Superat el primer trimestre de curs, a molts claustres d’institut hi ha sorgit un dubte recorrent envers l’alumnat de 4t d’ESO amb més dificultats acadèmiques -comptin amb un Pla de suport individualitzat (PI) o no- respecte a què és millor per a ells. Com a joves en ple procés formatiu, tant a nivell personal i emocional com acadèmic, seria més oportú possibilitar que assoleixin el títol d’ESO amb un 5 just, o fins i tot un 4,5, i que després difícilment puguin accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) perquè no tenen prou nota, o bé que no assoleixin el títol i llavors puguin accedir a un Programa de Formació i Inserció (PFI)?
Ambdues possibilitats tenen pros i contres. En el cas de graduar amb una nota massa justa, pot ser que l’alumne no entri al cicle desitjat, i que acabi matriculant-se a batxillerat, on sí que té plaça garantida. Però, com que el nivell serà diferent del de l’ESO, possiblement se n’acabarà despenjant. En el cas del PFI, d’altra banda, és una opció ara per ara amb poc prestigi social, tot i que potser l’alumne s’hi pot sentir més ben acompanyat.
A l’ESO, la titulació no depèn d’una nota mitjana mínima, no hi ha un ‘5’ obligatori, sinó que el criteri central és l’assoliment dels objectius i competències de l’etapa. L’equip docent, de manera col·legiada, pot decidir que l’alumne pot promocionar i obtenir el títol, encara que tingui matèries suspeses o una mitjana inferior a 5.
Els tres principals sindicats de l’educació per nombre de representants exposen el seu punt de vista sobre la dicotomia:
1) Ramon Roy – coordinador d’FP d’USTEC·STEs(IAC):
Una de les dues alternatives que tenim els estudiants que acabem l’ESO és seguir els estudis de batxillerat o de Formació Professional (FP). Deixant de banda el batxillerat i centrant-nos en l’FP dir que les possibilitats són enormes degut a la gran varietat de famílies professionals i cicles formatius existents en l’actualitat, els quals abasteixen pràcticament tots els àmbits productius existents. Aquesta diversitat d’opcions té els seus beneficis, però també els seus inconvenients; cada família professional i cada cicle formatiu és diferent i/o molt diferent als altres.
Aleshores, què hem de fer? Com a estudiants necessitem assessorar molt bé. Els interessos de les persones són diferents, les nostres capacitats també i les nostres possibilitats personals i econòmiques també ens condicionaran a l’hora de seguir uns estudis o altres. Però hauríem de tenir en compte altre factor important, les sortides professionals, laborals i econòmiques.
Per tot això, la interacció de les administracions públiques amb els estudiants és fonamentant i aquesta interacció, en un primer moment, s’ha de basar en una bona orientació al llarg de tota l’Educació Secundària Obligatòria i postobligatòria, així com dins de la mateixa Formació Professional.
Alumnes amb qualificacions molt baixes i fins i tot insuficients ben orientats en la seva carrera acadèmica han acabat exitosament els seus estudis inicials
Un alumne pot tenir dificultats d’aprenentatge en determinades matèries o camps acadèmics, però en altres tenir una gran predisposició i interès. I aquest és on ha d’intervenir l’orientació. Alumnes amb qualificacions molt baixes i fins i tot insuficients ben orientats en la seva carrera acadèmica han acabat exitosament els seus estudis inicials i, a l’inrevés, alumnes brillants en els estudis obligatoris han acabat punxant posteriorment a causa d’una mala orientació.
Però, i si tot i això, encara ens trobem alumnes que pels seus interessos o maduresa no ho tenen clar i bé necessiten un suport especial? A Catalunya es van crear els PFI amb aquesta finalitat. Una bona opció per aquest en aquests casos, però que requereix també una bona orientació prèvia, ja que tots els PFI són diferents.
