El Govern ha obert el debat públic de com ha de ser l’FP en línia o semipresencial. El dia 13 de desembre va acabar el termini per presentar al·legacions al futur decret, i des del Consell Educatiu de Catalunya i des d’altres ens s’haurà d’emetre un dictamen. El nou Decret ha de substituir l’ORDRE EDU/193/2021, de 13 d’octubre, que va ser tombada judicialment per defectes de forma. Cal tenir en compte que han passat quatre anys des d’aquell text, on s’han produït massa canvis amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) o la globalització per citar-ne algun.
Fa aproximadament un any, Rodrigo Plaza va publicar en aquest mateix diari la reflexió L’imparable creixement de l’FP on-line privada, on posava de manifest el que resumia el titular, l’ocupació d’un espai públic per part de la iniciativa privada. Lícita, però al meu entendre d’una manera desmesurada, tal com indiquen els gràfics que adjunta en el seu article, on denunciava que “mentre que l’IOC es manté en una situació d’estancament, es permet una expansió descontrolada de l’oferta privada.” La resposta valenta de la Secretaria General d’FP hauria de ser la creació d’un Centre d’FP Integrat públic que depengués d’ella, al marge de l’actual IOC, amb el qual pot establir sinergies i funcions complementàries.
Per a la UGT de Catalunya, l’FP en la seva modalitat virtual és un instrument totalment imprescindible per a la formació al llarg de la vida, especialment en les etapes adultes on els horaris de les jornades laborals fan més dificultós poder realitzar ensenyaments de forma presencial. En aquest sentit, des de la nostra organització celebrem que s’actualitzi la regulació de la mateixa mitjançant aquest nou decret i reclamem que aquesta formació tingui la mateixa consideració, prestigi i reconeixement que la presencial.
És per aquest motiu que defensem un model de centre públic per excel·lència d’FP Integrada que ofereixi formació virtual i semipresencial i sigui garant de la igualtat d’oportunitats en l’accés per tota la població a aquest tipus de formació. I aquest centre ha de poder oferir tota l’oferta formativa professionalitzadora.
L’FP virtual ha de ser una eina d’equilibri territorial i sectorial que vertebri el país obrint la formació a totes les persones sense discriminar-les en funció del seu lloc de residència
En aquest sentit, hi ha dos factors que l’FP virtual ha de minimitzar: la dispersió territorial de les persones que volen cursar aquests estudis i la concentració sectorial en determinades àrees territorials. Aquest tipus de formació ha de poder permetre que a aquelles persones que resideixin lluny d’aquestes àrees de concentració sectorial tinguin les mateixes oportunitats formatives que la resta del país. L’FP virtual ha de ser una eina d’equilibri territorial i sectorial que vertebri el país obrint la formació a totes les persones sense discriminar-les en funció del seu lloc de residència. La mobilitat és un problema afegit per a les persones que no viuen a les àrees metropolitanes, que parcialment es pot resoldre amb una bona oferta d’FP virtual o semipresencial.
Un centre d’FP Integrat virtual públic, a més de formar en l’FP inicial, ha de contribuir a la formació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i del Consorci de Formació de Catalunya, els quals també ofereixen formació en línia i han de donar una bona resposta a les necessitats formatives de la població.
No podem oblidar tampoc que cal un augment significatiu de l’oferta pública, que a hores d’ara està molt per sota de la privada. És imprescindible realitzar una gran inversió que ampliï l’actual oferta pública i que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats, en tots els sentits.
Considerem també imprescindible i vital que el decret vagi alineat amb els objectius estratègics del futur V Pla general del sistema de formació i qualificació professionals de Catalunya (2025 – 2028) on el Govern i els agents socials en l’exercici de la concertació social intenten donar resposta als reptes formatius del país.
Un altre element que trobem a faltar en l’avantprojecte del decret és la inexistència de mesures de control per les actuacions i mesures d’accés als centres que no compleixin la norma. Així, cal una dotació de més professionals que es dediquin a fer inspecció, de manera que aquells centres que no actuïn de forma adequada puguin ser sancionats o bé se’ls hi retirin les autoritzacions.
Cal insistir que l’ús del català ha de ser garantit com a llengua vehicular i d’aprenentatge en els estudis de formació professional
I, per acabar, cal insistir que l’ús del català ha de ser garantit com a llengua vehicular i d’aprenentatge en els estudis de formació professional, i en aquelles especialitats que requereixin l’ús de la llengua catalana caldrà una formació específica.
En definitiva, amb aquesta regulació normativa el que hem d’aconseguir és equilibrar l’oferta i la demanda d’FP, ajustant les especificitats territorials i sectorials a les necessitats formatives de les persones i del mercat laboral.
