Personal “amb actitud, amb c”. Més enllà de les ‘aptituds’ per desenvolupar un ofici o un altre, l’empresariat de l’Anoia valora les ganes d’implicar-se i la motivació com a aspecte essencial en els nous actius que incorpora, les anomenades soft skills: responsabilitat, empatia, autonomia, flexibilitat tecnològica, comunicació, treball en equip… Així ho van explicar aquest dimecres al IX Fòrum de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), en què van apuntar que la manca de personal amb aquestes característiques amb què s’estan trobant suposa un fre tant per a la pròpia empresa com per a la comarca. “He hagut de dir que no a encàrrecs grans perquè no tinc personal per donar-hi resposta. I quan em truquen per una reparació urgent, haig de donar hora per a la setmana vinent”, va explicar gràficament el responsable de l’empresa d’instal·lacions elèctriques Almazan Roig, Marc Mora.
La UEA va presentar l’informe Formació, talent i empresa: Estratègies de futur, en què realitza una diagnosi del moment en què es troba la comarca quant a formació i retenció de talent jove. Apunta l’existència tant de joves sobrequalificats per als llocs de feina que es requereixen a la comarca, com de joves infraqualificats. També reconeixen que “les empreses no donen oportunitat als joves formats per accedir a primeres feines”, i que hi ha una fuga de talent jove “notable” cap a l’àrea metropolitana “per diferències salarials i manca d’oportunitats estables”. El president del Leather Cluster Barcelona, Bernat Vilarrubias, de fet va apuntar: “El talent s’ha de pagar.”
La responsable de Recursos Humans de la metal·lúrgica Funosa, Meritxell García, va explicar les dificultats amb què es troben per contractar nous mecànics, enginyers i responsables de producció que es quedin a l’empresa durant anys, adquirint experiència i transmetent-la. També va apuntar que el canvi actitudinal de les noves generacions envers la feina farà que les empreses també hagin d’evolucionar: horaris més flexibles, reconsideració dels períodes de vacances, etc.
La responsable de la planta de Capellades d’Schneider Electric, Eva Sánchez Gil, va sumar-se a la reflexió, apuntant a la necessitat d’un canvi cultural en el si de les empreses, per mostrar a les noves generacions que són un espai vàlid per desenvolupar-hi una carrera professional.
“El relleu generacional és crític en sectors com metall, construcció, arts gràfiques, tèxtil, cuir i oficis tradicionals entre altres sectors”, assevera l’informe, que detalla que la demanda immediata se centra en perfils operatius i tècnics (manteniment, electricitat, producció…), mentre que a mitjà termini s’accentua la necessitat d’enginyers, tècnics polivalents i professionals especialitzats en sostenibilitat, digitalització i gestió d’equips.
També va intervenir al debat la cap del Servei del Desenvolupament del Departament de Persones de Bon Preu, Estela Diez, com a exemple de bona pràctica empresarial. Va explicar com havien decidit de posar en marxa diversos centres de formació propis per formar-hi carnissers, peixaters i d’altres perfils professionals especialitzats, va destacar la promoció interna com aspecte essencial en la retenció del talent i també l’Escola del Lideratge per formar els seus propis futurs directius. Un exemple que lligava plenament amb la frase motivacional que havia encetat l’acte: “Si creus que la formació és cara, prova amb la ignorància”, de Derek Curtis Bok, advocat i rector de la Universitat de Harvard.
Necessitat de més FP
El president de l’UEA, Joan Mateu, va reivindicar la necessitat d’una concertació territorial real, estable i coordinada, i va instar les administracions a fer possible un edifici d’FP industrial dimensionat per al present i el futur. També va remarcar que la formació contínua és imprescindible, per bé que “gairebé el 50% de la formació bonificada es perd” perquè els tràmits per sol·licitar-la són dificultosos per a la petita i mitjana empresa, “un fet inassumible en un context de tanta urgència formativa”.
Durant l’acte també es va reivindicar la figura de l’aprenent i es van reclamar més ajudes per a l’FP Dual. “Hi ha un desajust d’aspiracions: molts i moltes joves opten per estudis universitaris encara que mercat laboral demanda perfils d’FP”, sentencia l’entitat.
