Quatre centres de Formació Professional (FP), quatre empreses i entitats, quatre agents del sector, un alumne de PFI i cicles formatius, i un centre de recerca acadèmica van ser guardonats aquest dimarts amb els sisens Premis #FPCAT, com a mostra que “l’FP és una via formativa prioritària i cabdal tant pel foment de la continuïtat formativa i la lluita contra l’Abandonament Escolar Prematur (AEP), com per la captació i foment de talent i el creixement de sectors estratègics del nostre país”, en paraules de la consellera Esther Niubó.
La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va reivindicar “l’aliança de forces, agents i sistemes que fan possible una FP excel·lent” que els premis #FPCAT reconeixen. El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va reivindicar el fet que l’FP “connecta l’aula amb l’empresa, i dóna resposta a les necessitats reals dels territoris”.
El president de l’Agència FPCAT i del Consell FPCAT, José Luis Durán, va subratllar: “Els Premis són un reconeixement a les persones que, al llarg de la seva trajectòria professional, han fet créixer la formació professional del nostre país. També per als centres que innoven, que experimenten i que esdevenen referents; per a les empreses i entitats que hi aposten, que hi col·laboren i que entenen que invertir en talent és invertir en futur i també per l’alumnat i la recerca, que amb la seva empenta i creativitat ens mostren que la formació professional és motor de progrés i d’oportunitats”.
La relació de guardonats, així com la motivació per atorgar-los el reconeixement, va ser:
Bones pràctiques a les trajectòries individuals per al reconeixement de les actuacions dutes a terme per persones físiques en l’exercici de les seves professions
José Antonio Andrés Villena
Amb una trajectòria profundament vinculada a la formació professional des de l’any 1976, va iniciar els seus estudis d’Automoció a l’Institut Esteve Terradas, centre on el 3 d’octubre de 1981 va començar la seva activitat docent. Des d’aleshores, ha desenvolupat la seva carrera dins l’àmbit de la formació professional exercint diverses funcions i responsabilitats: professor, tutor, cap de departament, coordinador de qualitat, cap d’estudis, subdirector i formador de formadors, entre d’altres. En tots aquests àmbits ha demostrat un alt grau de compromís, responsabilitat i eficàcia, contribuint de manera decisiva a la transformació i millora de la formació professional a Catalunya.
Al llarg de la seva trajectòria, ha destacat per la seva implicació en la innovació educativa, la gestió de la qualitat, la inclusió i la projecció institucional. Actualment imparteix Formació i Orientació Laboral a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat, on ha impulsat el treball cooperatiu entre els equips docents i la incorporació de metodologies actives com el treball per reptes i projectes. Paral·lelament, cursa el màster universitari en Educació i TIC amb l’objectiu d’integrar l’ús ètic i efectiu de la intel·ligència artificial en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
Entre els anys 2006 i 2012 va col·laborar amb el Departament d’Educació en el Projecte de Qualitat i Millora Contínua (PQIMC), exercint com a coordinador de xarxes de qualitat i formador de professorat. Posteriorment, va assumir la responsabilitat de la Unitat de Qualitat del PQIMC fins al 2018, any en què va ser nomenat subdirector general de Programes i Projectes de Formació Professional, càrrec que va ocupar fins al 2023. Des d’aquestes funcions, va impulsar polítiques de millora contínua, innovació curricular i desenvolupament professional del professorat.
En l’àmbit de la innovació, ha estat referent en la digitalització de la formació professional, promovent la implantació de les primeres xarxes ADSL als centres educatius. L’Institut Esteve Terradas va ser reconegut com a IES_SEP de la família d’Informàtica de Catalunya, des d’on es van organitzar jornades, formacions i dissenys curriculars per a tot el territori. També va crear els Premis Esteve Terradas, oberts a la comunitat educativa de la comarca, amb la finalitat de fomentar la innovació en la formació professional. A més, ha afavorit nombrosos convenis de col·laboració entre centres educatius i empreses, reforçant el vincle entre el món formatiu i el productiu.