2) Àlex Romero – secretari d’FP de Professors de Secundària (aspepc·sps):
El sistema educatiu català i espanyol marca l’obligatorietat de l’educació fins als 16 anys, que correspon fins a 4t d’ESO. Alhora, el sistema, sobre el paper, és garantista facilitant que tothom pugui mantenir aquesta escolarització, independentment de les seves capacitats i/o motivacions. A tal efecte, la LOGSE i les successives lleis educatives preveuen altres itineraris educatius per qui no assoleix l’ESO.
La Formació Professional de Grau Bàsic està pensada per donar resposta a aquest alumnat amb dificultats. A Catalunya, la seva implantació és simbòlica i no exempta de conflicte. Els PFI han estat la resposta més implantada als instituts per a complir la funció de la FP Bàsica, amb diferències com a menor durada, un curs escolar i l’edat mínima d’ingrés de 15 a 16 anys.
Actualment, el professorat ens trobem amb aules d’ESO massificades, amb gran quantitat d’alumnat amb necessitats educatives especials, diagnosticats o no, que per una banda fan inviable l’atenció especialitzada que aquest alumnat necessita i per l’altra dificulta en gran mesura poder portar a terme una classe amb garanties per l’alumnat que la pot seguir amb normalitat.
Cal regularitzar els PFI amb professorat funcionari, estabilitzat i amb capacitat per atendre alumnat amb dificultats d’aprenentatge
Per tant, l’alumnat amb dificultats pot trobar una sortida educativa a un PFI. Des de Professors de Secundària (aspepc·sps) hem demanat al Departament d’Educació que regularitzi els PFI amb professorat funcionari, estabilitzat i amb capacitat per atendre alumnat amb dificultats d’aprenentatge o de comportament i amb ràtios molt baixes.
3) Beatriz Sanchez Zúñiga – responsable d’FP de Comissions Obreres CCOO:
Plantejar el repte de què és millor per a l’alumnat de 4t d’ESO ha d’implicar assegurar que tot l’alumnat pugui tenir continuïtat dins del sistema educatiu català, aprofitant la diversitat d’itineraris formatius i professionalitzadors que ofereix. Una nota, una xifra o un títol no poden ni han de predeterminar el futur acadèmic i professional d’un jove. L’adolescència és una etapa de canvi profund, i el procés de presa de decisions és una construcció que s’elabora al llarg de la vida.
En aquest camí, l’orientació educativa té un paper essencial. La tutoria i l’acompanyament personalitzat ajuden a fer que l’alumnat pugui prendre decisions informades, tenint en compte el seu context social, familiar, econòmic i personal.
El sistema FPCat esdevé una resposta sòlida i flexible per a l’alumnat que finalitza l’ESO. Ofereix una àmplia diversitat d’itineraris formatius que permeten continuar aprenent, créixer i descobrir vocacions professionals. En aquest marc, l’FP Bàsica i els PFI representen una oportunitat clara per mantenir l’alumnat vinculat al sistema educatiu, proporcionant un acompanyament molt proper per part de l’equip docent i obrint una porta atractiva al món professional.
És imprescindible que els equips docents coneguin en profunditat el sistema FPCat per poder orientar adequadament els estudiants
L’FP ha demostrat ser una via capaç de descobrir i potenciar talents que en un sistema massa academicista havien quedat invisibles. Per això, no es tracta d’escollir entre una opció o una altra, sinó de reconèixer que les diferents vies del sistema FPCat estan al servei de l’interès superior de l’alumnat. Aquestes opcions fomenten l’autonomia i la capacitat de decisió, i és imprescindible que els equips docents coneguin en profunditat el sistema per poder orientar adequadament els estudiants i ajudar-los a desenvolupar el seu talent.
Convé, per tant, que els equips docents coneguin en profunditat el sistema de formació professional de Catalunya. Només així podran oferir una orientació rigorosa, realista i de qualitat, capaç d’acompanyar l’alumnat a desenvolupar el seu talent i projectar el seu futur amb garanties.
El gran repte que té l’FP és garantir una oferta pública suficient de prestigi arrelada al territori que connecti els interessos dels estudiants i doni resposta a les necessitats laborals de la societat”.
