L’FP, des de fa una dècada, està en un procés de creixement continu. Només cal mirar les estadístiques facilitades pel Departament d’Educació i FP per adonar-se’n. L’FP és molt atractiva perquè ha canviat el seu paradigma: amb la globalització, la formació és imprescindible al llarg de tota la vida laboral. Però l’oferta d’FP no arriba a tots els territoris per igual, i cal ser-ne conscients. I els joves que viuen en indrets mal comunicats tampoc no tenen les mateixes oportunitats d’accedir-hi.
Al marge dels grans pactes nacionals, el món local crea les seves xarxes per generar sinergies on participen activament les empreses, els agents econòmics i socials. Per a planificar correctament l’oferta de formació que es faci als centres integrats i als altres centres de formació, és indispensable fer una bona prospecció de necessitats de formació i qualificació professionals, amb atenció als canvis constants en el mercat de treball, a l’evolució dels perfils professionals, i també als perfils emergents, fruit de la innovació i l’adaptació permanent de les empreses. Qui millor que l’administració més propera per conèixer l’impacte en la població a la qual van adreçats els programes de formació?
El territori -a través dels seus Consells Territorials, dels Consells de Formació i Empresa i dels Consells de l’FP (de ciutat o de comarca)- ha de decidir el tipus idoni de formació de la seva població. L’objectiu principal ha de ser permetre que les empreses millorin la seva competitivitat i que les persones disposin de millors condicions per a inserir-se o mantenir-se al mercat de treball, apostant pel seu projecte de vida lligat al municipi o la seva comarca.
El món local en el seu sentit més ampli és molt representatiu de la realitat, ja que inclou les seves administracions, els centres educatius i de formació, les empreses, els gremis i les associacions professionals, les organitzacions empresarials i sindicals més representatives del territori, integrats tots els en el marc de governança, bé dels Consells de Formació Professional, o en els Consells territorials, on tenen unes condicions d’arrelament i coneixement sectorials que generen un potencial únic i indispensable per contribuir positivament a abordar el repte de millorar la Formació Professional de la seva població.
“Ens hem de preguntar: cap a quin model de ciutat volem anar? Quin ha de ser l’encaix sectorial del municipi?”
La prospectiva hi juga un paper clau. Ens hem de preguntar: cap a quin model de ciutat volem anar? Quin ha de ser l’encaix sectorial del municipi? Es pot dissenyar un model inclusiu, que abraci una formació acadèmica basada en la innovació per al jovent i per l’ocupabilitat de totes les persones en edat de treballar? Això és apostar pel futur del territori. La formació és el motor el canvi en totes les transicions. És l’escut contra la precarietat laboral. Una bona planificació de l’oferta formativa que sigui capaç d’ajustar les necessitats sectorials i territorials és primordial.
La realitat local mancomunada
Una resposta efectiva i solidària per compartir esforços és la del mancomunament. Els municipis poden impulsar una xarxa a l’entorn d’un Consell de l’FP local o d’un Consell de Formació i Empresa d’un Centre integrat d’FP. Això pot facilitar la creació de nodes productius amb projecció de futur, profitosa tant per a la població com per al teixit productiu. L’existència de certs sectors en un municipi no ha de delimitar possibles canvis i mutacions sectorials innovadores. El monocultiu ocupacional és contraproduent: un país ha d’estar estructurat des de la diversificació i la creació de noves oportunitats. L’FP crea, capta i ha de possibilitar ser el motor del talent.
Val a dir que els possibles desequilibris territorials formatius es poden compensar amb la creació d’un centre de formació professional integrat públic que ofereixi la formació semipresencial i en línia, complementant l’actual Institut Obert de Catalunya (IOC).
Els reptes: mobilitat, oferta i pràctiques
Pel seu disseny radial, la capacitat de mobilitat de l’alumnat és desigual, especialment fora de l’àmbit urbà o metropolità. Justament les persones que acumulen més desavantatges socioeconòmics, per una qüestió pràctica, tendeixen a matricular-se als instituts públics propers, independentment de si els estudis postobligatoris triats s’adeqüen al seu perfil competencial i a les seves habilitats.
“Qui no té possibilitat de transport, té limitada la seva capacitat d’elecció formativa pel que fa als estudis de Formació Professional”
Existeix una evidència: qui no té possibilitat de transport, té limitada la seva capacitat d’elecció formativa pel que fa als estudis de Formació Professional, ja que l’oferta és d’àmbit supramunicipal, per la qual cosa qualsevol persona del territori català pot optar a ocupar una plaça en qualsevol municipi si té la nota de tall necessària per accedir-hi.
En general, la mobilitat formativa és superior a l’FP que al batxillerat -i, dins les vies professionals, més elevada a CFGS que a CFGM. Per això reclamem que des de la Conselleria d’Educació i FP es faci un esforç “integrat” que faciliti la mobilitat de les persones, via beques o a través de la subvenció del trajecte entre el municipi de l’alumne o persona usuària del sistema FPCAT i el centre formatiu o empresa de pràctiques. Des de la UGT de Catalunya hem demanat que els pressupostos de l’any 2026 contemplin una partida específica per a aquest concepte. Els municipis amb orografia complicada o una xarxa de comunicacions insuficient haurien de comptar també amb residències d’estudiants públiques per allotjar-los.
Una bona part de les places vacants sense cobrir es deu a una mancança estructural d’oferta de transport públic. Cal planificar l’FP des d’una òptica de justícia territorial i equitat educativa, i som conscients que no és pas senzill. Els ens locals han de promoure una governança educoformativa que tingui en compte els diferents nodes territorials, i/o sectorials, així com les relacions intermunicipals i les seves xarxes de comunicacions entre els municipis i els desplaçaments de les persones.