Ha estat impulsor dels certificats de professionalitat tant des de la subdirecció de l’Institut com des de la Subdirecció General. Va crear la Unitat IntegraFP, encarregada de desplegar i supervisar els convenis entre el Departament d’Educació i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), contribuint així a una oferta formativa més inclusiva i adaptada a les necessitats del mercat laboral.
Ha publicat diversos treballs vinculats a la formació professional, entre els quals destaca el capítol “Los directivos de Formación Profesional” dins el llibre Dirección y liderazgo de los centros educativos (Narcea, 2024), un article a la revista OGE sobre la implementació del sistema de gestió de qualitat a l’Institut Esteve Terradas (2013), i un article coautor sobre la gestió departamental en centres de formació professional publicat el 2008.
Narcís Bosch Andreu
Director gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, ha dedicat més de tres dècades a la promoció i consolidació de la formació professional a Catalunya. La seva trajectòria ha estat marcada per una aposta decidida per la qualitat, la innovació, la inclusió i la col·laboració entre el món formatiu i el productiu, valors que ha sabut integrar de manera exemplar en totes les seves iniciatives.
Ha estat un defensor pioner de la Formació en Centres de Treball (FCT) i, en els darrers anys, de la formació professional Dual, que ha impulsat com a motor de canvi socioeconòmic i eina clau per a la Competitivitat del teixit empresarial. Des del Consell de Cambres ha liderat el Programa Empresa+Escola, que afavoreix la connexió entre centres formatius i empreses, promovent estades formatives de qualitat i contribuint a la millora de la inserció laboral dels i de les joves.
Entre les seves aportacions més rellevants destaca la creació i gestió del Banc Integrat de Dades (BID), eina oficial que, des de fa trenta anys, permet coordinar i fer seguiment de les estades formatives en empreses, incloent-hi convenis, plans d’activitats, avaluacions i homologacions.
També ha impulsat la formació de tutors d’empresa, la sensibilització sobre el valor de la formació professional i l’homologació d’entitats col·laboradores.
Ha participat activament en estudis sobre la inserció laboral de l’alumnat d’FP, en la redacció del Manual per a Tutors d’Empresa (amb la Fundació Bertelsmann), així com en diversos projectes europeus de bones pràctiques. També ha estat membre del Consell Català de la Formació Professional i, posteriorment, del Consell de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya, dins l’Agència FPCAT.
La seva capacitat per generar aliances, el seu lideratge discret però efectiu, i el seu compromís amb la millora contínua de la formació professional fan del Sr. Bosch un referent indiscutible en aquest àmbit. La seva tasca ha contribuït de manera decisiva a l’enfortiment i al reconeixement social de la formació professional a Catalunya.
Emilia Macías Rosado
Responsable de Formació de CCOO de Catalunya. Compta amb una trajectòria de més de trenta-cinc anys dedicada a la formació professional per a l’ocupació, veient-la com una eina de transformació social, d’inserció laboral i de desenvolupament de competències professionals.
Des de la seva vinculació amb la Fundació Paco Puerto, ha exercit un lideratge destacat en la planificació, coordinació i gestió de centres de formació professional per a l’ocupació arreu del territori.
Sota la seva direcció, es va crear i consolidar el Centre de Formació Professional Ocupacional de Granollers, que va acollir anualment centenars de persones en programes formatius dels àmbits industrial, social i administratiu, i que va ser un referent en inclusió, innovació i qualitat formativa.
Ha impulsat programes de formació a mida per a empreses, la participació de dones i persones nouvingudes en sectors industrials i de manteniment, i l’adequació de continguts formatius a les necessitats del teixit productiu.
En representació de CCOO, ha format part d’òrgans de concertació com el Consell de Formació i Qualificacions Professionals de Catalunya, el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya, el Consell Econòmic i Social de Barcelona i diversos consells territorials d’FP. A més, ha estat membre actiu en el desenvolupament de la Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals, participant així en la definició del marc institucional del Sistema Català de Formació Professional.
