Fa uns dies es donava a conèixer la problemàtica de l’alumnat que cursa estudis professionalitzadors en la modalitat virtual. Diverses alumnes han posat de manifest la dificultat per trobar empreses on poder fer l’estada Dual, la poca valoració i el poc prestigi entre el món empresarial d’algun d’aquests centres i la mercantilització de les proves, que fins i tot es troben disponibles a la xarxa.
Són centres que imparteixen FP virtual, requereixen una ubicació física a Catalunya per a poder fer formació presencial però que, per cada grup presencial, en poden arribar a tenir tants com matrícula tinguin en algunes famílies professionals, i en d’altres amb un límit de fins a 7 grups virtuals. Molts d’ells són propietat d’editorials, hubs empresarials i fins i tot, algun en concret, propietat de fons d’inversió que han vist en la FP virtual una oportunitat per al seu negoci.
Els estudis d’FP són professionalitzadors, i haurien de fer-se interactuant amb els materials, instruments i maquinari que després s’hauran d’utilitzar
Sabem que cada any, quan acaba el període de matriculació, hi ha un bon grapat d’alumnes que es queden sense plaça —alguns cops per manca de nota mitjana i d’altres perquè no poden oferir-se tots els cicles a tot el territori i, per distància, no és possible fer aquests estudis de manera presencial. És en aquests casos, i només hauria de ser en aquests casos, que la Formació Professional virtual esdevé una alternativa viable per aquestes persones, perquè per a tota la resta estem parlant d’estudis professionalitzadors i, per tant, eminentment pràctics, que haurien de fer-se interactuant amb els materials, instruments i maquinari que després s’hauran d’utilitzar i amb els quals tenir destresa en el món del treball. Fins i tot, en aquesta modalitat virtual, hi ha una sèrie de continguts que obligatòriament han de fer-se de manera presencial.
Un decret per regular el sector
És en aquest context on entra en joc el text d’aquest projecte de decret que ha passat el dictamen del Consell d’Educació de Catalunya, però que encara li queda el del Consell FPCAT. Per exemple, els espais on s’han de desenvolupar les activitats presencials pràctiques han de ser espais adients, amb material i instrumental adequat, i no veiem correcte que es facin en sales de convencions d’hotels o espais d’exposició com es fa en alguns casos, lluny d’un entorn professionalitzador.
També pensem que si són habilitacions que dona el Departament d’Educació i Formació Professional per a Catalunya, que tot allò relatiu al títol ha de fer-se en territori català i sota el control de la inspecció de la Generalitat. És per això que s’ha demanat d’incloure al dictamen formació específica en protocols de treball per aquesta tipologia de formació virtual, per tal de garantir-ne la qualitat.
D’altra banda, considerem excessiva la ràtio proposada pel Departament de 75 alumnes a cicles formatius, proposant una reducció a 50, per tal de garantir l’atenció personalitzada que l’alumnat mereix i la qualitat del treball docent. Esmentar la proposta, en aquest punt, de les patronals que volien una ràtio de 90 alumnes per docent. Aquesta reducció no va ser acceptada, però en canvi sí la reducció a 30 dels cursos d’especialització o graus E, quan el text original era de 60. Per aquest motiu i pel tema territorial, CCOO hem presentat un vot particular.
Hi ha centres dels quals no se’n coneix la titularitat, quin claustre el conforma o bé quin és el preu de la matrícula i les mensualitats que es paguen
Vam portar també al ple del Consell l’addició d’un article de transparència i un altre de retiment de comptes, que tots dos van ser aprovats i per tant incorporats al dictamen. Precisament, la seva redacció era fruit del que ja teníem coneixement que passava en l’FP virtual. Centres dels quals no se’n coneix quina és la titularitat, quin claustre el conforma o bé quin és el preu de la matrícula i les mensualitats que es paguen. I, d’altra banda, el retiment de comptes que demanem des de CCOO no és pas econòmic sinó només de resultats acadèmics: demanem que publiquin enquestes de satisfacció de l’alumnat i del professorat, taxa d’abandonament dels estudis i taxa d’inserció laboral, entre d’altres. Coses tan bàsiques com aquestes i que creiem positiu que la gent conegui.
El text presentat pel Departament no feia cap referència a la llengua vehicular d’aquests estudis professionalitzadors, deixant la via lliure en aquest sentit. En un moment del retrocés social del català no podíem permetre que això quedés d’aquesta manera, i ja des de la Permanent de la Comissió Rectora com des de la subcomissió d’FP del Consell d’Educació de Catalunya, CCOO vam posicionar-nos en contra d’aquest fet, proposant un articulat que establís que la llengua amb què s’impartissin aquests estudis ha de ser la catalana, un projecte lingüístic i també les competències lingüístiques que ha de tenir el personal docent. Val a dir que aquesta proposta ja es va acceptar a la subcomissió d’FP i no va caldre elevar-la al ple del Consell.
Un cop passi el text del projecte de decret pel Consell FPCAT caldrà veure com el Departament acaba deixant el text, és a dir, quins punts dels dictàmens incorpora i quins no, i com acaba quedant. En aquesta línia, situar la decepció respecte a l’actitud dels representants de l’administració, que no van ser capaços de tornar a entomar el text que les organitzacions socials i les representacions de les famílies havíem recuperat, i a les quals es van abstenir, igual que ho van fer de tot el dictamen, cosa que suposa un fet inusual i treu el mèrit i el valor a les set sessions que van ser necessàries a la subcomissió d’FP per elaborar el dictamen.
Ha costat molt que l’FP guanyés el prestigi i reconeixement social que actualment té i no podem permetre’ns que això empitjori o es perdi perquè algunes empreses hi han vingut a fer negoci.
