Els Cicles Formatiu de Grau Bàsic (CFGB) són un recurs formatiu per a l’alumnat de 15 anys que no acaba d’encaixar a l’ESO i que té la voluntat de continuar formant-se amb una metodologia més aplicada. Van començar a implementar-se el curs 2021-22 a partir del desplegament de la LOMLOE, i no acaben de trobar el seu espai en el triangle institut-empresa-inclusió. La Fundació Èxit, IESE i Empieza por Educar han elaborat un estudi en què asseveren: «La majoria de les empreses entrevistades actualment no participen en programes de FP de Grau Bàsic. En molts casos, hi ha un desconeixement generalitzat sobre què és exactament aquesta modalitat, la seva funció social, quins perfils inclou i com funcionen les pràctiques associades.»
Les entitats han entrevistat directius de 21 grans empreses (Nestlé, Acciona, Repsol, Sorigué, Mango…) sobre l’FP en el seu conjunt, arribant a la conclusió que «l’FP Bàsica sol quedar fora de les estratègies habituals de captació de talent o col·laboració educativa». I sentencien: «Es percep certa distància entre el teixit empresarial i aquest tipus de programes, especialment en organitzacions que ja col·laboren amb d’altres nivells d’FP i prioritzen perfils de major qualificació o alumnat de més edat».
Entre les barreres principals que han identificat hi ha la de l’edat, ja que els alumnes han de tenir 16 anys per poder començar a treballar. «Una altra barrera rellevant és la capacitat inicial de l’alumnat per desenvolupar-se en contextos professionals exigents i amb un grau d’autonomia suficient», també avisen.
Visió social
Per corregir aquest decalatge, l’estudi La Formación Profesional en España: una mirada desde las empresas (PDF), suggereix que les empreses haurien d’aproximar-se al Grau Bàsic des d’una òptica de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). «L’empresa veu un retorn a curt termini amb l’alumnat de Grau Superior, a mitjà termini amb l’alumnat de CFGM, i una inversió més vinculada al llarg termini i a una lògica de RSC/impacte social amb l’alumnat de Grau Bàsic», exposen.
Així mateix, asseveren: «Durant les entrevistes realitzades per a aquest informe han aparegut elements d’interès i obertura, especialment quan es planteja aquest nivell formatiu des d’una lògica d’impacte social, acompanyament i generació d’oportunitats per a joves en situació de vulnerabilitat.»
El director general de la Fundació Exit, Nacho Sequeira, destaca tot seguit: «El repte al qual ens enfrontem avui és donar visibilitat a l’alumnat de la FP Bàsica.»
Les soft skills, clau
Com ja apunten d’altres organitzacions empresarials, més enllà de les competències tècniques, a l’alumnat d’FP se li reclamen competències transversals clau com «adaptabilitat, capacitat d’aprenentatge, resiliència, orientació al client i integració en entorns productius reals».
L’estudi defensa que l’FP en el seu conjunt «ha guanyat protagonisme com una via estratègica per millorar la qualificació professional i respondre de manera més àgil a les necessitats del teixit productiu», i assevera que les empreses cada cop valoren més els perfils professionals: «En molts casos ja s’han superat part de les barreres culturals que històricament limitaven l´atractiu o el reconeixement de la FP.»