Entre els seus projectes destaquen la formació de persones en règim de tercer grau penitenciari, la promoció de programes per a dones majors de 45 anys en l’àmbit social, i la col·laboració per al disseny i la implementació de la formació dels nous perfils professionals amb empreses com La Farga Lacambra, així com en el desenvolupament de la formació en matèria d’igualtat amb empreses de referència com Grífols, Novartis, i Almirall. En aquest sentit, destaquem també l’assessorament als comitès d’empreses i a diferents estructures sindicals per impulsar els plans de formació a les empreses i dinamitzar la formació de les persones treballadores en actiu.
Ha estat impulsora del sistema d’acreditació de competències professionals, elaborant una guia informativa i promovent-ne la difusió dins del sindical, amb l’objectiu de millorar la qualificació i reconeixement professional de les persones treballadores. Així mateix, ha publicat articles especialitzats sobre formació contínua i acreditació.
La seva trajectòria combina compromís social, visió estratègica, capacitat de treball en xarxa i una aposta decidida per la qualitat, la inclusió i la igualtat d’oportunitats en la formació professional, sempre entenent la formació professional com un pont entre el món educatiu i el món laboral.
Ariadna Rectoret i Jordi
Rectoret compta amb més de trenta-cinc anys de trajectòria professional dedicada a les polítiques públiques d’ocupació i formació professional a Catalunya. Diplomada en Treball Social per la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat la seva carrera professional principalment en l’àmbit públic, assumint responsabilitats directives de rellevància en l’Administració de la Generalitat, entre les quals destaquen la Direcció del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC) i la Direcció del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Ha estat una referent institucional en la integració de la formació professional inicial, ocupacional i contínua, impulsant models que han contribuït a millorar la qualificació de les persones, l’ocupabilitat i la competitivitat empresarial. Sota el seu lideratge, s’han desenvolupat estratègies d’innovació, digitalització i sostenibilitat en l’àmbit formatiu, integrant metodologies híbrides i tecnologies emergents —com la realitat virtual, la intel·ligència artificial i la realitat augmentada— per a l’aprenentatge pràctic en sectors tècnics i industrials.
El seu compromís amb la inclusió es reflecteix en l’impuls de l’acreditació de competències per a persones amb discapacitat intel·lectual, mentre que en igualtat de gènere ha liderat iniciatives com el protocol contra la discriminació LGBTI, la línia trans del SOC i la campanya Tu pots ser el que vulguis (2018). Ha promogut, també, el treball en xarxa entre agents públics, privats i socials per reforçar la cohesió del sistema de formació professional.
El seu compromís amb la col·laboració interinstitucional i europea s’ha reflectit en la seva participació en múltiples organismes —entre ells el Consell Rector de la Xarxa FPCAT, el Consell de Direcció del SOC, el Consell de Relacions Laborals, la FUNDAE i la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professionals—, així com en projectes internacionals d’intercanvi de bones pràctiques.
Ha estat una figura clau en la integració de la formació professional inicial, ocupacional i contínua, participant en la definició del model integrat d’acreditació de competències, la regulació de passarel·les entre sistemes i el disseny de programes per al reconeixement de competències. Ha representat la formació professional en òrgans estratègics com la Comissió Rectora del Sistema FPCAT, el Consorci per a la Formació Contínua (CFCC), el SOC, FUNDAE i altres espais.
En l’àmbit de la difusió i la divulgació del coneixement, ha publicat articles especialitzats sobre orientació professional i formació professional, ha col·laborat amb El Periódico, programes de ràdio i revistes sectorials, i ha estat autora de les trenta-tres editorials de la revista INFORMA’T del CFCC. També ha prologat el llibre Construint camins duals.
La seva trajectòria representa un exemple de servei públic, lideratge i compromís amb la qualitat, la inclusió i la innovació. La seva tasca ha estat determinant en la consolidació d’un sistema de formació professional de qualitat, integrat i orientat a les necessitats de la societat i del mercat laboral, amb un impacte directe en la millora de l’ocupabilitat i la competitivitat empresarial del país.
