S’enceta un nou curs amb algunes de les incògnites encara per resoldre en l’àmbit de la Formació Professional (FP). L’actual legislatura, no només amb el canvi de nom de la conselleria, hauria d’impulsar definitivament aquests ensenyaments com a resposta a la promulgació de la Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d’ordenació i integració de la formació professional. A Catalunya s’han fet passes importants, però encara resta pendent el gruix de les intervencions. Així ho espera el professorat i les direccions dels centres.
És veritat que el curs passat, i sembla que encara els pròxims mesos, les negociacions sindicals ocuparan el Departament d’Educació i Formació Professional. Els avenços en drets laborals i recursos, després de dècades de retallades, són del tot necessaris. De totes maneres, des del dia a dia de la direcció d’un centre d’FP s’ha trobat a faltar una veu pròpia dels nostres centres. Si bé algunes de les qüestions de millora del pacte al qual s’ha arribat fins ara redundaran en favor d’aquest subsistema, queden encara altres aspectes que cal posar sobre la taula.
Segons les dades presentades en roda de premsa aquest mes de setembre, actualment l’FP acull al voltant de 172.250 alumnes i aproximadament un 11% de la plantilla docent. El curs 2026-27, atendrà el 64% de la postobligatòria presencial, segons informa el Departament. Una realitat en alça.
Cal observar la nova Formació Professional com una oportunitat educativa: en la lluita contra l’abandonament prematur, amb els PFI i el recent desplegament dels Cicles Formatius de Grau Bàsic; en l’impuls de la formació al llarg de la vida, amb els certificats professionals que els Instituts organitzen amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i en la garantia de preparació dels joves i la lluita contra l’atur, amb la seva incorporació al món laboral en àmbits altament tecnificats, com per exemple els cursos d’especialització en intel·ligència artificial.
Queden deures pendents. Alguns no requereixen un gran desplegament de recursos, només de la seva focalització. Ajudarien i molt en l’impuls de l’FP per situar-nos a nivells comparables amb alguns països d’Europa. Som una FP en espera i ens agradaria contribuir al debat asserenat per a la millora del sistema educatiu, abordant en profunditat alguns d’aquests reptes pendents:
- Cal aprovar i activar el futur Decret d’Orientació, amb la dotació pressupostària necessària, per garantir el millor acompanyament vocacional i professional dels adolescents del país. Tenim talent latent que necessita descobrir l’amplíssima oferta d’FP i treballar plegats (famílies, professorat i empreses) per millorar l’encaix entre demanda i interessos de l’alumnat.
- El model Dual implica una màxima conscienciació de les empreses del seu paper formador i ens cal la col·laboració activa amb l’administració. Necessitem un bon equip de prospectors que donin suport als instituts en la recerca de centres per als dos models: el general i, molt especialment, l’intensiu, amb el contracte de formació en alternança.
- En el debat sobre l’escola inclusiva, haurem de considerar la Formació Professional com a continuïtat escolar de molts d’aquells alumnes i concretar els suports en aquesta etapa. La intervenció, en aquest sentit, dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) o la necessitat de vetlladors i d’integradors es fa cada cop més inqüestionable.
- Es fa necessari un Decret de Plantilles específic per a FP. No és només per la diversificació, és també per les seves particularitats, com ara el professor especialista o els problemes de provisió en alguns cicles. Un concurs específic seria una bona solució.
- Cal concretar el desplegament dels Centres Integrats al conjunt del país: instituts amb una potent oferta d’FP, vinculats amb els teixits productius de l’entorn, que despleguin el nou model educatiu i pedagògic professionalitzador.
- És urgent condicionar els espais i aules dels centres, pensant en l’impacte de la crisi climàtica en la qual ens trobem, o repensar radicalment el calendari de curs.
- Caldrà adaptar el Decret d’Organització i Gestió dels Centres (DOIGC) perquè doni resposta a la particularitat d’aquests estudis, especialment en aspectes vinculats a la gestió i que s’adaptin, també, a la realitat dels futurs joves professionals. Un exemple del primer cas s’ha anunciat aquests dies: la figura del “gestor” que facilitarà la creixent gestió econòmica i documental dels centres d’FP.
Són algunes de les coses. No hi són totes. Haurem de parar-hi atenció en els pròxims mesos. Requerim una administració decidida en el suport i enfortiment de l’FP. El professorat i les direccions dels centres hi estem compromesos.
