperar d’aquest nou canal de comunicació que és el Diari de l’FP?

Conseller El Homrani

Espero que molts dels temes que hem parlat ara mateix amb el conseller Bargalló  s’expliquin d’una forma que arribi a tothom. Necessitem que s’avanci en la coneixença de la formació professional i de forma transparent.

Conseller Bargalló

Jo confio que es doni a conèixer que es fa, que aporti opinions d’expertesa útils per a tothom, que sigui crític amb allò que no es faci bé o no es faci prou i que, si alguna vegada encertem alguna cosa, ens ho reconegui.