Bones pràctiques i a les trajectòries dels centres formatius, de reconeixement d’experiències notables dutes a terme per centres que imparteixen formació professional
Centre d’Estudis Jaume Balmes – L’Hospitalet
Amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, és un centre integrat de formació professional amb una trajectòria de més de quaranta anys de servei a l’educació i a la qualificació professional. Fundat l’any 1982 com a cooperativa educativa, el centre s’ha consolidat com un referent en la formació inicial, ocupacional i contínua, oferint una àmplia oferta que abasta dotze famílies professionals i sis dels sectors de la FPCAT.
El centre imparteix cicles formatius de grau mitjà i superior, programes de formació i inserció (PFI) i formació per a l’ocupació, incloent formació contínua, especialitats formatives i accions conduents a certificacions professionals. Complementàriament, ofereix serveis d’orientació, acreditació de competències i prospecció empresarial, així com consultoria tècnica per a empreses i administracions públiques.
El CE Jaume Balmes destaca pel seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i la inclusió social, promovent programes de formació en igualtat i prevenció de l’assetjament, plans d’igualtat i projectes per reduir la bretxa digital de gènere, com el Programa ADA del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Col·labora estretament amb el Departament d’Igualtat i Feminismes, el Consell Nacional de Dones de Catalunya, i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat en iniciatives per a la justícia de gènere, la inclusió i la igualtat de tracte. També col·labora amb sindicats per implementar plans d’igualtat a les empreses.
El centre ha estat impulsor de la col·laboració intercentres i del treball en xarxa, és fundador de l’Associació de Centres de Formació Professional Integrada i participa activament a la Xarxa FIL PFI i al Consorci Iter+ Mobility, que promou la mobilitat internacional i l’intercanvi de bones pràctiques.
Amb una oferta educativa diversa, una gestió acreditada amb certificació ISO i una clara orientació a la qualitat, la innovació i la inclusió, el Centre d’Estudis Jaume Balmes s’ha consolidat com un agent clau en la integració i modernització del sistema de formació professional a Catalunya, contribuint alhora al progrés social, laboral i econòmic del territori.
Institut Mollerussa – Mollerussa
L’Institut de Mollerussa és un centre públic de formació professional amb més de setanta anys d’història que ha evolucionat per donar resposta a les necessitats del mercat laboral. A partir del curs 2020-2021, va ampliar la seva oferta amb certificats de professionalitat per facilitar la inserció laboral de persones aturades sense titulació, i el 2023-2024 va obtenir l’autorització com a Centre de formació professional Integrada en les famílies d’Agrària i Indústries Extractives. El centre aposta per una formació pràctica i de qualitat, amb cicles formatius en modalitat dual, contacte directe amb explotacions reals i maquinària actualitzada, i oportunitats internacionals a través del programa Erasmus. Disposa del segell ISO 9001:2015 i és pioner en l’acreditació de competències, assessorament i reconeixement de l’experiència professional.
Compromès amb la inclusió i la igualtat, l’Institut fomenta la presència femenina en sectors tradicionalment masculinitzats, com el CFGM de Producció Agropecuària, i treballa per eliminar qualsevol discriminació. Organitza activitats de sensibilització, coordinacions amb centres educatius i serveis d’orientació, i participa en projectes que promouen la igualtat d’oportunitats.
El centre és un referent en innovació i treball en xarxa, participant en programes com EmprènFP i competicions Catskills, i impulsant activitats transversals entre famílies professionals per fomentar la col·laboració i l’aprenentatge compartit. També lidera projectes estratègics com la creació d’un Centre de Docència, Recerca Aplicada i Transferència Tecnològica vinculat a la ramaderia i l’economia circular, amb una inversió de 5 milions d’euros.
La seva estreta col·laboració amb empreses de referència —com John Deere, Fendt, Linde o Catalana de Perforacions— ha permès desenvolupar sinergies formatives i tecnològiques que impulsen la qualificació del seu alumnat i l’adaptació del currículum a les noves demandes del mercat laboral. A més, el centre lidera un projecte estratègic de docència, recerca aplicada i transferència tecnològica en el sector agropecuari, amb el suport de la Diputació de Lleida, com a exemple d’economia circular i sostenibilitat.
