L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) es considerava, fins fa relativament poc, com a “fracàs escolar”. Fracàs de tal jove o de tal altre, generalment. “Quan un jove abandona els estudis, mai no és una decisió individual, sinó que és el resultat d’una sèrie d’experiències educatives, escolars, familiars i de vinculades a l’entorn. Si la societat no li va posant bastides per sostenir-ho, arriba un dia que diu: ‘Ho deixo.’ I això es veu com un fracàs individual, però no és així. De la mateixa manera, un estudiant tampoc no té èxit escolar sol, sinó que es deu a molts factors, sempre hi ha algú que l’acompanya”, explica la directora de la Plataforma Zero Abandonament, Rosalina Alcalde, promotora de la Setmana Zero Abandonament. Sota d’aquest paradigma d’entendre l’AEP com un factor estructural i que es va construint al llarg de la vida, múltiples entitats han organitzat més de 100 activitats per fomentar la continuïtat educativa.
“Un 8% dels alumnes de Barcelona no graduen l’ESO, dada que es repeteix any rere any”, va deixar clar el Cap d’Orientació Educativa del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), Agustí Rubio, el dilluns 20 d’octubre en l’acte d’arrencada de la setmana. “Els alumnes dels centres on sempre es fa el registre diari d’assistència tenen entre 10 i 14 punts percentuals menys de probabilitat d’abandonar els estudis. Això és moltíssim! Per tant, “tenir una preocupació molt clara per l’assistència a classe és fonamental, perquè un alumne absentista ja a 1r o a 2n, ens portarà al fracàs escolar, i cal estar-hi a sobre”, va sentenciar.
Però les possibilitats d’abandonar ja es van coent fins i tot abans de començar l’institut. “Prevenir l’abandonament no és una cosa només de l’etapa juvenil: es fa ja des de la tarificació social de les escoles bressol, vetllant perquè tots els nens i nenes puguin fer extraescolars, que tots accedeixin a la biblioteca, acompanyant-los quan fan la transició d’escola a l’institut, orientant-los sobre què volen fer després de l’ESO…” És des d’aquesta mirada global que l’Ajuntament de Manlleu (Osona) basteix la seva estratègia per reduir l’abandonament prematur. La tècnica d’Educació del municipi, Núria Font, va participar dimecres en una jornada a Salt organitzada per la Fundació SERGI per explicar la seva experiència d’enfocament globalitzat a un seguit de tècnics del municipi que treballen amb joves, però pertanyents a diferents administracions.
El sentiment de pertinença
“Per no abandonar, primer has de tenir un vincle”, tenen clar des de Manlleu. “Som éssers socials, necessitem el vincle amb els altres”, continuen argumentant, motiu pel qual intenten que tots els infants i joves s’impliquin al màxim amb les múltiples iniciatives que organitzen, sigui durant el temps escolar o en el foraescola: “Fer extraescolars durant tot el curs, més comptar amb un estiu enriquit, són accions que ens ajuden a prevenir l’abandonament.”
Rubio hi coincidia: “Un 68,4% dels 60 instituts més vulnerables de Barcelona que millor combaten l’AEP disposen d’un Pla de Comunicació amb les famílies, perquè llavors tenen un major sentiment de pertinença, estableixen un vincle amb la institució.” El Consorci va estudiar quines pràctiques duen a terme aquells instituts més segregats per comprendre quines funcionen millor i pitjor a l’hora de fomentar la continuïtat educativa, i ho ha recollit a l’estudi Avaluació de les mesures per garantir la continuïtat dels estudis fins als 18 anys (PDF).
En la mateixa línia també s’expressava a principis d’octubre la professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Aina Tarabini a Viladecans, en el marc de la 17a. Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores: “L’AEP és el resultat de les relacions entre l’escola i el seu entorn més ampli i, per tant, ‘escola’ i ‘fora escola’ no es poden entendre de forma independent.”
Sis grans barreres
A Catalunya, més de 70.000 joves s’han vist empesos a deixar els estudis abans d’hora. 70.000 fracassos ‘individuals’, o bé un problema sistèmic? La Plataforma Zero Abandonament, una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill, té clar que el problema és global, i identifica sis grans traves que impedeixen continuar estudiant:
- Les barreres econòmiques: l’alumnat de llars amb menys renda abandonen 6 vegades més
- La descoordinació entre serveis
- La desorientació: després de l’ESO, triar per desconeixement o prejudicis comporta més abandonament
- Les dificultats d’aprenentatge: l’alumnat amb baix nivell abandona més del doble
- Els impediments al retorn: l’alumnat que ha interromput els estudis abandona entre 3 i 10 vegades més
- La invisibilitat: obviar que aquest no és un problema de tot el país
Tot i la reducció de les últimes dècades, l’AEP continua sent un dels països europeus amb una taxa més alta: un 13,7% l’any 2024, quan l’objectiu europeu està al 9%.
