El 19 de novembre Barcelona va tornar a ser el punt de trobada del talent femení i la tecnologia amb l’STEM Women Congress. Una cita ja consolidada en el calendari del país, que posa el focus en la necessitat d’ampliar oportunitats i trencar barreres d’accés a la tecnologia per a les dones i les noies en tots els territoris i sectors.
En aquest context, bonÀrea, l’empresa agroalimentària que impulsa “La Llavor”, juntament amb Caixa Guissona, va presentar aquest projecte com un cas exemplar d’impacte social aplicat a l’entorn rural. El projecte La Llavor neix a Guissona el 2020 amb un compromís de deu anys i s’articula com un programa de competències digitals integrat a l’horari escolar amb tres pilars: accés universal, gratuïtat i vinculació al currículum educatiu. El programa s’ha concebut per garantir que tot l’alumnat, des d’infantil fins a l’ESO, pugui accedir a l’aprenentatge digital i a disciplines com la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, l’art i les matemàtiques, amb l’objectiu d’inspirar vocacions tecnològiques i reforçar competències sense discriminar per gènere, origen o poder adquisitiu.
La Llavor beneficia anualment a més de 1.600 alumnes en 12 centres educatius de 5 municipis, amb més de 41.000 hores d’aprenentatge curricular. Aquest abast no només mostra una inversió sostinguda, sinó la capacitat d’un projecte empresarial per esdevenir un node d’oportunitat per al talent professional futur del territori.
El centre de Guissona és l’espai LEGO Education més gran de l’estat i un dels més grans d’Europa, fet que referma la capacitat del món rural per acollir referents tecnològics i creativitat educativa
El programa es desenvolupa amb la metodologia LEGO Education, que aporta una aproximació pràctica i basada en projectes per fomentar vocacions STEAM i reforçar habilitats com la comprensió lectora, la creativitat, el pensament crític i el treball en equip. El centre de Guissona és l’espai LEGO Education més gran de l’estat i un dels més grans d’Europa, fet que referma la capacitat del món rural per acollir referents tecnològics i creativitat educativa.
El programa es desenvolupa amb la metodologia LEGO Education, que aporta una aproximació pràctica i basada en projectes per fomentar vocacions STEAM i reforçar habilitats com la comprensió lectora, la creativitat, el pensament crític i el treball en equip. El centre de Guissona és l’espai LEGO Education més gran de l’estat i un dels més grans d’Europa, fet que referma la capacitat del món rural per acollir referents tecnològics i creativitat educativa.
La Llavor ha crescut amb la complicitat institucional dels ajuntaments d’Agramunt, Guissona, Ponts, Torà i Santa Coloma de Queralt, que han contribuït a escalar la iniciativa i fer-la viable territorialment dins l’horari escolar. Però només s’hi ha implicat els ajuntaments, també ho han fet centres educatius i empreses locals d’aquests municipis participants, que han aportat recursos econòmics i humans per fer-ho realitat. Aquest desplegament demostra una visió sistèmica: la tecnologia i el talent no s’han de concentrar només on ja existeixen els grans pols tecnològics, sinó que s’han de fer germinar a la base, allà on viu l’alumnat, per construir oportunitats futures i equitat territorial duradora.
El talent i la necessitat d’adhesió real
A la Formació Professional parlem de l’orientació personalitzada, l’acreditació de competències, la innovació aplicada als oficis i la transferència de coneixement com els grans motors del nou marc normatiu (Llei 3/2022). Però també ens cal recordar que el talent professional -i el talent femení digital- necessiten experiències d’adhesió reals, estables i connectades. No només formem persones, sinó que articulem sistemes que creen possibilitats educatives i laborals flexibles, que poden situar les aules d’aprenentatge en espais diversos del territori, fins i tot en empreses i entorns comunitaris, si el model és sòlid i concertat.
Un dels principals valors del projecte exposat al STEM WomenCongress va ser la seva capacitat de no esquivar els reptes. És destacable que s’hi identifiquin dificultats clau per a tot projecte de vocació tecnològica: l’acompanyament del professorat, la coordinació d’actors del territori i la necessitat de garantir la qualitat quan el projecte s’amplia territorialment. Aquest reconeixement dels obstacles i la seva superació situa La Llavor en un nivell de transparència i realisme que el Sistema FPCAT necessita cada cop més si vol multiplicar trajectòries formatives i professionals en aquests àmbits.
Els sectors que no semblen centrats en tecnologia també depenen d’ella per ser competitius i sostenibles
Avui sabem que els sectors que no semblen centrats en tecnologia també depenen d’ella per ser competitius i sostenibles. I també sabem que el talent femení en tecnologia no es capta amb proclames, sinó amb experiències integrades en el temps educatiu de les persones: des d’on viuen, des d’on estudien i des de tots els oficis i sectors productius. Projectes com La Llavor ens mostren que cal parlar menys de nínxols i més de sistemes d’oportunitat. I ens recorden que el talent femení no és un extra decoratiu a incorporar, sinó un requisit sistèmic per sostenir la competitivitat, la cohesió social i la capacitat d’arrelament del país, especialment fora de les grans ciutats.
Catalunya ha avançat en representació femenina en àmbits STEM els darrers anys. Però encara té el repte d’estructurar sistemes estables perquè les vocacions esdevinguin competències acreditables, oportunitats professionals i retorn social sostenible.
Per això iniciatives com La Llavor ens interpel·len: integren la tecnologia al currículum escolar, activen competències digitals a la base del territori, i ho fan amb compromís, recursos sostinguts i complicitat institucional. Això ens permet imaginar el futur del talent professional com un sistema distribuït i replicable, no condicionat pel lloc de naixement ni per sostres adquisitius. Ens permet imaginar un país on el talent femení digital i l’FP s’alimenten mútuament, perquè la generació que puja pugui triar el seu futur amb llibertat real des del territori on viu.
Al final, la llavor que ens fa créixer com a país és el talent professional que fem possible. Un talent que no només detectem o formem, sinó que fidelitzem, cuidem i estructurem al llarg del temps com a condició de futur compartit. Perquè el futur no és la següent pantalla a saltar, sinó la infraestructura d’oportunitat que deixem instal·lada al territori perquè les noves generacions puguin triar el seu futur professional des d’on són, amb fidelitat als acords, respecte mutu i compromís estable amb el progrés de la comunitat i el país.