L’Institut de Mollerussa és avui un model de formació professional arrelat al territori, innovador i inclusiu, compromès amb el progrés social i econòmic de les terres de Lleida i amb la formació integral de les persones al llarg de la vida.
Institut Tecnològic de Barcelona
Centre de formació professional Integrada, especialitzat en tecnologies digitals, que ofereix tota la formació homologada de la família d’Informàtica i Comunicacions i part de la d’Imatge i So. La seva oferta inclou perfils d’alta demanda com desenvolupadors d’aplicacions, programadors web, experts en robòtica i IA, ciberseguretat, realitat virtual i augmentada, animació 3D i videojocs. Forma part de la Xarxa Innova del Departament d’Educació i Formació Professional i ha estat designat per l’Agència FPCAT com a entitat coordinadora del sector de Transformació Digital a Catalunya. A més, col·labora amb iniciatives com Barcelona Activa, Mobile World Capital i Barcelona Digital Talent, consolidant-se com un centre de referència en només cinc anys.
Situat al barri de la Trinitat Nova l’ITB representa un model de formació professional transformadora i de proximitat, capaç de generar cohesió social i desenvolupament econòmic local. El centre ofereix tots els nivells formatius de la família professional d’Informàtica i Comunicacions —des de programes de formació i inserció (PFI) fins a graus superiors, màsters d’FP i certificats professionals—, amb plena inserció laboral i una forta orientació a la innovació tecnològica.
L’ITB aposta per la innovació i la internacionalització a través de projectes europeus i programes de mobilitat que promouen l’intercanvi de bones pràctiques i la creació d’aliances estratègiques. També lidera la coordinació de la xarxa de centres de formació professional d’informàtica de Barcelona i és referent en acreditació de competències professionals en aquest àmbit.
Amb més de 300 empreses col·laboradores, des de multinacionals fins a microempreses locals, l’ITB no només facilita pràctiques, sinó que impulsa projectes conjunts, formació especialitzada i iniciatives com l’espai incubadora Benjamí, destinat a fomentar l’emprenedoria i la creació d’empreses tecnològiques. Tot plegat fa que l’ITB sigui un motor de transformació digital i social al territori.
Jesuïtes El Clot – Escola del Clot – Barcelona
Institució educativa centenària, referent a Barcelona en l’àmbit de la formació professional i en el compromís amb la transformació social i educativa. Fundada l’any 1900, celebra el 125è aniversari el curs 2024-2025, mantenint-se fidel a la seva missió d’educar al servei de les persones i del país.
Arrelada al barri del Clot, al districte de Sant Martí, l’escola ha estat un motor de cohesió i progrés social des dels seus inicis, contribuint a la formació tècnica i humana de generacions d’alumnes. Reconeguda amb la Creu de Sant Jordi (2001) i la distinció d’entitat centenària de la ciutat de Barcelona (2023), la seva trajectòria evidencia un compromís sostingut amb l’educació, la innovació i la justícia social.
Amb una tradició formativa de més de vuit dècades en formació professional, l’Escola del Clot ha estat pionera en especialitats com Fred i Climatització, Audiologia Protètica i Manteniment Aeronàutic, i ha contribuït activament al desenvolupament de currículums i programes de formació tècnica a Catalunya. Actualment imparteix Programes de Formació i Inserció (PFI), cicles formatius de grau mitjà i superior i cursos d’especialització en àrees com ciberseguretat i intel·ligència artificial, amb una orientació clara a la formació dual i l’ocupabilitat.
El centre destaca per la seva projecció internacional —amb programes europeus de mobilitat com Erasmus+— i per les aliances amb empreses líders del sector industrial i tecnològic, que garanteixen una formació pràctica i actualitzada. Des del 2021, impulsa un programa conjunt amb la Cambra de Comerç Alemanya que permet obtenir una doble titulació espanyola i alemanya en Mecatrònica Industrial.
