Abandonar l’ESO és pràcticament sinònim de fracàs laboral i social, així com de pobresa en l’etapa adulta. Sempre pot haver-hi el geni de 14-15 anys que deixa l’institut, aprèn per lliure i des del garatge de casa seva funda una empresa que acabarà cotitzant a borsa… però és l’excepció de l’excepció de l’excepció. Any rere any, uns 12.000 alumnes catalans abandonen 4t d’ESO, amb les conseqüents derivades socials que això comporta. D’aquests, uns 3.000 es troben concentrats en uns 70-80 centres. A escala global, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) assevera: «L’absentisme escolar pot ser socialment contagiós. Quan faltar a l’escola esdevé normatiu entre els companys, augmenta tant la probabilitat que d’altres facin el mateix com la freqüència de les seves absències.»
L’últim informe d’Equitat.org sobre abandonament escolar, elaborat per Adrián Zancajo i Carlos Bueno, destaca que l’abandonament a 4t d’ESO a Catalunya està estancat en el 15-15,5% des del curs 2016/17. «En termes absoluts, aquests percentatges representen entre 11.000 i 12.000 alumnes en funció de la grandària de cada cohort», ressalten els investigadors. Tot seguit, també destaquen com entre un 21,5% i un 25,2% dels instituts se situen en nivells d’abandonament alts o molt alts, amb percentatges d’abandonament superiors al 20% i al 30%, respectivament.
És a dir, entre 70 i 80 centres educatius catalans són, de manera persistent, ‘forats negres’ formatius. «Un percentatge relativament reduït de centres acumula una proporció elevada d’alumnat que abandona a 4t d’ESO», ja exposaven els mateixos autors en l’informe del 2023 (PDF). Concretament, apuntaven que el percentatge d’abandonament als instituts classificats ‘de màxima complexitat (CMC)’ se situa en el 23,3%, gairebé 12 punts percentuals per sobre de la resta de centres educatius (11,4%).
A Catalunya, hi ha un total de 101 instituts i 43 instituts-escola classificats ‘de màxima complexitat’ per part del Departament d’Educació i Formació Professional. Bona part d’aquests, doncs, presenten uns índexs de graduació de l’alumnat més aviat limitats.
El triangle segregació-absentisme-AEP
Paral·lelament, l’OCDE acaba de fer públic l’estudi Every Day Counts. Understanding, Preventing and Responding to School Attendance Problems, coordinat per la investigadora Lucie Cerna. En una conferència l’any passat a Barcelona en el marc de la Setmana Zero Abandonament, ja va ressaltar que per reduir l’Abandonament Escolar Prematur (AEP) era pertinent posar el focus en la segregació escolar.
Ara, l’organització ressalta la connexió existent entre faltar de manera persistent a classe i acabar abandonant els estudis. A més, factors com la manca de sentiment de pertinença al centre o l’efecte contagiós de l’absentisme dins del grup d’iguals contribueixen a reforçar el fenomen, situacions que afecten més els adolescents amb progenitors sense estudis superiors i els joves d’origen migrant, destaquen. Precisament, el gruix de l’alumnat que conformen els CMC catalans.
Justament, el Síndic de Greuges va publicar a principis de mes el seu informe anual sobre segregació escolar (PDF), ressaltant que les escoles i instituts que eren més vulnerables el 2019, quan es va signar el Pacte contra la Segregació Escolar, continuen sent-ho actualment.
El Síndic també destaca que un 34% de l’alumnat català està diagnosticat amb «necessitats específiques de suport educatiu per raons socioeconòmiques», és a dir, que la seva família es troba en situació de pobresa.
Precisament, l’informe d’EAPN-ES El Estado de la Pobreza en España (PDF), presentat també a principi de juny, ressaltava com les polítiques que es duen a terme actualment arreu de l’Estat no estan aconseguint reduir de manera significativa la pobresa i l’exclusió social. Alhora, ressalta la interconnexió existent entre pobresa i manca d’oportunitats educatives: «Assolir un nivell educatiu redueix la pobresa, però viure en una llar en situació de pobresa limita enormement les oportunitats d’aconseguir estudis superiors.»
L’entitat també destaca la continuïtat existent entre pobresa-segregació-abandonament-pobresa: «La pobresa infantil és especialment rellevant perquè sol marcar l’inici d’una cadena perversa que tendeix a prolongar-se al llarg de tota la vida: les nenes, els nens i els adolescents que viuen en pobresa parteixen d’una situació de desavantatge que els empeny a ocupar posicions endarrerides en educació, salut, alimentació i oportunitats laborals; a patir segregació i situacions de discriminació i, en darrera instància, a convertir-se en una baula més de la transmissió intergeneracional de la pobresa.»
«Sortir de la pobresa depèn menys dels mèrits personals que de la família i l’entorn de pertinença»
Per tot plegat, ressalta: «L’entorn familiar i social en què una persona neix, creix i es desenvolupa es revela com un element essencial per poder comprendre la qualitat del benestar social, econòmic i sanitari que experimentarà durant l’edat adulta.» I, detallant que uns 12,6 milions de persones es troben en risc de pobresa i exclusió social arreu de l’Estat, sentencia: «Sortir de la pobresa depèn menys dels mèrits personals que de l’accés a les condicions i les facilitats que, en absència d’un Estat fort i distributiu, la família i l’entorn de pertinença puguin oferir.»
