Han passat tres anys de l’aprovació del decret 137/2023, de 25 de juliol, que regula els Centres de Formació Professional Integrada (CFPI) a Catalunya, i és un bon moment per fer-ne balanç. La valoració és clarament positiva, i hi ha una dada que ho explica de manera molt gràfica: hem trigat 21 anys a disposar d’un decret específic per als CFPI, i en només tres anys ja comptem amb 56 centres autoritzats arreu del territori.
Aquesta comparació temporal és molt més que una dada estadística. És la demostració que, quan finalment el país ha disposat d’un marc jurídic clar, el Sistema FPCAT ha respost amb rapidesa, ambició i voluntat de transformació. Durant més de dues dècades, la idea dels centres integrats havia estat present en el debat institucional i professional, però faltava l’eina normativa que permetés fer el salt definitiu.
En aquest sentit, el decret va representar també la superació d’un model heretat de la LOGSE de 1990, que havia estructurat bona part del mapa educatiu a partir de centres on convivien ESO, batxillerat i FP sota una mateixa lògica organitzativa. Aquell model va tenir sentit en el seu moment, però responia a una visió en què la Formació Professional quedava sovint subordinada dins l’arquitectura general del sistema educatiu.
Avui, en canvi, la realitat és una altra. La complexitat dels sectors productius, la necessitat de qualificació al llarg de la vida i la integració entre formació inicial, ocupació i acreditació de competències exigeixen una estructura pròpia. El decret donava una resposta clara a aquest nou paradigma, en coherència amb la Ley Orgánica 3/2022 de ordenación e integración de la Formación Profesional i en diàleg implícit amb la Ley 3/2023 de Empleo, que reforcen la necessitat de connectar qualificació, ocupació i orientació al llarg de la vida.
Tanmateix, limitar l’anàlisi al nombre de centres seria quedar-se en la part més visible i menys rellevant del procés. El més important no és la placa a la porta. El més rellevant no és que un centre canviï la seva denominació o incorpori les sigles CFPI. El veritable impacte del decret és que ha començat a impulsar un canvi de mentalitat en la manera com entenem la Formació Professional i la seva relació amb la societat.
El model dels CFPI situa la trajectòria professional al llarg de la vida al centre de la seva acció, fent que la formació professional deixi de ser percebuda com una etapa limitada a l’educació inicial
En primer lloc, s’ha produït un canvi en la relació amb les persones. El model dels CFPI situa la trajectòria professional al llarg de la vida al centre de la seva acció. Això vol dir que la formació professional deixa de ser percebuda com una etapa limitada a l’educació inicial per convertir-se en un espai d’acompanyament permanent: orientació, acreditació de competències, qualificació, requalificació i inserció laboral. Les persones no accedeixen només a una oferta formativa concreta, sinó a un sistema que les acompanya en els diferents moments de la seva vida professional.
Aquest canvi també és evident en la relació amb les empreses. Les empreses deixen de ser simples receptores d’alumnat en modalitat dual per convertir-se en agents actius en la definició dels perfils professionals, en la detecció de noves necessitats de talent i en la construcció de respostes formatives alineades amb la realitat productiva del territori. La relació ja no és puntual, sinó estructural.
La incorporació de les organitzacions sindicals i empresarials als òrgans de govern dels CFPI és clau per anticipar les necessitats de talent i ajustar l’oferta
Potser una de les innovacions més rellevants del decret és la seva aposta per la governança participada. Els Consells de Formació i Empresa no són un element accessori, sinó una peça central del model. La incorporació explícita de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives en els òrgans de govern dels centres situa els CFPI en un nivell de representativitat institucional molt avançat.
Aquesta participació no només reforça la legitimitat del model, sinó que l’acosta a les pràctiques més avançades de governança europea, on el diàleg social és clau per anticipar necessitats de talent, ajustar l’oferta formativa i construir respostes compartides amb el teixit productiu. En aquest sentit, es pot afirmar que els CFPI són avui els centres de formació més avançats en termes de governança i representativitat.
A aquesta governança avançada cal afegir-hi la innovació que representa el model d’agrupacions, que permet que diversos centres cooperin i comparteixin especialització, serveis i estratègia territorial. Les agrupacions constitueixen, probablement, el primer model de xarxa d’especialització intel·ligent inèdit a l’Estat, una autèntica lògica de clúster aplicada a la FP. No es tracta que cada centre competeixi pel seu espai, sinó que el conjunt del sistema generi massa crítica, excel·lència i complementarietat.
Nous reptes
Tanmateix, si aquests primers tres anys han estat els del desplegament institucional i del canvi de mentalitat, els pròxims han de ser els de la consolidació i l’ambició. I aquí el gran repte és clar: cal un finançament específic per als CFPI.
No n’hi ha prou amb continuar operant exclusivament sota la lògica tradicional de les vies de finançament del sistema educatiu, pensades sobretot per sostenir estructures docents i oferta formativa. Els CFPI necessiten un model financer propi, alineat amb la seva naturalesa híbrida i transformadora, que integri formació, ocupació, innovació i desenvolupament econòmic.
Aquest finançament hauria de permetre impulsar projectes sectorials d’innovació i transferència de coneixement, connectats de manera directa amb el teixit productiu, les empreses, els clústers i els agents territorials. Si volem que els CFPI siguin realment motors de transformació, han de disposar de recursos per anticipar noves competències, pilotar metodologies i liderar processos d’especialització intel·ligent.
I, en paral·lel, no es pot oblidar el reforç de l’estratègia d’orientació professional al llarg de la vida. Sense una orientació robusta, connectada amb les necessitats del territori i amb les oportunitats de qualificació, el model quedaria incomplet. En definitiva, el decret 137/2023 va ser la palanca que el Sistema FPCAT esperava des de feia vint-i-un anys. Ara toca dotar-lo dels recursos i de la visió necessaris perquè els CFPI es consolidin com a veritables nodes de talent, innovació i cohesió territorial.