L’Escola del Clot promou una formació integral basada en valors humans, competencials i socials, fomentant l’esperit crític, l’autonomia i la inclusió. La seva pertinença a la xarxa Jesuïtes Educació i a la Companyia de Jesús – Educsi reforça el seu paper com a referent educatiu innovador i col·laboratiu, compromès amb la qualitat, la igualtat d’oportunitats i la construcció d’un futur sostenible i solidari.
Bones pràctiques a empreses i altres entitats
Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Tarragona
Amb més de 135 anys d’història, és una corporació de dret públic i òrgan consultiu i de col·laboració amb les administracions públiques, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. Ha estat entitat clau en la promoció i consolidació de la formació professional al territori, destacant per la seva capacitat d’innovació, treball en xarxa i alineació amb les necessitats del teixit empresarial. Des de 1994 impulsa el programa Escola+Empresa, formant tutors d’empresa i promovent la connexió entre centres educatius i empreses.
Ha liderat iniciatives com les fires de formació professional Dual (des de 2019), el programa Somos FP Dual (2021), que crea una xarxa d’ambaixadors/es per difondre la formació professional Dual, i FPPIME (2023), que assessora petites i mitjanes empreses per acollir alumnat en modalitat dual. Aquestes accions han generat un impacte directe en més de 100 empreses del Tarragonès i Baix Penedès.
La Cambra ha contribuït a la inclusió i la igualtat amb protocols contra l’assetjament i accions formatives amb seguiment tutoritzat, garantint la convivència i el respecte. També ha donat visibilitat a dones en sectors poc feminitzats a través de la xarxa d’ambaixadors/es.
La seva tasca ha tingut un impacte transversal en tots els sectors productius del territori, convertint Tarragona en un referent estatal en formació professional. Ha establert aliances amb instituts i administracions, promovent la transferència de bones pràctiques i la cooperació entre agents.
Les dades d’inserció laboral avalen la seva contribució: més del 63% dels alumnes d’FP Dual troben feina, i els programes propis de la Cambra presenten una mitjana d’inserció del 48%. Aquestes xifres confirmen l’eficàcia de les accions desenvolupades i el seu compromís amb la qualificació professional i el desenvolupament econòmic del territori.
Amb una visió moderna i compromesa, la Cambra de Tarragona continua exercint un lideratge institucional en el foment de la formació professional, la innovació empresarial i la inserció laboral, consolidant-se com un agent clau del desenvolupament econòmic i formatiu de la demarcació.
Fundació Impulsa – Vic
Creada el 2015 a Osona, treballa per garantir la igualtat d’oportunitats de joves en situació de vulnerabilitat socioeconòmica a través de la formació professional, el creixement personal i la inserció laboral. En només 10 anys, ha acompanyat més de 650 joves i s’ha estès a 9 comarques i més de 70 municipis, consolidant-se com un agent clau en l’enfortiment de la formació professional a Catalunya.
L’entitat promou la inclusió, la perspectiva de gènere i el respecte a la diversitat amb protocols específics i accions de sensibilització. El seu mètode d’acompanyament psicopedagògic detecta situacions de risc i activa recursos en coordinació amb centres de formació professional i entitats especialitzades.
La Fundació Impulsa fomenta el treball en xarxa amb administracions, centres educatius, empreses i entitats socials. La figura de l’ambaixador/a territorial i el programa de mentoria voluntària enforteixen els vincles entre joves i comunitat. Participa en taules sectorials i espais comunitaris, contribuint al disseny de polítiques locals de formació i ocupació.
Amb el suport de més de 200 organitzacions, la Fundació Impulsa connecta joves amb el sector productiu mitjançant formacions, visites a empreses i dinàmiques com els speed datings. Aquestes accions contribueixen a reduir l’atur juvenil i a cobrir la demanda de mà d’obra qualificada.
L’impacte territorial és notable: a través de la mentoria, el voluntariat i la col·laboració amb agents locals, la Fundació Impulsa promou l’empoderament dels joves i la seva participació activa en la societat. El programa “Impulsa Oportunitats” facilita la inserció laboral amb accions d’intermediació i assessorament a empreses.
