La Formació Professional (FP) viu un moment decisiu. A Espanya, més d’un milió d’estudiants estan matriculats en ensenyaments d’FP, i la demanda creix any rere any. Segons dades de l’OCDE, a Europa al voltant del 48% de l’alumnat de Secundària superior opta per aquesta via, mentre que al nostre país la xifra ronda encara el 35%. L’impuls de l’FP no és només una qüestió educativa: és una necessitat estratègica per garantir competitivitat, innovació i cohesió social.
Ara bé, aquest creixement no pot sostenir-se sobre esquemes tradicionals. La rapidesa amb què canvien les demandes del mercat laboral —perfils digitals, competències verdes, noves indústries tecnològiques— exigeix models de governança més flexibles, oberts i compartits. Aquí entren en joc dos conceptes que han de convertir-se en principis rectors: la corresponsabilitat i la cogovernança.
La corresponsabilitat: compromís compartit
La corresponsabilitat implica que cada actor assumeix un paper actiu en el funcionament del sistema. En l’àmbit de la FP, sense ser exhaustius, això significa que:
- L’administració assegura el finançament, el marc normatiu i la planificació territorial.
- Els centres i el professorat innoven en metodologies i ajusten l’oferta formativa.
- Les empreses no es limiten a rebre alumnat en pràctiques, sinó que participen en el disseny curricular, en la detecció de competències emergents i en l’acompanyament dels futurs professionals.
- L’alumnat i les seves famílies es comprometen amb itineraris que connecten directament amb oportunitats reals d’ocupació.
Per tant, no parlem d’una relació jeràrquica sinó d’una corresponsabilitat que comparteix tants esforços com resultats. No és possible responsabilitzar-se d’allò en què no es participa en la decisió.
La cogovernança: decisió compartida
La cogovernança fa un pas més enllà. Suposa generar estructures permanents de decisió conjunta, on administració, empreses i centres educatius acordin l’orientació de l‘FP, cercant la complicitat. Això, entre altres, es concreta en:
- Consells territorials i sectorials d’FP que analitzin les necessitats de cada zona i proposin solucions.
- Programes de FP dual dissenyats amb la participació directa de les empreses.
- Processos d’avaluació conjunta per ajustar l’oferta formativa a les taxes d’inserció laboral.
La Unió Europea fa anys que recomana aquest enfocament. El Pilar Europeu de Drets Socials subratlla la necessitat d’un aprenentatge permanent i adaptat al mercat laboral, mentre que iniciatives com l’Espai Europeu d’Educació situen l’FP com a element clau per a la competitivitat. Espanya, amb la recent Llei de Formació Professional, ha avançat en aquesta direcció, però el repte està en la implementació: crear espais de codecisió reals i no merament consultius.
Condicions per avançar
Corresponsabilitat i cogovernança no es decreten: es construeixen. Per això calen condicions clares:
- Dades compartides i transparents sobre ocupació, competències emergents i evolució de l’alumnat.
- Reconeixement mutu de legitimitat entre actors.
- Cultura de col·laboració, superant inèrcies de desconfiança entre el sistema educatiu i el teixit productiu.
- Recursos estables que garanteixin la continuïtat de les estructures de participació.
- Rendiment de comptes: compromisos verificables i responsabilitat compartida en els resultats.
És recomanable disposar d’un òrgan rector o estratègic, format per l’administració competent i els representants sindicals i empresarials més representatius, basat en la confiança, en un objectiu compartit i preservant la no condicionalitat de l’acció de govern, però apostant pels consensos.
“El Banc d’Espanya assenyala que reforçar l’FP és clau per reduir l’atur juvenil i augmentar la productivitat”
La Formació Professional és ja una de les principals palanques de desenvolupament econòmic. El Banc d’Espanya ha assenyalat que reforçar l’FP és clau per reduir l’atur juvenil i augmentar la productivitat. De fet, els titulats d’FP mostren taxes d’ocupabilitat superiors a les d’altres etapes educatives en sectors com la indústria, la logística o la sanitat.
Consolidar un model basat en corresponsabilitat i cogovernança no és només millorar l’FP, és garantir que el país compti amb els perfils professionals que requereixen la transició digital i ecològica, els nous sectors industrials i els serveis de qualitat. És, en definitiva, una aposta per la competitivitat, l’equitat i la cohesió social.
Mirar cap al futur
L’FP del futur no pot construir-se des de compartiments estancs. Necessita ser un ecosistema col·laboratiu, en què l’administració, els centres i les empreses treballin de manera corresponsable i decideixin de forma cogovernada.
El repte és cultural i organitzatiu, però els beneficis són clars: una FP més àgil, connectada amb el mercat laboral i capaç d’oferir als joves —i també als treballadors en requalificació— les oportunitats que demanden els nous temps.
Invertir en corresponsabilitat i cogovernança és invertir en el futur del treball i en el futur del país.