Les dades d’inserció laboral són destacables: el 64% dels joves graduats en formació professional vinculats a la Fundació treballen sis mesos després d’acabar els estudis, amb un grau de satisfacció del 82,5%. En accions específiques com les visites a empreses, s’ha assolit una inserció del 32%.
La Fundació Impulsa representa un model innovador, inclusiu i arrelat al territori, que fa de la formació professional una eina real de transformació social.
Gremi de Comerciants de Bicicletes de Catalunya – Barcelona
Pioner en la professionalització del sector de la bicicleta, especialment des del 2020, quan va detectar la manca de formació específica en un context de creixement de la mobilitat sostenible. Ha format més de 1.000 persones, prioritzant joves i col·lectius vulnerables, i ha impulsat la creació d’un títol oficial de formació professional en manteniment i venda de vehicles de mobilitat personal, actualment en fase de consulta pública.
Amb un fort compromís amb la inclusió, el Gremi promou la igualtat de gènere i la diversitat en totes les seves accions formatives. Un exemple destacat és la formació en mecànica de bicicletes per a dones, realitzada a Cardedeu, que va contribuir a l’apoderament femení en un sector tradicionalment masculinitzat.
El seu model formatiu combina pràctica real amb col·laboració directa amb empreses, facilitant la transferència de coneixement i l’adaptació a les necessitats del mercat. El treball en xarxa amb més de 100 botigues associades i altres agents del sector reforça la cohesió empresarial i impulsa la sostenibilitat.
L’impacte en el sector productiu és notable: millora la qualitat dels serveis, redueix la manca de personal qualificat i fomenta la incorporació de noves tecnologies. A més, el Gremi dona suport a l’emprenedoria local, contribuint al dinamisme econòmic i a la creació d’ocupació.
Pel que fa a la inserció laboral, programes com Projecta’t i Singulars han aconseguit que més del 90% de les persones formades s’incorporin al mercat laboral. També s’ha promogut el retorn a l’educació formal per millorar competències i obrir noves oportunitats.
Amb una clara aposta per la innovació, la inclusió i el desenvolupament territorial, el Gremi de Comerciants de Bicicletes de Catalunya és un referent en la transformació del sector i en la promoció d’una formació professional adaptada als reptes de la mobilitat sostenible.
Hospital del Mar – Barcelona
Actualment l’Hospital del Mar (Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona-PSMAR) gestiona directament l’Institut Hospital del Mar de FP Sanitària (abans Institut Bonanova), centre educatiu de titularitat municipal que imparteix ensenyaments postobligatoris de la branca sanitària. Aquesta gestió singular, integrada dins l’estructura hospitalària, ha esdevingut un model de referència per al nou sistema de centres especialitzats promogut pel Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), que aposta per aliances sòlides amb els sectors professionals.
L’Institut, hereu de l’antiga Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris, ha mantingut una trajectòria consolidada en la formació professional sanitària. La seva gestió diferenciada ha permès disposar d’una plantilla més estable, especialitzada i amb capacitat de resposta àgil, gràcies a la vinculació directa amb els criteris de provisió de personal del sistema sanitari.
La relació estreta amb l’Hospital del Mar ha generat sinergies molt positives: l’alumnat té accés directe a pràctiques de qualitat, equipaments d’última generació i professionals en actiu, mentre que el PSMAR reforça la seva vocació formativa amb una oferta que abasta des de la formació professional inicial fins a la formació ocupacional, contínua i universitària.
Aquest model integrat ha estat reconegut per la seva excel·lència, i ha permès que l’Institut sigui pioner en la implantació de la formació professional Dual en l’àmbit sanitari públic. L’Hospital del Mar s’ha implicat activament en els projectes formatius, acollint alumnat, cedint espais i materials, i participant en la definició de continguts.
Pel que fa a la inserció laboral, l’impacte és altament positiu: la formació pràctica, la proximitat amb el sector i la implicació directa del centre hospitalari han facilitat l’accés dels titulats al mercat laboral. El reconeixement com a entitat de qualitat i excel·lència per part de la Conselleria d’Educació confirma la solidesa i l’eficàcia d’aquest model.
En conjunt, el PSMAR representa una experiència d’innovació, consolidació i projecció en l’àmbit de la formació professional, que connecta de manera efectiva el món educatiu amb el sistema sanitari, i que contribueix al desenvolupament professional, territorial i social de Barcelona.
Trajectòria individual persona usuària FP
Ahmed Mansur Mohammed
Exalumne de l’Institut Escola del Treball de Barcelona, és un exemple inspirador de superació personal i acadèmica. Originari de Ghana, va haver d’abandonar els estudis per ajudar econòmicament la seva família, però la recerca d’un futur millor el va portar a emprendre un viatge arriscat cap a Europa.
Sent menor d’edat, va travessar Burkina Faso, Mali, Algèria i el Marroc, afrontant situacions extremes com la manca de recursos, treballs precaris i fins i tot una greu malaltia. Va sobreviure treballant en condicions molt dures, dormint al carrer i rebent l’ajuda solidària de persones desconegudes. Finalment, va aconseguir arribar a l’Estat espanyol en pastera i, després de ser reconegut com a menor, va ser acollit en un centre on va poder reprendre els estudis.
Amb una determinació exemplar, va aprendre castellà i català, va cursar un PFI d’informàtica amb excel·lents resultats i va continuar amb un grau mitjà i, posteriorment, amb el grau superior de Desenvolupament d’Aplicacions Web. Gràcies al programa Erasmus+, va tornar a Ghana per fer pràctiques amb l’ONG NascoTech, una experiència que va reforçar la seva formació tècnica i el seu compromís amb l’educació com a motor de canvi. Actualment, combina la seva feina en una
multinacional de serveis informàtics amb els estudis d’Enginyeria Informàtica a la UOC.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el premi del SEPIE al “Reconeixement a la qualitat del projecte Erasmus+ 2024”, lliurat al Teatro Real de Madrid, i ha tingut una gran difusió mediàtica, amb entrevistes a La Vanguardia i la seva pròxima participació al programa “Aquí hay trabajo” de RTVE.
La seva història, compartida també a les xarxes socials de l’Institut, és un exemple de resiliència, esforç i oportunitats que demostra com l’educació pot transformar vides i generar impacte social i professional.
Bones pràctiques a la recerca en el camp de la formació professional
Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC
Peça clau per impulsar una formació contínua personalitzada i alineada amb les necessitats del mercat laboral. La seva missió és generar coneixement científic sobre la demanda de talent i les necessitats formatives, i transferir-lo a estudiants, empreses i institucions per millorar la presa de decisions en formació i carrera professional. L’equip, interdisciplinari i especialitzat en economia laboral, educació i anàlisi de dades, combina mètodes qualitatius i quantitatius per analitzar la demanda laboral, les competències més valorades i les necessitats de formació al llarg de la vida, amb una clara perspectiva territorial.
Entre les actuacions més rellevants destaca la seva participació en el programa Projecta’t del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CCFC), que ha permès orientar prop de 900 persones treballadores, i el desenvolupament del Baròmetre de competències i ocupacions de Catalunya, una eina interactiva creada amb PIMEC que ofereix dades actualitzades sobre professions i competències clau. Aquest baròmetre ha publicat estudis innovadors sobre competències toves, digitals avançades i perfils verds, amb gran impacte mediàtic i institucional.
L’impacte social és notable: informes interactius per als estudis de la UOC, recursos metodològics per a entitats, i informació oberta al repositori institucional per garantir l’accés a tota la ciutadania.
A més, la UPAL col·labora amb Fundae a nivell estatal i participa en projectes Erasmus+ sobre microcredencials, reforçant la connexió amb les polítiques europees de formació al llarg de la vida.
Amb més d’1,7 milions de vacants analitzades a Catalunya i 7 milions a Espanya, la UPAL assegura rigor científic i qualitat metodològica, combinant dades massives amb entrevistes i grups de discussió amb empreses. Tot plegat converteix aquest projecte en un instrument estratègic per al Sistema FPCAT, ja que facilita la planificació de l’oferta formativa, millora l’ocupabilitat i contribueix a la competitivitat del teixit productiu.
